Selecciona Edició
Connecta’t
TELEVISIÓ

TVE a Catalunya, 60 anys

La història del circuit català de la televisió pública espanyola és la història de la feina de la seva gent i de determinats directius

'Terenci a la fresca', un dels programes paradigmàtics de TVE Catalunya.
'Terenci a la fresca', un dels programes paradigmàtics de TVE Catalunya.

Aquest mes de juliol, TVE celebra els seus 60 anys a Catalunya. El 14 de juliol de 1959 es va fer la primera emissió. Tenia un títol de cançó afalagadora: Balcón del Mediterráneo. I el 27 d’octubre d’aquell mateix any es van encetar les emissions en català des de Miramar. Ho van fer amb una adaptació de la peça teatral de Josep Maria de Sagarra La ferida lluminosa. El realitzador va ser Jaume Picas, ajudat per una jove, Mercè Vilaret, que amb els anys seria un dels puntals del circuit català de TVE. El teatre va ser el gènere més freqüentat en aquells inicis d’emissió intermitent. Eren episodis residuals dins de la graella. Tres anys es va trigar a oferir un magazín mensual d’una hora en català i enfocat a l’entreteniment i l’art (Mare Nostrum). On comença a haver-hi les primeres gosadies informatives és al magazín Giravolt, també mensual, d’una hora i també un dimarts, que conduïa Antoni Serra. Va ser el primer programa en català en color. I el primer informatiu generalista va arribar l’octubre de 1977, Miramar.

La història del circuit català de TVE és la història de la feina de la seva gent i de determinats directius. Penso, per exemple, en Juan Martín de Blas, cap de programes l’any 1974. Penso en Joan Anton Benach, Joaquim Maria Puyal o Montserrat Roig... i en una redacció realment plural. L’any 1980 un grup de treballadors de la casa, amb Pere Joan Ventura al davant, van fer públic el Manifest Miramar, on es plantejava la conversió del circuit català en una veritable televisió nacional de Catalunya. Manifest que l’any 1983 va tenir una segona volta, quan va néixer TV3. No cal tenir gaire imaginació per pensar que Jordi Pujol volia tenir controlada la televisió catalana i el centre de poder de TVE li queia massa lluny. No hi ajudava tampoc que sectors del PSOE contemplessin una televisió catalana com a merament complementària i antropològica. Quan Pilar Miró va dirigir RTVE (1986-1989) es va plantejar crear un tercer canal exclusiu per a Catalunya i en català. La resposta del Govern català va ser accelerar el llançament, de manera il·legal, de les emissions del canal 33 l’any 1988, i el Govern espanyol va ordenar a TVE interferir el senyal. Tot plegat un lamentable espectacle que es va acabar amb un pacte polític, amb TVE novament perdent la partida. El 23 d’abril de l’any següent, el 33 iniciava les seves emissions regulars.

Ara, a la llista de lloables ambicions de l’actual administradora de RTVE, Rosa María Mateo, indiscutible defensora de la televisió pública, figura un millora d’horaris i mitjans del circuit català. Ja ho veurem.

De moment, Sant Cugat està de festa d’aniversari. Ha començat amb programes commemoratius. Un, Recording, és un Cachitos —això que li surt tan bé a TVE— de programes fets a Catalunya. Cada capítol està presentat per estimadíssims noms de la casa, des d’Àngel Casas o Olga Viza fins a Rosa Maria Calaf o Pere Barthe. L’altra és Ho has vist?, que ofereix la reemissió de programes emblemàtics. Hi ha sortit, per exemple, un Terenci, a la fresca, xerrant, i fumant —tots dos— amb Manuel Vázquez Montalbán, o una Barberia, la popular tertúlia esportiva, amb una elegància intel·lectual i unes ganes de riure que s’han perdut en molts programes del gènere. I s’anuncia una sitcom juvenil on tot passa al bany de la casa.

S’ha de reconèixer al circuit català de TVE el seu paper pioner en la introducció del català a la televisió i la persistent defensa dels valors de la televisió pública per part dels seus treballadors en els períodes tristos, no tots llunyans, que ha viscut.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >