Selecciona Edició
Connecta’t

“No he anat mai a entrenar-me. Vaig a patinar”

Mar Barrera i Luis Barrios, medallistes als Roller Games, i Joan Jorba, campió nacional, reivindiquen l'‘skate’ i l'‘scooter’ com a esports urbans

Mar Barrera competeix en 'street skate', als World Roller Games de Barcelona. Ampliar foto
Mar Barrera competeix en 'street skate', als World Roller Games de Barcelona.

Joan Jorba és campió d'Espanya de scooter en la modalitat Freestyle però no s'ha entrenat mai. Almenys és el que assegura, tot i que pel seu estil potser s'entrena més que ningú. A Jorba el coneixen a la seva Esparraguera natal per anar a tot arreu en patinet. “Mai a la vida he dit ‘vaig a entrenar-me”, reivindica. “Jo vaig a patinar. És el meu mitjà de transport”.

Durant la celebració dels World Roller Games (WRG), l'organització informa els participants de les maneres que tenen per arribar fins al Palau Sant Jordi. La més habitual és agafar el metro fins a Plaça Espanya, i d'aquí, un bus que puja fins a les portes del pavelló. Jorba té la targeta de TMB intacta. Agafava el patinet –amb el qual va intentar sense sort classificar-se per a les rondes finals– des de l'Eixample fins a les escales mecàniques de Montjuïc. “Trigava uns 15 minuts. És un moment”, explica. El seu transport és alhora la seva eina de competició. Com si Marc Márquez arribés als circuits amb la seva Honda, o Fernando Alonso, abans de retirar-se, conduís el seu fórmula 1 fins a les portes dels circuits. “El patinet és sostenible, lleuger, et manté en forma i permet reaccionar amb facilitat”, reivindica Jorba.

Els World Roller Games confirmen el creixement de l'skate i l'scooter com a esports urbans. Del carrer han passat a la competició. I la seva evolució s'intueix inclusiva. “Cada vegada hi ha més noies”, celebra Mar Barrera, or de skate en la modalitat de Street. “Abans n'hi havia menys, i a més moltes no es volien arriscar a fer-se mal als genolls. Semblava postureig. Però ara ha canviat i les dones estan pujant molt”. Barrera assegura que no ha patit discriminació en un esport predominantment masculí, però lamenta la diferència de criteri en alguns trucs. “De vegades em feliciten per aconseguir fer maniobres que jo considero normals. I ho fan per ser una noia. Això és l'única cosa que no m'agrada”.

L'or ha canviat el seu plantejament de l'skate. Graduada en Turisme, Barrera somia ara amb la idea de fer el salt i semiprofessionalitzar-se. Intentar guanyar-s'hi la vida. “És molt difícil, però ara potser em plantejo prendre-m'ho més seriosament”, admet. Les rutines de la catalana, no obstant això, fins ara eren poc professionals. “Vaig a patinar quan em ve de gust. Baixo una estona a la plaça, davant del Macba, i patino. Ja hi conec alguna gent. Però no tinc una rutina d'entrenament o una cosa semblant”. I tot i així, ningú la va guanyar a Barcelona.

A Luis Barrios, bronze en street scooter, li passa una cosa semblant. Va començar amb el patinet als 12 anys i el feia servir gairebé cada dia. “Però ara l'utilitzo una o dues vegades a la setmana”, apunta. “És el meu hobby”. Barrios i Barrera han deixat enrere companys de viatge per qüestió d'edat. “La gent ho va deixant, i moltes vegades em diuen que això del patinet és per a nens”, lamenta Barrios. La campiona troba a faltar un grup d'amics per practicar. “Em fa pal anar tota sola a l'skatepark”, admet. Barrera mata el cuquet fent servir l'skate quan es desplaça pel seu barri, el Raval de Barcelona, o quan queda amb algú a prop, per Arc de Triomf. “La roda no s'adapta a la ciutat tan bé com la del patinet, que és més còmode”.

Convivència al carrer

Ser competitiu sense entrenar-se de manera específica comporta acumular hores de pràctica. Als skateparks o pel carrer. I la convivència amb els vianants no és sempre fàcil. “És una qüestió de respecte”, advoca Barrios. “N'hi ha que van com bojos pel carrer, potser per fer-se veure. Però jo mai he tingut cap problema”. Barrera sí que admet haver intercanviat paraules amb algun vianant: “Hi ha gent que es queixa perquè fem soroll o perquè diuen que fem malbé el mobiliari urbà. Potser tenen part de raó”.

El futur d'aquests esports sembla garantit. Jorba treballa en un campus de scooter, BMX i skate per a joves, i Barrera és monitora de nens als skateparks dels mateixos Roller Games. “Ara hi ha molt més interès que abans”, celebra Barrera. Els WRG, que acaben el 14 de juliol, confirmen en aquesta edició a Barcelona el creixement dels esports urbans. Encara que ningú es vulgui entrenar, molts els practiquen.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ