Selecciona Edició
Connecta’t

L’ús del català creix: l’entén el 94,4% i el parla el 81,2%

L'Enquesta d'usos lingüístics constata que un 70,6% de les converses es comencen en català, 2,7 punts per sobre del 2013

Roda de premsa de l'Enquesta d'usos lingüístics a la població 2018.
Roda de premsa de l'Enquesta d'usos lingüístics a la població 2018.

L’ús del català progressa i ho fa en tots els àmbits possibles: parlat, entès, llegit i escrit. Així ho constaten les dades de la quarta Enquesta d’usos lingüístics, duta a terme per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i l’Institut d’Estadística de Catalunya. Segons l’estudi, realitzat a persones de més de 15 anys, el 94,4% de la població de Catalunya entén el català; el 81,2% el sap parlar; el 85,5% el sap llegir i, el creixement més espectacular de tots, el 65,3% el sap escriure (el 1981 només era el 31,5%). Tots els indicadors són per sobre dels que va donar la mateixa enquesta ara fa cinc anys, cosa que situa la llengua que va ordenar Pompeu Fabra en paràmetres molt propers als que hi havia abans de la gran onada migratòria que es va produir entre el 2003 i el 2008.

Segons l’enquesta, el 31,5% de la població (dos milions de persones) té el català com a llengua inicial (la primera que es parla a casa), un 0,5% més que en l’enquesta del 2013. A aquest percentatge s’hi pot sumar un 2,8% que utilitzen tant el català com el castellà indistintament; els qui tenen el castellà com a llengua a la llar ha baixat al 52,7% (3,4 milions; un 55,1% el 2013), mentre que el que puja més són els que fan servir altres llengües (10,8%). Les xifres contrasten amb episodis com els protagonitzats recentment pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que l'1 de juliol va qualificar d'"una pèrdua de temps" respondre preguntes en castellà, o la de la portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, que l'11 de juny es va negar a contestar les preguntes en castellà d'una periodista. En tots dos casos, com el manifest Koiné que intel·lectuals i lingüistes van presentar l'abril del 2016 amb la petició que el català fos l'única llengua oficial, el substrat d'aquestes posicions es basa en el suposat retrocés de l'ús del català, que acabaria portant a la seva desaparició. 

L’ús del català al llarg d’un dia qualsevol ja es dona en el 76,4% de la població adulta, un lleuger increment en relació amb el 2013, quan era d’un 74,6%; el percentatge del castellà és d’un 93,2%. També són optimistes per al català les xifres que indiquen la freqüència amb la qual les persones inicien les seves converses en català, que han passat del 67,9% del 2013 a ser ja un 70,6%; aquells que no ho feien no han baixat mai més de dos punts i mig: del 29,6% el 2013 al 26,9% el 2018. D'altra banda, un 26,9% no comença mai una conversa en català.

Tot i que els grans establiments comercials (17,1%) i l’Administració de l’Estat (20,1%) són els llocs on es parla menys el català, una de les grans sorpreses ha estat constatar que l’entorn de les xarxes socials està afavorint cert ús del català, especialment a partir de grups d’edat de 65 anys en avall. “És com si s’hagués perdut la por d’escriure en català, la gent s’ha desinhibit en aquest entorn”, apunta Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística. Franquesa ha volgut remarcar que les xifres de l’estudi, realitzat a partir d’una enquesta a 9.000 persones, demostren que no sembla que calgui patir gaire, ara per ara, per la transmissió lingüística: “El català no té un comportament de llengua minoritària, al contrari: qui no té el català com a primera llengua en qualsevol cas la transmet: amb l’avi utilitza el castellà, però amb el fill, el català”, exemplifica.

En aquesta línia, també manté que la situació del català entre els joves “no és tan negativa com es diu: l’enquesta del 2013 ja ho demostrava, el que sí que hi ha són usos més compartits de català i castellà”, admet, alhora que defensa la “gran fiabilitat d’aquesta enquesta”.

El castellà, llengua mare i d'“identificació” majoritària

Malgrat els bons números del català, a Catalunya el castellà segueix sent la primera "llengua inicial" o llengua mare ( ho és per al 52,7% dels enquestats, davant del 31,5% que tenen com a llengua mare el català). També el castellà és majoritària com a llengua d'identificació, la que els enquestats consideren com a seva (46,6% davant del 36,3% del català) i és la principal llengua habitual (48,6% davant del 36,1%). Amb dos matisos: sobre les llengües que els agradaria parlar en el futur, la població més jove prefereix, abans que les opcions exclusives monolingües, les compartides de català i castellà i també amb altres llengües. I és que ja el 45,8% dels enquestats entén l'anglès i el 37,5% el parla.

L'enquesta d'usos lingüístics revela que l'evolució del català és bastant homogènia a la regió, excepte en dues zones antitètiques: la Val d'Aran (que té una llengua pròpia: l'aranès) i l'àrea metropolitana, on les xifres estan per sota de la mitjana. Així, els àmbits més cridaners són els dels que saben parlar-lo: Si la mitjana dels que saben parlar-lo és del 81,2%, en aquesta competència la xifra de a la conurbació de Barcelona són el 78,4%, i a l'Aran el 77,1%. Passa el mateix en escriure'l: la mitjana és del 65,3%, però a l'àrea metropolitana baixa fins al 61,8%, i a l'Aran, al 60,1%: el gran percentatge de gent estrangera o nascuda en la resta d'Espanya explica les diferències a la zona muntanyenca, on existeix a més una llengua pròpia, l'aranès.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >