Selecciona Edició
Connecta’t
ART

Renau i l’IVAM

El creador veia la seva producció com una eina de denúncia política

Algunes de les obres de Renau que es poden veure al Born CCM de Barcelona.
Algunes de les obres de Renau que es poden veure al Born CCM de Barcelona.

Josep Renau (1907-1982) és una figura importantíssima dins l’art d’avantguarda espanyol, no només per la creació dels seus excel·lents fotomuntatges sinó també perquè, en ser nomenat director general de Belles Arts el 1936, es va encarregar del salvament de les obres del Museu del Prado durant la Guerra Civil espanyola.

Sobre la seva obra, Renau ha explicat que de petit ja reunia imatges de signe contraposat, quan encara no sabia ni que existia el fotomuntatge, que va descobrir al voltant de 1929 veient les obres de Raoul Hausmann, Moholy Nagy i John Heartfield, el seu gran mestre. Afiliat al Partit Comunista el 1931, sempre va veure la seva producció artística com un instrument de conscienciació i denúncia política, des dels seus cartells a favor de la República i en contra del feixisme fins a la denúncia del capitalisme nord-americà en la sèrie The American Way of Life. Ara aquesta bella i completa exposició, comissariada per Juan Vicente Aliaga, ens porta tota la seva obra, que no es veia a Barcelona des de 1980. Durant els anys trenta i la Guerra Civil, Renau va col·laborar en revistes de caràcter llibertari, comunista o socialista, com Estudios, la Revista Blanca, Orto, Octubre i sobretot Nueva Cultura, alhora que va fundar la Unió d’Escriptors i Artistes proletaris del País Valencià i va elaborar part dels fotomuntatges del Pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París de 1937.

Dues exposicions imperdibles

RENAU. EL COMBAT PER UNA NOVA CULTURA

El Born CCM

Barcelona

Fins al 13 d’octubre

CONSTRUINT NOUS MONS 1914-1945

CaixaForum Barcelona

Fins al 15 de setembre

Exiliat a Mèxic, va haver de fer nombrosos treballs per guanyar-se la vida, especialment cartells cinematogràfics, encara que també va col·laborar amb Siqueiros al mural Retrat de la burgesia. Però la seva obra estel·lar és The American Way of Life, iniciada el 1949 i que li va suposar 15 anys de feina, una demolidora crítica de la societat capitalista nord-americana. El culte als diners, el racisme, la repressió, la dona com a objecte sexual, la fal·làcia de Hollywood o la mort de Kennedy són alguns dels temes tractats mitjançant la contraposició d’imatges extretes de revistes de gran divulgació i un ús significatiu del color, que potenciava la capacitat de realisme i, per tant, segons ell, la seva eficàcia crítica.

IVAM. El 1986 es va crear l’Institut Valencià d’Art Modern a València, amb Tomás Llorens com a director. Quan es critica, amb part de raó, el període de la Transició a Espanya, al·ludint a la manca de reformes en l’esfera de la justícia, en el terreny de la memòria històrica o en la manca de depuració d’alts càrrecs de l’antic règim, es tendeix a oblidar tot el que es va aconseguir en altres àmbits, especialment en el de la cultura. Llavors es van posar les bases d’unes infraestructures que havien d’anar acollint nous museus, noves adquisicions i molt especialment un sistema de xarxes que ens connectessin amb la política cultural dels països més desenvolupats.

Llorens va tenir l’excel·lent idea de prendre el fons Julio González com a base de la col·lecció de l’IVAM, a la qual es va sumar posteriorment (ja en l’època de Carmen Alborch i després amb Juan Manuel Bonet) la compra d’obres de les avantguardes del XX, especialment dibuixos, fotomuntatges, fotografia i documents gràfics. La idea va ser esplèndida, perquè a Espanya, per culpa del franquisme, els exemples d’art experimental de la primera meitat del XX eren escassíssims. En la selecció que presenta ara CaixaForum, articulada per temes una mica aleatoris, es poden veure fotografies de Man Ray, tres obres de Duchamp (la Boîte verte), cinc poemes del futurista Marinetti, i uns esplèndids Max Bill.

En el tema del cos veiem collages de Georges Hugnet i dues obres de la sèrie Somnis, de Grete Stern, fotògrafa formada a la Bauhaus i exiliada a l’Argentina, un oli d’André Masson i obres de Renau. Sobre la vida quotidiana destaquen les obres del constructivisme rus, de John Heartfield i de George Grosz, però el més atractiu són els objectes de disseny dels anys vint i trenta de la col·lecció de l’escultor Andreu Alfaro. I així s’allarga amb peces de Kupka, Torres-García, Jean Arp, Moholy-Nagy, Sonia Delaunay i molts més dels anys daurats de la radicalitat artística.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >