Selecciona Edició
Connecta’t

Sis dies emmanillat i dormint entre presoners sobre taulons de fusta

El català Pol Roca denuncia el seu empresonament injust i en condicions deplorables a Malàisia, acusat d’entrar al país sense un visat reglamentari

Dones, algunes amb nens, retingudes a Semenyih.
Dones, algunes amb nens, retingudes a Semenyih. Amnesty International

Era la primera visita de Pol Roca a Malàisia. Era un viatge llampec, encarregat per la seva empresa, la japonesa WCS, en un sector que destaca pel seu tarannà festiu: el del cosplay, l’afició per disfressar-se de personatges del còmic. Roca és traductor i treballa per a WCS, una companyia que organitza un certamen internacional de cosplay. Roca, resident al Japó, va viatjar el 30 de juny a Kuala Lumpur per fer de jurat en el campionat local que havia d’escollir els representants malaisis a la final que se celebra a la ciutat japonesa de Nagoya. La seva estada a Malàsia havia de ser de 24 hores. Al final van ser sis dies, en un gir tan radical dels esdeveniments que encara avui, en alguns moments, Roca diria que ho ha somiat, com en un malson.

Roca estava supervisant els darrers compassos del concurs, que es disputava en una sala del Centre de Convencions Shah Alam, quan agents d’immigració s’hi van personar per endur-se’l detingut amb els altres membres estrangers del jurat. Roca i tres ciutadanes japoneses passarien sis dies empresonats, tots acusats d’haver entrat al país amb un visat de turista i no amb un permís de treball. Els socis locals de WCS, Geek Summit, asseguren que havien estat prèviament en contacte amb les autoritats malàisies i aquestes havien garantit que per a les tasques que desenvoluparien un visat de turisme era suficient.

Roca i les tres japoneses van ser primer traslladats a una oficina d’immigració a la capital; de nit els van emmanillar i lligar en una cadena amb altres estrangers detinguts, i d’allà els van traslladar a un centre per passar-hi la nit. Roca va compartir una cel·la de 30 metres quadrats amb una dotzena de persones, segons el seu relat. L’endemà, de nou emmanillats i lligats en una cadena de presos, els van transportar al Centre de Detenció d’Immigrants de Semenyih. Allà hi van passar cinc dies en condicions deplorables d’higiene i de salut, i patint maltractaments.

240 persones en 500 metres quadrats

Roca va ser internat al mòdul D, uns 500 metres quadrats d’espai que compartien prop de 240 persones. El seu uniforme eren uns parracs que li cobrien el cos com si fos un sac; el llit era un tauló de fusta sobre el ciment. Per a cada sortida fora del mòdul l’emmanillaven. Quatre cops al dia, els interns havien de formar durant mitja hora a la gatzoneta o agenollats; mentre formaven, havien de donar les gràcies als guàrdies cridant consignes que els havia ensenyat prèviament l’administració del centre.

“El dolor al cos durava tot el dia, de nit no podies ni dormir”, diu Roca, que afegeix que a ell no el van agredir, però que la violència dels guàrdies era recurrent, a més de proferir constants insults racistes i homòfobs. Roca afirma que no podrà oblidar el primer dia a Semenyih: va passar la jornada en una gàbia de recepció, emmanillat en una cadena amb persones procedents de països del sud-est asiàtic amb múltiples ferides en un avançat estat d’infecció. També hi havia pares amb nens. Un dels seus pitjors records va ser quan el van obligar a despullar-se i a flexionar les cames durant molta estona per confirmar que no amagava res al recte. Roca no oblida el so sec de l’impacte de la fusta d’uns dels guàrdies sobre alguns dels interns mentre feien la inspecció.

El menjar era sempre el mateix a Semenyih, segons Roca: cogombre bullit, arròs blanc i peix; per esmorzar, dues llesques de pa; per beure, te i aigua. Els estris per menjar només es podien netejar aclarint-los amb aigua de dues galledes comunitàries. Paneroles i rates convivien amb els interns.

Roca explica que el van acollir un grup de nigerians, sirians i un palestí, el Mohammed. Als seus companys sirians els havien detingut per viatjar amb passaports falsos i al Mohammed, per un delicte de narcotràfic, diu Roca. Aquest català de 39 anys, originari de Sant Boi de Llobregat, recorda que al centre es distribuïen còpies de l’Alcorà, tot i que el Mohammed tenia un exemplar de 1984, la novel·la de George Orwell. “Al final em vaig fer famós al mòdul”, comenta Roca, “era l’únic europeu. Em saludaven i em deien ‘Espanya!’, ‘Barcelona!’, ‘Messi!’. Em van quedar gravades les cares que em dedicaven interns i guàrdies: ‘Però tu què hi fots, aquí?”.

Roca subratlla l’agraïment que sent per la diplomàcia espanyola i destaca que el segon de l’ambaixada, Luis Cacho, no només va intentar assistir-lo a ell, sinó també a les japoneses, i que fins i tot va portar medicaments per a altres presos de Semenyih. Cacho explica que Roca “ha superat la situació per la seva fermesa, tranquil·litat i sentit de l’humor”. L’ambaixada, a través de l’Oficina d’Informació Diplomàtica (OID), ha comunicat a aquest diari que, “si bé el senyor Roca ha rebut un tracte correcte per part dels responsables del centre, les condicions de detenció han estat dures, en especial pel que fa a les condicions higièniques i sanitàries”. El precedent similar més recent en què s’han vist afectats ciutadans espanyols va ser al novembre, tot i que les dues persones implicades només van estar dos dies detinguts i van poder continuar el viatge. Prop de 30.000 espanyols visiten anualment Malàisia, segons el Ministeri d’Exteriors.

L’OID informa que la llei malàisia permet un període màxim de detenció de 14 dies mentre dura la investigació, però que el que ha passat amb Roca és inusual. El seu cas ha tingut precedents aquest 2019: al març van ser detinguts onze participants estrangers d’un altre esdeveniment de cosplay. El 21 de juny també va ser detinguda la cantant dels Estats Units Maggie Lindermann pel mateix problema amb els visats. Lindemann va escriure el 4 de juliol a Twitter: “Per raons que no puc revelar, em van detenir i vaig passar cinc dies en un infern a la terra”. El cap del Departament d’Immigració de Kuala Lumpur, Hamidi Adam, va assegurar que Lindemann “va ser alliberada sota fiança l’endemà de la seva detenció”, segons va recollir l’agència Efe.

"Sense llit ni drets humans"

Una de les tres japoneses internades a Semenyih ha publicat a Facebook un text adreçat als seus amics que coincideix amb el relat de Roca: “Durant la detenció vam ser en una presó bruta, sovint emmanillades, en un espai saturat amb 200 persones. Hi havia mosquits, paneroles, rates, vam tenir una alimentació i begudes en mal estat, sense llit ni drets humans”.

L’organització de l’esdeveniment de cosplay a Kuala Lumpur assegura que “el tracte injust i l’experiència traumàtica” per la qual van passar Roca i les tres japoneses es deu al fet que la llei d’immigració de Malàisia “és molt imprecisa”. L’oficial d’Immigració Mohamed Shukri Nai va declarar a l’agència AFP que els estrangers que participin en actuacions artístiques necessiten una autorització del Govern: “Van arribar a Malàisia amb visats de turista, però estaven disfressats i actuant, i no tenien permís pe fer-ho”. Solomon Freeman, assessor de Geek Summit, ha assegurat en un comunicat difós a les xarxes socials que els visats dels detinguts eren els correctes perquè en cap moment van fer una activitat remunerada. Solomon afegeix que els agents d’immigració “reben un extra depenent de la quantitat de sancions que apliquen”.

Roca va ser deportat al Japó el 5 de juliol després d’haver pagat una multa equivalent a 40 euros. Des que va tornar a Nagoya, està en contacte amb familiars dels seus companys de Semenyih: li van demanar que fes arribar missatges als seus parents notificant quina era la seva situació i amb instruccions per poder treure’ls d’allà.

L'economia de Malàisia és un pol d'atracció per a immigrants del Sud-est asiàtic i de països de majoria musulmana. Michael Flyn, director de l'ONG Global Detention Project, explica a EL PAÍS que des del 2018 s'han produït millores pel que fa a l'internament de menors, tot i que afegeix que "persisteixen greus problemes": "Alguns d'aquests centres de detenció es troben entre els pitjors de la regió i del món. Les agressions i els maltractaments per part dels guàrdies són freqüents, així com la manca de serveis mèdics, d'una alimentació adequada o de llits".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >