Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona té veïns de 180 nacionalitats

Les dades del padró apunten a una ciutat molt diversa, on els immigrants creixen a 69 dels 73 barris

Veïns de Barcelona al barri del Raval.
Veïns de Barcelona al barri del Raval.

Barcelona creix un altre cop en població gràcies als nouvinguts i arriba a 1.650.358 veïns. Gairebé la meitat dels residents ha nascut fora de la ciutat: el 23,6% a Catalunya o a altres punts d'Espanya i el 26,3% a l'estranger (434.000). La capital catalana ja té veïns de 180 nacionalitats diferents (333.516 persones), 10 més que fa només quatre anys. I els immigrants creixen a 69 dels 73 barris. Són xifres que criden l'atenció de les dades del padró municipal a 1 de gener del 2019 i que l'Oficina de Dades de l'Ajuntament ha difós aquest diumenge.

Dades que, a més, indiquen que la població estrangera està molt repartida per la ciutat: a més de 30 dels 73 barris conviuen veïns de més de 100 nacionalitats. I el barri que menys nacionalitats té és el petit veïnat de la Clota (només 590 habitants), a Horta, amb residents procedents de 24 països diferents. La nacionalitat més freqüent dels estrangers és la italiana, seguida de la xinesa, pakistanesa, francesa, marroquina, colombiana, hondurenya, peruana, veneçolana i filipina.

La responsable del Departament d'Estadística de l'Oficina de Dades, María Jesús Calvo, explica que l'anàlisi del padró d'aquest any mostra com la població de Barcelona ha registrat el major creixement dels últims 11 anys, un 1,3%. Recentment, la variació no passava d'un 1%, alguns anys negatiu i altres positiu. Calvo assenyala que encara que els números globals semblen molt estables, a Barcelona les dades "amaguen grans moviments en l'estructura de la població, la seva composició per origen i moviments demogràfics dels barcelonins a la ciutat".

Russos a Diagonal Mar, francesos a Pedralbes, pakistanesos al Besòs

Els veïns de nacionalitat espanyola són majoria a tota la ciutat de Barcelona. I amb aquest punt de partida, un dels gràfics més curiosos de les dades del padró de Barcelona l'1 de gener del 2019 és el de la segona nacionalitat més freqüent a les 233 àrees estadístiques bàsiques (zones que són més petites que els 73 barris però més grans que els més de mil districtes censals).

El mapa mostra com la segona nacionalitat més estesa, amb presència a gairebé tots els districtes de la ciutat, és la italiana (encara que de 36.000 persones, 20.000 han nascut a Itàlia i la resta a països com el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai o Veneçuela).

Però el mapa mostra com a bona part de la zona alta (Pedralbes i barris de Sarrià), la segona nacionalitat més freqüent és la francesa, la nord-americana o la japonesa. També destaca la presència de veïns russos a Diagonal Mar, o de procedència xinesa a la Zona Franca, el Fort Pienc, o a barris del Besòs. Al Besòs també hi ha mitja dotzena d'àrees estadístiques on la segona nacionalitat és la pakistanesa. I a Nou Barris, prevalen entre la segona nacionalitat els hondurenys, marroquins i bolivians.

Val la pena tenir present que fa 20 anys la població estrangera era anecdòtica, amb prou feines de l'1,5% dels veïns de la ciutat. I ara una de cada cinc persones que hi ha al carrer (sense comptar els turistes) té nacionalitat estrangera (333.516, un 20%) i un 26% de la població ha nascut fora de la ciutat. "Estem en l'onada de les grans ciutats occidentals", destaca i conclou que "l'extraordinària diversitat [d'orígens] tan escampada per tots els barris, ens allunya de la hipotètica idea de guetos, som als antípodes, en una ciutat on hi ha una barreja".

El padró de l'1 de gener de 2019 també mostra com els immigrants que més van créixer respecte a ara fa un any són els que procedeixen de la Unió Europea i que, a més, tenen un índex superior a la mitjana local de titulats superiors. "Barcelona està important població jove, potencialment fèrtil i econòmicament activa", resumeix Calvo, que recorda que el creixement vegetatiu de la ciutat és negatiu (moren més persones de les que neixen), però la ciutat suma veïns pel moviment migratori.

Entre aquests europeus que arriben a Barcelona, Calvo posa l'atenció sobre la capacitat d'atracció que Barcelona té per a joves de la resta d'Espanya. "Passa més a Barcelona que en altres ciutats, tenim volums significatius de gent nascuda a Madrid, Saragossa, Sevilla, Granada, Còrdova o Màlaga, que han estudiat a les seves ciutats i venen per continuar els estudis o començar a treballar".

El director d'Atenció i Acolliment a la Immigració del consistori, Ramon Sanahuja, afegeix que, a més de l'increment de població procedent de la Unió Europea, també augmenta l'arribada de persones de "països que coincideixen amb els de procedències que sol·liciten asil: Veneçuela, Hondures i Colòmbia, que a causa de diferents conflictes provoquen l'arribada de nous veïns a la ciutat". Sanahuja també apunta a la distribució dels nouvinguts per tota la ciutat: "Hi ha determinades concentracions en determinats barris, però són minoritaris respecte al total de la població perquè hi ha molta gent d'altres nacionalitats i l'espanyola sempre és la majoritària".

El responsable d'acolliment de l'Ajuntament cita també una "especificitat de Barcelona respecte a altres ciutats del sud d'Europa: la importància de la població procedent de països asiàtics, com el Pakistan, la Xina i l'Índia, que altres ciutats com Madrid o Roma no tenen". I una anècdota: Geòrgia, que destaca per la presència de compatriotes a la ciutat respecte a la població del país: "Són cadenes migratòries que comencen amb un nucli i si la situació de la ciutat és bona hi ha efecte crida, amb gent que arriba a buscar-se la vida, tot i que les ofertes de feina siguin precàries".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >