_
_
_
_
_

Catalunya encapçala el ‘boom’ del futbol femení

El futbol català va sumar 12.925 llicències el 2018 i un 10% d'augment, en línia amb l'èxit de la Lliga, el Barça i la selecció

Un partit entre la selecció catalana i l'Europa.
Un partit entre la selecció catalana i l'Europa.FCF

La llista de l'equip femení ja apareix al costat de la dels diferents equips masculins al mural que presideix les oficines del CE Sant Gabriel, a Sant Adrià de Besòs. “Elles es mereixen formar part del quadre, cal donar-los el seu lloc”, explica el president del club, Gregorio Peralta, conegut com a Gori. El CE Sant Gabriel té actualment unes 160 jugadores repartides en 12 equips.

“Al principi”, relata el Gori, “els pares ens deien tan bon punt arribaven amb les seves filles: ‘ella vol jugar a futbol; l'hi porto perquè li tregui aquesta idea del cap’. Ara més aviat venen i demanen beques i coses perquè saben tot el que els pot aportar”.

El futbol femení al CE Sant Gabriel va començar entre el 1998 i el 1999. “Ens havíem deixat la pell amb els nens, però ens feia falta dedicar-nos a les nenes, així que vam començar una tasca de captació al carrer”, comenta l'exentrenador del club Manolo Ara, convençut que la tasca de persuasió va ser tan important com el suport econòmic que van rebre de l'empresari Joan Llandrich: “Va ser el que va fer que l'aposta pel futbol femení fos possible”.

Más información
Més que una final de Champions
Les veus femenines que canten els gols

Segons dades del Consell Superior d'Esports, el 2018 Catalunya va atorgar 12.925 llicències al futbol femení, una xifra amb la qual va superar el País Basc (11.050), Galícia (6.830), Andalusia (6.800) i Madrid (5.740). A més, les dades de la Federació Catalana de Futbol (FCF) asseguren que actualment hi ha 14 categories femenines i el nombre de jugadores federades ha anat en augment: si la temporada 2015-2016 n'eren 7.617, la 2017-2018 ja n'hi havia 8.115. Han augmentat relativament les llicències i ha canviat la mentalitat i l'actitud dels clubs.

Per Lauren Florido, encarregat dels equips femenins de l'Espanyol, el creixent suport mediàtic ha estat decisiu perquè les joves no tinguin por de demostrar el seu interès pel futbol. “Les noies s'adonen que les empreses, els clubs, les persones estan invertint en el futbol femení”. El nombre de fitxes a l'Espanyol supera les 140 i ja hi ha vuit equips. Florido anuncia que “creix l'interès” i que l'atenció que es presta a esdeveniments com el Mundial són pilars perquè la motivació vagi en augment. “Totes les que juguen al futbol volen arribar aquí, a la selecció”, estableix Ara, exentrenador del CE Sant Gabriel. Espanya, després del del Canadà el 2015, ha disputat el seu segon Mundial a França 2019 i ha aconseguit per primera vegada classificar-se per als vuitens de final. Encara que els Estats Units van posar fi a l'esperança de guanyar el trofeu, l'actuació de les seleccionades va ser destacable. Per a aquests partits van ser set les seleccionades catalanes: Marta Torrejón, Marta Corredera, Alexia Putellas, Vicky Losada, Aitana Bonmatí, Andrea Pereira i Leila Ouahabi.

D'altra banda, l'arribada del patrocini d'Iberdrola a la la Lliga femenina –ara Lliga Iberdrola– el 2016, ha suposat una important injecció econòmica per al futbol femení. Així com el seu patrocini a la Copa de la Reina, aquest esdeveniment, a més, ha aconseguit xifres rècord tant d'assistència –60.739 aficionats al partit entre l'Atlètic de Madrid i el Barça– com d'audiència: la final de Copa va superar el rècord d'audiència televisiva en un partit de futbol femení, amb més d'1.600.000 espectadors, una xifra que després es va superar en el Mundial. Els partits de la selecció van obtenir una mitjana de 892.000 teleespectadors.

Alba Sánchez defensa la porteria de l'equip A del CE Sant Gabriel i, a més, entrena l'equip aleví del mateix club. “Tant de bo jo hagués tingut l'oportunitat que tenen aquestes petites”. I afegeix: “Avui arriben molt motivades; el que volen és jugar i aprendre”. Sánchez valora molt positivament el suport rebut pel futbol femení: “A Espanya s'han batut fins i tot rècords d'assistència als estadis”, remarca, “però necessitem que la inversió sigui semblant a la del futbol masculí perquè en igualtat de condicions a la gent li agradaria i el veuria més”.

El nombre d'entrenadores censades en la federació catalana és ara mateix de 408 i les àrbitres, 108. En la temporada 2018-2019 el nombre de llicències total a Catalunya –futbol, futbol sala, àrbitres, entrenadores, auxiliars, delegades, metges– és de 12.547, un 10% més que la temporada anterior.

“Cal incentivar que siguin dones, però el que realment importa és que sàpiguen i que transmetin el coneixement amb passió”, puntualitza Florido. “El més satisfactori”, matisa Sánchez, “és veure com les nenes que un dia vas entrenar ara juguen amb tu”. La Lliga Iberdrola ha fet una aposta molt significativa, tant que les encarregades de dirigir el torneig són 20 dones.

Encara que al futbol femení li queda camí per recórrer, la motivació de les noies és la que actua com a motor de treball. La meta és aconseguir el màxim nombre de practicants possible i també l'excel·lència. Aquest any el FC Barcelona, subcampió de Lliga, s'ha convertit en el primer equip espanyol que ha disputat una final de la Copa d'Europa. Un altre referent per a un futbol i un esport femení en plena eclosió.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_