Selecciona Edició
Connecta’t

Agustí Fernández: “La improvisació és la música d’avui dia”

El Grec presenta la nova proposta del pianista i compositor a la Fundació Miró

El pianista Agustí Fernández.
El pianista Agustí Fernández.

Via Augusta és un títol curiós, per si mateix diu molt poc del que s'hi amaga al darrere. És el títol que ha escollit el pianista i compositor Agustí Fernández per a la seva nova proposta emmarcada en el festival Grec i que es podrà veure dijous 11 de juliol a la Fundació Miró de Barcelona.

En el programa del festival es pot llegir: "Improvisadors barcelonins compartint escenari amb músics de tres continents en un concert que connecta intèrprets d'orígens i generacions diverses".

"Via Augusta és un exercici de transmissió", explica Agustí Fernández a aquest diari. "Faré 65 anys i em toca passar el relleu a la generació que ve al darrere. Gent jove a qui li costa tirar endavant per l'atomització del panorama, ja no hi ha classe mitjana musical: només queden els que s'hi guanyen molt bé la vida i els que amb prou feines poden sobreviure, i al mig no hi ha res. La seva és una proposta intergeneracional de relacionar-se a través de la música, des dels 76 anys de Barry Guy a gent de 20. I és també intercultural, amb músics que venen de Corea, Nova Zelanda, Suècia i el Regne Unit. Són gent que fan el mateix que jo faig i que ho fan molt bé; m'agraden quan els escolto i per això vull tocar amb ells sense que importin les procedències, les mentalitats, les edats...".

Fernández utilitza la frase "la música que jo faig", però quina és aquesta música? "Improvisació", respon taxatiu, sense afegir-hi cap adjectiu. "No hi ha partitura, no portes res preparat. La música es construeix a si mateixa en el moment. Es tracta d'expressar el que sents sense haver de seguir la partitura que ha escrit una persona estranya. Sé que no és fàcil, però és el que fem i volem donar visibilitat al nostre treball".

En la història recent la improvisació ha anat lligada al free jazz, però en el grup reunit per Fernández la presència del jazz és mínima. "DoYeon Kim, intèrpret coreana de gayageum (una mena d'arpa), ve de la música tradicional del seu país. La violinista neozelandesa Sarah Claman, de la música clàssica. Tant se val la procedència, es tracta de tocar i apropar-te al que toquen els altres".

Amb aquest tipus de propostes Fernández vol trencar amb la mentalitat tancada habitual del públic de la música contemporània. "Si algú vol escoltar Schubert, que no vingui, que vagi a la Schubertíada, que per això hi és. Nosaltres ens adrecem a la gent a qui li agrada la música sense etiquetes, en l'encreuament de moltes coses, que busca descobrir el que fan els músics creatius avui. No és la música del futur, és la música d'avui dia".

Fernández defensa el concepte de concert com l'únic vàlid per a la música. "La nostra música passa en temps real i el públic influeix en el resultat final. Els discos i els vídeos són documents però no són reals; un músic tocant davant teu és real. Una foto de la teva mare no és la teva mare, no et pot parlar. Els discos són el nostre llegat però el fet musical és el directe".

En aquest directe a la Fundació Miró, a més dels músics esmentats, hi haurà els saxofonistes Don Malfon i Marc Vilanova, el tubista Per-Ake Holmlander i la baterista Lucía Martínez.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ