Selecciona Edició
Connecta’t

Les estratègies contra el ‘top manta’ fracassen i s’imposa la repressió policial

L'àrea de Comerç de la Generalitat elabora un protocol per afrontar la venda ambulant il·legal

Extensió de productes del 'top manta' a Sitges, diumenge.
Extensió de productes del 'top manta' a Sitges, diumenge.

L'apogeu de l'estiu comporta la reaparició del top manta als municipis costaners. Lluny de ser una moda, el pas dels anys no atenua l'estesa de teles plenes d'articles als passejos marítims i les estratègies per posar-hi fre s'han diversificat, però amb un resultat comú: un èxit discret. Les queixes de veïns i comerciants xoquen amb l'al·licient que suposen les presumptes gangues per als clients i amb la dificultat per exercir un control policial sobre aquest comerç fraudulent.

El Vendrell celebra amb caràcter anual una jornada de debat sobre el fenomen del top manta. Es convida diferents municipis afectats per aquest tipus de venda i es dona veu a administracions, i a cossos policials i judicials. En l'edició d'aquest any, la directora general de Comerç de la Generalitat, Montserrat Vilalta, va anunciar que s'està elaborant un protocol d'actuació per fer front al top manta. S'ha concretat poc respecte a les mesures que desenvoluparà aquest protocol i, simplement, s'anuncia que agafarà com a patró les mesures que s'apliquen a ciutats que siguin imants poderosos per al turisme. La Generalitat calcula que a Catalunya hi ha uns 4.000 manters treballant i, segons PIMEC, només a la ciutat de Barcelona el top manta causa un perjudici de 65 milions d'euros a l'any al comerç convencional.

El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, assegurava recentment en una entrevista a l'emissora RAC1 que els venedors ambulants "no són delinqüents" però afirmava que sí que és necessari "fer-los fora de l'espai públic". Segons Sallent, els venedors són només la punta d'un iceberg que amaga "màfies organitzades".

Presó pels disturbis de Salou

L'agost del 2015 una actuació dels Mossos d'Esquadra contra la venda ambulant a Salou va derivar en la mort de Mor Sylla, un immigrant senegalès que es dedicava al top manta i que es va precipitar des d'un balcó durant un escorcoll policial. La mort del manter va desencadenar disturbis entre la policia i els venedors ambulants de Salou, companys del difunt. Es van obrir diligències contra 14 persones, tots immigrants d'origen senegalès, pels quals la Fiscalia demana penes que oscil·len entre els 6 i els 15 anys de presó. Els enfrontaments van deixar 36 lesionats, 30 dels quals eren agents dels Mossos, i van tallar el trànsit de trens durant tot un dia.

La persecució policial és la fórmula més utilitzada pels municipis que pateixen la proliferació de la venda ambulant. El Vendrell organitza el fòrum sobre el top manta perquè ha patit els efectes d'aquest fenomen a les platges de Coma-ruga. La contractació de vigilants privats per donar suport a la policia local i reforçar les patrulles a la platja i al passeig marítim han donat els seus fruits. El consistori assegura que d'un temps ençà la presència de manters s'ha reduït de manera notable. En vuit anys s'ha passat d'uns 300 venedors a menys d'un centenar. Alliberats de les carreres al gat i al ratolí per la platja, els policies locals supervisen els accessos al municipi per carretera i tren, a l'estació de Sant Vicenç de Calders, i exerceixen un efecte dissuasiu. Una estratègia, la de fer servir vigilància privada, que també apliquen altres municipis.

És el cas de Roses, que l'estiu passat va gastar 38.200 euros en la contractació de guàrdies de seguretat per al passeig marítim, un indret on s'havien arribat a concentrar 400 manters. Roses esgrimeix que tot desplegament és poc i impedeix, durant el juliol i l’agost, que els 44 agents de la policia local que té en plantilla puguin agafar vacances. Sitges també ha apostat per la vigilància privada, una mesura repressiva que completa amb una diagnosi socioeconòmica del perfil de les persones venedores. Segons l'estudi realitzat, els manters que operen a Sitges són majoritàriament originaris del Senegal, d'entre 18 i 28 anys, i únicament un 6% són dones. El 56% assegura viure a Vilanova i la Geltrú i només el 17% afirma fer-ho a Sitges. La gran majoria, un 77%, assegura que deixaria l'activitat si tingués possibilitats de regularitzar-se o tingués accés a un contracte de treball. A Cambrils, la Unió de Botiguers també ha proposat al consistori de contractar vigilants privats per evitar la presència dels manters.

A Calafell es va optar, temps enrere, per intentar arribar a un acord amb els venedors per consensuar una zona franca per exposar les mantes, però la mesura va generar polèmica i es va descartar. L'Ajuntament apunta que "el control policial, juntament amb la intervenció de serveis socials" marquen el full de ruta.

 

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ