_
_
_
_
_

El carrer, el refugi dels joves migrants

L'augment de nois sense llar desborda el Govern català

Joves migrants la setmana passada a Sant Pau del Camp, al Raval de Barcelona.
Joves migrants la setmana passada a Sant Pau del Camp, al Raval de Barcelona.ALBERT GARCÍA

En un racó dels jardins de Sant Pau del Camp, al cor del Raval de Barcelona, un grup de joves migrants xerren sobre la gespa. Un d’ells aspira cola d’una bossa. D’algun temps ençà, aquest parc és casa seva. A mig camí de la comissaria dels Mossos d’Esquadra i la caserna de la Guàrdia Civil, hi conviuen amb un altre centenar de persones. Altres xavals com ells, que han arribat a Catalunya procedents del nord de l’Àfrica i sense cap referent familiar que se’n faci càrrec, dormen també al pendent de Montjüic, a pocs metres de la turística Font Màgica. O amagats per la falda de Collserola.

Segons el departament d’Assumptes Socials de la Generalitat, els joves migrants que dormen al carrer són pocs. La majoria són dins del sistema de protecció de la Generalitat. Tanmateix, la presència d’alguns nois dormint al ras als carrers de Barcelona ha alertat el govern català i ha obligat a activar un pla de xoc per reforçar els educadors de carrer. Les entitats admeten que estan desbordades.

Más información
Menors migrants a Catalunya: el 18% delinqueix i són molt reincidents
Menors migrants contra polítiques “racistes”
Els jutges internen més menors migrants per delictes violents

Des del 2015, han arribat a Catalunya 7.248 adolescents que emigren sols, 1.129 aquest any (fins al juny). D’ells, 4.203 xavals (501 a Barcelona) continuen dins el sistema de protecció de la Generalitat. La resta han deixat d’estar tutelats o, directament, s’han escapat del circuit assistencial. Com els que dormen al parc del Raval.

“Sobreviuen traficant amb droga, robant mòbils o, fins i tot, prostituint-se”, lamenta Peio Sánchez, rector de l’església de Santa Anna al Raval, on ajuden persones sense llar. El capellà assegura que alguns joves arriben a l’església molt deteriorats, amb problemes de salut mental severs i addicció a substàncies, com la cola. Precisament, la presència d’alguns d’aquests joves descansant sobre els bancs del temple va disparar aquesta setmana les alarmes.

Dins del seu pla de xoc, la Generalitat ha desplegat un dispositiu per estudiar, un per un, els casos més complexos. Segons Assumptes Socials, la majoria dels menors migrants que arriben a Catalunya entren —i continuen— dins del sistema de protecció. Però hi ha “un petit percentatge” —no han aclarit quants— que són “refractaris al sistema”. No responen al circuit de protecció i, quan ingressen en un centre d’acolliment, se n’escapen. Molts d’aquests, agreguen des del Govern, venen amb dinàmiques de carrer des del país d’origen.

Els centres de justícia juvenil com a solució

Els fiscals, els jutges i els Mossos han arribat a la conclusió que una de les millors formes d'apartar els menors migrants del camí dels delictes més greus és tancar-los en els centres de justícia juvenils de la Generalitat. Des de principis d'any, la Fiscalia de Menors a Catalunya sol·licita la mesura cautelar per un delicte greu, i els jutges solen concedir-la. El 38% dels menors en els centres de justícia juvenil catalans (109) són migrants, segons dades de la Generalitat (un 1,6% dels menors migrants arribats a Catalunya des del 2016). La mesura es va aplicar a tres menors acusats d'agressions sexuals al Masnou i a Canet de Mar. Però quan els joves arriben a la majoria d'edat ja no es compleix el mateix criteri.

“És un col·lectiu molt heterogeni. El risc de caure en dinàmiques de carrer depèn de factors com la realitat que tenen al seu país d’origen, el trajecte migratori”, assenyala Montse Soria, coordinadora d’Acció Social de la Fundació Pere Tarrés i experta en l’atenció a aquests joves. Treballar el seu dol migratori o la falta de vincles familiars també és complex. “Ells tenen unes expectatives del projecte migratori i, quan arriben aquí, no és el que esperaven. Això els genera una frustració i una ràbia que s’ha de gestionar”, agrega Soria.

Des del juny del 2017, la Generalitat ha creat 3.000 places en 250 centres d’acolliment. També ha inclòs 350 joves en programes d’ocupació. Però els experts reclamen més recursos. “Amb necessitats tan diverses, necessites temps per atendre-les. El problema és que els tempos no els marca el xaval ni l’educador, sinó la burocràcia”, diu Soria. Els educadors han de córrer per regularitzar la situació dels xavals, que aprenguin la llengua i tinguin algun tipus de formació abans de complir els 18 anys. Si arriben a aquesta edat, es queden fora del sistema de protecció i el risc d’acabar al carrer és més gran.

A Tancada Migrante Massana, un edifici a prop de la Rambla ocupat per migrants que exigeixen drets, han arribat aquest mes cinc joves extutelats. Ja són, en termes administratius, adults i han anat al local buscant un sostre on dormir. “Des que no estic tutelat m’he vist obligat a viure en cases okupes. No vull problemes”, afirma Mahdt Khou, de 22 anys i originari del Marroc. Quan tenia 13 anys es va colar sota un remolc a Tànger i va pujar en un vaixell fins a Barcelona. Va ser en diversos centres de la Generalitat i va cursar l’ESO. Khou assegura que aquests joves ara tenen més problemes: S’estan drogant, no hi ha un futur per a ells”.

El capellà de Santa Anna coincideix que els nois que són al carrer són, a més, molt agressius. Segons els veïns del Raval, també són víctimes de les bandes criminals que operen al barri, ja que els utilitzen com a “mà d'obra” per robar turistes o per traficar amb drogues.

Un 18% delinqueix

Els Mossos tenen clar que els joves migrants no són els responsables de la major part dels delictes que es cometen a Barcelona. Però la seva arribada pot explicar part del repunt que es viu des de fa més d’un any, coincidint amb l’arribada de més joves (el 2018 va tancar amb un increment del 17% de la delinqüència a la ciutat). Una anàlisi de la policia catalana assenyala que el 18% dels que van arribar a Catalunya des del 2016 han delinquit. Aquestes xifres inclouen menors i també joves majors d’edat que estan fora del sistema.

D’aquests, el 12% ha participat en delictes més greus, com furts i robatoris amb violència, i el 6% restant són investigats per qüestions menys greus, com danys o robatoris de menys de 400 euros. Els Mossos han creat un pla operatiu específic —batejat com a Polièdric— i han dedicat un grup d’agents de paisà que segueixen els passos dels que delinqueixen. El problema, asseguren fonts policials, són els joves que ja han complert la majoria d’edat: “Tenen entre 18 i 22 anys. Actuen en grup. Ningú no els ha ensenyat com robar i utilitzen la violència”, expliquen.

“Quan arriben aquí, no és el que esperaven. Això els genera una frustració i una ràbia que s’ha de gestionar”

S’hi suma que aquests joves, ja majors d’edat, serveixen de referent i de xarxa per als menors que arriben. “Els utilitzen”, insisteixen aquestes mateixes fonts. Són l’escala més baixa de grups dedicats al robatori de telèfons mòbils i rellotges de luxe a la ciutat.

Sobre l’imaginari que associa la delinqüència a aquests joves i les denúncies reals contra ells per robatoris i fins i tot intents de violació, la convivència en alguns municipis on hi ha centres d’acolliment s’ha alterat. En aquest context, apunta la Generalitat, grups d’extrema dreta han aprofitat per encoratjar actes violents contra els migrants, com l’intent d’assalt a un centre de joves al Masnou la setmana passada, que va acabar amb quatre xavals ferits.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_