Selecciona Edició
Connecta’t
KYLIE MINOGUE CRÍTICA i

La nit va ser de Kylie Minogue

El Cruïlla va tancar les portes millorant resultats amb 78.000 visites

kylie minogue cruilla
Kylie Minogue al seu concert al Cruïlla.

Estava cantant la primera cançó del seu concert, Love At First Sight, i tota l'esplanada del Fòrum es movia com si fos un grapat de sorra sobre el pegat d'una bateria heavy. En aquell moment, Kylie Minogue no tenia més competència als escenaris del festival que els empordanesos Cala Vento, la qual cosa reforçava la seva candidatura, confirmada, a estrella de l'última nit del Cruïlla. Es pot dir que les 23.000 persones que van assistir a la jornada final del dissabte hi eren, i acabada la primera peça seguien pessigollejant l'asfalt mentre ballaven I Should Be So Lucky, segon tema del concert. Abillada amb un vestit en tons blancs, cabellera rossa exposada a la humitat de la nit i micro a joc amb el vestit, la Kylie volia demostrar que on n’hi ha hagut, sempre en queda, i va aconseguir entretenir la multitud amb un concert vistós i colorista que feia pensar en el pessigolleig que produeixen les begudes carbòniques. No alimenten, però distreuen.

Kylie Minogue no està en el seu millor moment i probablement li toca defensar la seva posició més que aspirar a millorar-la. El pop ha mutat i l'aire murri de rosseta presumida s'ha vist substituït per actituds més procaces, quan no dominadores. Ja no es porten les nines, les nenes maques, i la Kylie sempre ha tingut una mica d'això, d'estrella que no ha fet de la provocació la seva ensenya i que ho ha fiat gairebé tot a una simpatia professional de somriure blanc amb dentadura alineada i el punt just d'ingenuïtat. I això és el que es va veure al Cruïlla, una figura pop embolcallada en coreografies, amb els músics disposats sobre plataformes mòbils efímeres i un repertori per recordar els vímets amb els quals va construir la cistella del seu èxit.

Va ser un concert ballable, amb temes per estampar somriures perennes a força de bombo: Get Outta My Way i Can’t Get You Out My Head es van endur la palma amb permís de les finals Dancing i Spinning Around; un concert de confetis i de colors vius a l'escenari, de quatre canvis de vestuari per a una estrella acostumada a somriure com ho fan les hostesses en rebre el passatger. Que al Fòrum es mostrés tan contenta potser va suggerir que necessita l'afecte de les masses, que allà va rebre a dojo. Aquest públic normal del Cruïlla, persones no uniformades per la moda sinó pel pressupost disponible per adquirir-la, reforçat la nit del dissabte per una important presència de públic homosexual, un públic fenomenal per la seva resposta festiva als concerts, va portar la Kylie a prendre el ceptre d'una nit que estava dissenyada per a ella.

La resta de la jornada va deixar en mal lloc Oumou Sangare, una exquisida veu de Mali i dels drets de la dona africana que amb prou feines va tenir públic, va salvar els mobles Seu Jorge i el seu concert d'arrel brasilera, potser massa tranquil per al ritme que exigeixen els festivals. Una cosa semblant li va passar també a Michael Kiwanuka, un apòstol negre del soul i del folk comparat amb Bill Whiters o un Terry Callier als quals encara veu des de lluny, i que va protagonitzar una actuació interessant encara que de ritme discontinu i llargs i endurits desenvolupaments instrumentals. En paral·lel a la seva actuació, Dorian van sonar convincents i juntament amb El Petit De Cal Eril i Cala Vento van aportar la quota quilòmetre zero a un festival que va tancar les portes havent rebut 78.000 visites en els seus quatre dies d'activitat (57.000 el 2018) i que ja va confirmar per a la seva versió hivernal la presentació del nou disc de Manel el 16 de novembre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >