Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

Amb reverència i convicció

'Sobre la terra impura' avança amb naturalitat cap al seu punt final, la veu narradora actua amb solvència, i es diria que una mà ferma dirigeix amb astúcia els múltiples fils del relat

Melcior Comes, flamant premi Crexells.
Melcior Comes, flamant premi Crexells.

De la mateixa manera que hi ha qui creu que la verdadera obligació d’un novel·lista és tractar d’inventar-se unes formes inèdites que atorguin una nova vida al gènere, també hi ha qui opta pel camí contrari i, amb l’anhel de no perdre de vista el gran públic i no allunyar-se gaire de les preocupacions de la gent, arriba a la conclusió que cal emprendre un viatge de tornada cap al realisme vuitcentista, escriure tal com ho feien els grans mestres de dos segles enrere, aclimatant a l’actualitat les seves lliçons remotes. “L’única manera d’avançar és retrocedir”, deia Jonathan Franzen, conscient que a l’era de l’entreteniment i de l’imperi de la imatge els novel·listes tenien tots els números per perdre. Situat, a l’hora de la pràctica narrativa, als antípodes de les propostes de Franzen, alguna cosa semblant deia també David Foster Wallace: “Els pròxims rebels literaris de debò dels Estats Units potser seran els que s’atreveixin a tractar els vells problemes i les emocions passades de moda de la vida americana amb reverència i convicció”.

'Sobre la terra impura'

Amb reverència i convicció

Melcior Comes

Proa

528 pàgines

19 euros

I és així, amb reverència i molta convicció —amb una enèrgica eloqüència lírica i còmica— que Melcior Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) escriu Sobre la terra impura —premi Núvol Punt de Llibre, premi Crítica Serra d’Or, i, des de fa uns dies, flamant premi Crexells—, una novel·la que desmenteix el tòpic sobre la vida efímera dels llibres als taulells de les llibreries —publicada el mes de setembre, la recepció del públic la manté tan nova com si acabés de distribuir-se—, i que representa un salt qualitatiu importantíssim dins la trajectòria de l’autor: Sobre la terra impura és una novel·la que avança amb naturalitat cap al seu punt final, la veu narradora actua amb solvència, i es diria que una mà ferma dirigeix amb astúcia els múltiples fils del relat. I el lector, és clar, agraeix que Comes no menyspreï les estratègies vuitcentistes, que disfruti traçant l’argument, que s’inventi personatges ben perfilats, que relacioni estratègicament les històries secundàries i que tingui en compte el pas del temps i els seus efectes.

Sobre la terra impura comença sent el relat dels avatars que viu un escriptor en crisi quan rep l’encàrrec editorial d’escriure la biografia d’una actriu de teatre que acaba de morir i ha deixat un grapat de dietaris íntims. Aleshores el narrador recupera el contacte amb una família d’empresaris mallorquins que havia freqüentat de jove, i aleshores, també, el lector s’adona que, per una vegada, el que s’afirma a la contraportada del llibre —“un veritable festí literari”— coincideix força amb la realitat que es va coneixent pàgina rere pàgina. A Sobre la terra impura Comes aconsegueix que cada nova situació aporti un nou valor al relat, el repertori melodramàtic va sempre més enllà del tòpic, i en cap moment es pot predir cap on es dirigiran els tombs argumentals que s’esperen amb una sana expectació. Potser hi haurà qui retregui a l’autor que aquesta novel·la es pugui comparar amb alguna sèrie televisiva —hi ha els secrets d’una família mallorquina molt rica i amb pocs escrúpols, hi ha un passat tèrbol, hi ha drogues, violacions i crims, hi ha una dosi elevada d’intriga i d’investigació, xafarderies, passions vulgars desenfrenades i descripcions d’atmosferes que són al mateix temps un catàleg de la mesquinesa i l’avarícia, l’avorriment i la fatiga de sentir-se sol—; però també hi ha una elaborada consciència narrativa, ordre formal, jocs amb el temps i els punts de vista, virtuosisme a l’hora d’amagar dades per excitar i prolongar l’atenció lectora; es descriuen situacions i accions amb versemblança i, quan cal, es colpeja directament el cor i els instints del lector. És un dels triomfs de Comes, haver optat per una literatura que no parla del llenguatge, sinó de la vida, no dels sons de les paraules, sinó del seu significat, una literatura que representa, al cap i a la fi, la humanitat de la manera més significativa.

E. M. Forster ja deia que tots els lectors són com el marit de Xahrazad, perquè sempre volen saber què passa a continuació: Sobre la terra impura aconsegueix que el lector consideri una molèstia imperdonable qualsevol obligació que l’aparti de la lectura, talment com si Comes el col·loqués de nou en el centre d’una altra gran novel·la vuitcentista.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >