Selecciona Edició
Connecta’t

Cinema de persones capacitades per a tot

El centre ocupacional Can Carreras, a Nou Barris, celebra cada dos anys el festival de curts CADI, pioner a Espanya, produït per persones amb diversitat funcional

Usuaris del centre ocupacional Can Carreras durant el rodatge d'esquetxos per a la gala del festival CADI.
Usuaris del centre ocupacional Can Carreras durant el rodatge d'esquetxos per a la gala del festival CADI.

Els 56 usuaris del Centre Ocupacional Can Carreras, a Nou Barris, estan nerviosos. Uns quants es reuneixen al voltant de la gran taula de la sala de reunions per explicar en què consisteix el festival de curts CADI, que celebren cada dos anys des del 2014 i que és pioner a Espanya. Perfectament organitzats, mentre un d'ells no perd detall de la reunió amb una càmera de fotos, es donen la paraula els uns als uns altres, acompanyen les seves explicacions amb fotos o amb breus titulars i es mostren orgullosos del seu treball: "Fem cinema, no un treball de fi de curs", sentencia l'Aída, una de les integrants del grup.

De fet, en aquest centre d'Asproseat Grup, que atén a Catalunya 800 persones amb discapacitat, a banda de les activitats generals, com cuina, una revista del centre, karaokes, jocs informàtics, excursions pel barri i per Barcelona o conrear un hort, aquestes persones amb alguna discapacitat intel·lectual real i fan projectes audiovisuals a llarg termini. "Tenim diversos grups i cadascun té el seu projecte", comença a explicar la Pilar, des d'una cantonada de la taula: "Uns fan un programa de ràdio, uns altres fan un calendari digital, d'altres una pel·lícula...". Però el projecte estrella (amb permís) és el que fan al llarg de dos anys: el Festival de Curtmetratges Amateur i Discapacitat Intel·lectual, CADI. La que pren la paraula ara és la Montse: "Hi participen curtmetratges que compleixin dues condicions: que siguin de ficció i que comptin amb la participació de persones amb discapacitat intel·lectual. Per això es diu CADI: la C de curtmetratges; la A d'amateur; la D de discapacitat i la I d'intel·lectual", explica.

La María explica com va sorgir la idea: "Ens encanta actuar i fer pel·lícules i pensem que altres persones amb diversitat funcional també devien d'estar fent cinema, com nosaltres, però sense que la gent ho conegués, perquè és molt difícil que la societat ho vegi. Llavors vam tenir la idea d'organitzar un festival de curts en el qual es pogués mostrar al món tota aquesta creativitat i que, a més, fos un incentiu per fomentar la creació audiovisual com a eina d'inclusió".

Els usuaris han estat treballant en la tercera edició pràcticament des que va acabar la del 2017. "Fem moltes reunions", diu el Dani. "Busquem el local per celebrar els actes del festival, preparem el material, enviem correus electrònics perquè tothom conegui la nostra idea, convidem la gent a presentar les seves pel·lícules, fem tallers i exposicions".

"No podem fer el festival cada any, ja ens agradaria! Anem molt a poc a poc perquè els usuaris del centre participen en totes les tasques de l'organització, des de publicar un missatge a Facebook fins a feina de producció pura i dura, com fer trucades per telèfon", explica la Glòria, educadora de Can Carreras.

Un festival pioner

Tot i que existeixen altres festivals similars més antics (han fet edicions anuals, quan el CADI se celebra cada dos anys), el CADI és pioner a Espanya. La primera edició es va fer al Centre Cívic Navas a finals del 2014 i es van projectar una vintena de curts de centres de tot Catalunya. La segona edició va ser el febrer del 2017 al Centre d'Arts Santa Mònica i s'hi van presentar 56 pel·lícules, ja de centres de tot Espanya. A la tercera edició s'han presentat més de 30 curts, un bon resultat si tenim en compte que aquesta vegada són curts nous: "Fa dos anys molts centres van presentar pel·lícules antigues i aquesta vegada totes són noves produccions", explica la Glòria, una de les educadores de Can Carreras. El festival se celebrarà entre el 14 i el 18 d'octubre. Les projeccions es faran al Centre Cívic Can Basté, a Fabra i Puig, i el lliurament de premis, el dia 18 en una gala al Casino L'Aliança del Poblenou.

Cadascú fa coses en funció de les seves capacitats: hi ha qui pinta, qui fa fotos, qui truca per telèfon, qui retalla... D'altres acompanyen la gent a la gala, uns altres estriparan les entrades. És l'únic festival a Espanya on participen tots els usuaris del centre en tots els processos. "A mi m'agrada col·locar cadires!", crida un noi. Per descomptat, també actuen.

Malgrat que, com a centre organitzador, no hi poden concursar, els curts que fan com a projectes anuals sí que han estat presentats a diferents concursos, com el d'Ampans (de cinema social) o el d'Ikertza (del País Basc), i han aconseguit algun triomf, com un viatge a Brussel·les en un concurs de l'Acell (Federació Catalana d'Esports per a persones amb discapacitat intel·lectual) sobre esport i un altre premi al festival Vídeo Concurs Sarau Poètic.

Sí que actuen en els breus vídeos que amenitzaran la gala del 18 d'octubre. "Ensenyem al món que podem fer cinema i que vivim un dia glamurós, com els de Hollywood!", exclama la Montse. De fet, l'acte serà una autèntica gala preparada al detall pels usuaris de Can Carreras. Al centre se succeeixen les filmacions, amb ells de protagonistes, tant per incentivar a la participació, com per entretenir el personal que omplirà el Casino del Poblenou. Igualment, si en l'edició anterior van exposar una sèrie de cartells de pel·lícules universals tunejades posant les seves pròpies cares en les dels protagonistes, aquesta vegada estan preparant una mostra sobre gèneres cinematogràfics.

El Toni, educador de Can Carreras, destaca que han perdut la vergonya i que estan orgullosos de tot el que fan: "Al principi calia animar-los. Ara estan encantats, se senten capacitats. Fan xerrades en instituts explicant en què consisteix el festival, també n'han fet a la Facultat de Treball Social... Han parlat davant de més de 200 persones!"

L'Aída, una riallera noia del centre, que té sordesa, demostra un envejable esperit de superació: "Som capaços de fer-ho bé si ens hi esforcem i hi posem ganes. Que no vull dir que sigui fàcil, el que passa és que ho fem molt bé perquè hi posem moltíssimes ganes. A mi, si no se m'entén, m'hi poso i soc capaç que se m'entengui". I conclou: "Som persones amb discapacitats, però persones, per davant de tot". La situació d'aquestes persones amb discapacitat s'ha normalitzat, com insisteix l'Àlvaro, tercer educador del grup: "Ara ens centrem en les capacitats. Parlem de diversitat funcional. Ser sordmut no és una limitació, és un inconvenient".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >