Selecciona Edició
Connecta’t

La inseguretat a Barcelona activa patrulles ciutadanes

Els índexs de delinqüència no paren de créixer i es desferma la indignació

delincuencia barcelona
Una de les patrulles ciutadanes fa fora carteristes al metro de Barcelona.

La inseguretat a Barcelona, on la delinqüència no para de créixer, ha provocat que alguns veïns prenguin la iniciativa. S’han reactivat patrulles ciutadanes al metro, que existien anys enrere, s’han creat grups a les xarxes socials on es difonen delictes i fotografies en directe, es creen mapes delinqüencials i s’anima els veïns a unir-se. La cara visible del taxi en el conflicte de les llicències, Tito Álvarez, ha presentat Salvalona, un “moviment ciutadà” que aspira a “canalitzar” el malestar de la gent a la ciutat.

“Aquesta és una rata”, diu David R., un dels membres de Patrulla Ciutadana. Són les 12 del migdia al metro de passeig de Gràcia de Barcelona, un dels punts calents del turisme on, segons diuen, els carteristes fan el seu agost. Empresari, de 40 anys, el David no dubta a envoltar la dona, i comença a fer sonar enèrgic el xiulet. “És una carterista! Ajudin-nos a treure-la! Fora, fora, fora!”, crida, animant el passatge, acompanyat d’Angy S., de 26, que ensenya el cartell en set idiomes on es llegeix carterista. La presumpta carterista els fotografia, sense acovardir-se.

Alguns passatgers s’afegeixen a l’escarni a la dona. D’altres retreuen que no es respecti la “presumpció d'innocència”. La dona acaba baixant del metro. Aquest és l’objectiu de la patrulla: fer-los fora del metro. “La satisfacció d’evitar un robatori no té preu”, diu el David, que creu que ja té l’ull fet al carterista. Amb ell patrulla també Daniel S., de 42 anys, bussejador professional, i Carlos G., de 19, estudiant de Matemàtiques.

El grup s’uneix al voltant de la figura d’Eliana Guerrero, de 47 anys, colombiana, que fa 12 anys va començar patrullant pel metro de Barcelona amb el seu xiulet. Va estar-hi de manera intermitent, se’n va anar un temps a València i ara ha reprès la iniciativa, acompanyada de més persones. “Som uns 40 i ens organitzem per Whatsapp”, explica aquesta empresària, que pot compatibilitzar-ho amb la seva feina perquè és la propietària d’una immobiliària.

“Altruisme” és l’argument que repeteix per explicar què els mou. Un dimecres qualsevol han reunit una dotzena de persones. Entre ells està un altre grup que també patrulla pel metro des de fa uns mesos, ROAR (Residents Organization Against Robbery). Els acompanyen dos convidats dels Ángeles Guardianes que van néixer als vuitanta a Nova York per patrullar pel metro, i són el seu model a seguir.

Tots dos grups es retroalimenten a les xarxes socials gràcies a diversos comptes recents. Una és Helpers Barcelona, que es defineix com una “plataforma col·laborativa de seguretat ciutadana. Mapatge en temps real d’agressions, narcopisos, robatoris i delictes”. Demanen col·laboració a través de missatges directes. Contactats per aquest diari, asseguren que són veïns de Ciutat Vella, que volen anonimat perquè han estat amenaçats. Altres veïns, en aquest cas els del barri de Sant Antoni, han llançat la campanya Vigila, que vol que els ciutadans siguin corresponsables i avisin de qualsevol delicte. Han repartit cartells pels comerços del barri amb un gran ull. “Si veus una cosa estranya, truca al 112”.

L'últim en sumar-se a l’onada de mobilització ciutadana ha estat Tito Álvarez, la cara visible de les protestes del Taxi, que ha creat Salvalona. “És un moviment que uneix taxistes, les patrulles ciutadanes, les associacions de veïns, els empresaris, el món de la seguretat privada...”, explica per telèfon Álvarez. Ara per ara, s’ha reunit amb els Mossos i amb la Guàrdia Urbana. El seu pla a curt termini és organitzar una assemblea a Ciutat Vella i crear una aplicació que sigui “una espècie de 112” on “els ciutadans es poden donar d’alta” i avisar del que els passi. “Al setembre en farem una de grossa amb una manifestació”, assegura.

Els Mossos assisteixen expectants a aquestes iniciatives. “La col·laboració ciutadana és indispensable per lluitar contra la delinqüència. Una altra cosa molt diferent és que assenyalin i facin fora del metro persones amb bitllet a qui a més no han vist directament robar. Això és feina de la policia”, adverteixen fonts policials, i avisen que fins i tot els patrullers ciutadans poden acabar denunciats pels presumptes carteristes. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va declinar comentar l’existència al subsol d’aquest tipus de patrulles.

Cada vegada més violents

Dotze i mitja. La patrulla és al metro de Sagrada Família quan apareix la mateixa dona que ja han fet fora al passeig de Gràcia. Gairebé no dona temps a l’escarni. El personal de seguretat del metro se l’emporta. “Per a ells és un joc, entren i surten”, lamenta el David, que no deixa anar el seu telèfon mòbil, per avisar-se entre ells. “M’he oblidat els walkies que utilitzem i el gas pebre”, diu, i assegura que alguna vegada han estat agredits. “Cada vegada són més violents”, afegeix el Daniel.

Deu minuts després, a l’estació de Tetuan, la patrulla topa de nou amb la mateixa dona. És la tercera vegada en mitja hora. Ella, cansada que la facin fora, es manté ferma: no pensa anar-se’n. Al rebedor del metro, el David xiula sense parar i li repeteix “fora!”, apropant-s’hi molt. Ella li crida, i li ensenya el bitllet de metro. L’Angy es posa al costat del David: “Fora, fora, fora rata, fora!”, crida també ella. Alguns passatgers s’hi afegeixen: “Ves-te’n!”. Però la dona s’hi nega, fins que llança un crit de ràbia i colpeja amb el cap el pit del David. Finalment, arriben agents de seguretat, l’aparten i el grup se’n va a una altra estació.

Alguns ciutadans els han retret la seva actitud. “Ens han dit racistes i de tot. A mi, racista, que no tinc papers”, diu l’Angy. “Qui vingui a treballar és benvingut. El que no, fora”, assegura Eliana Guerrero, que diu que no ha tingut cap problema legal: “A sobre no han tingut el morro de denunciar-me”. Pot ser que alguna vegada s’hagin equivocat amb algun passatger, admet, però insisteix que tenen molt clissats els carteristes. “Ara a més estudio programació neurolingüística”, al·lega, sobre les eines per identificar-los.

I qui paga totes aquestes iniciatives? Guerrero diu que li fa “cosa” que els donin diners, i que ara per ara no es plantegen instal·lar quotes en el grup. ROAR Barcelona té una campanya de donació a Facebook. Tito busca finançament a les empreses: “Que cadascú aporti el que pugui”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ