Selecciona Edició
Connecta’t

Els partits pugnen per 225 càrrecs de confiança i 12,5 milions en sous a Barcelona

El personal eventual de l’Ajuntament, la Diputació i l’Àrea Metropolitana es reparteix per pactes entre les formacions

Els regidors de Barcelona després de prendre possessió del càrrec.
Els regidors de Barcelona després de prendre possessió del càrrec.

Aquests dies, els partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona pugnen per una borsa de càrrecs eventuals, que entre les tres administracions, és de 225 places, amb uns sous que sumen un total de 12,5 milions d'euros. Es tracta d'assessors dels grups tant del Govern com de l'oposició, tècnics d'àrees, caps de gabinet o de premsa… Aquests llocs de treball solen recaure en militants o persones properes als partits i que, per tant, sovint han de donar una part del seu salari. És a dir, són tant una fórmula per donar feina a quadres del partit com una font de finançament.

Aquestes places es reparteixen en funció de la representativitat de cada partit i també en virtut de pactes entre els partits. La llei fixa el límit que cada administració pot tenir (a la Diputació en són 82, per exemple, i en aquest mandat hi ha vacants). A l’Ajuntament, l'encaix és encara més complicat, perquè les negociacions es vinculen també a les presidències de les comissions o dels districtes de la ciutat.

L'aplicació de l'anomenada Llei Montoro (de racionalització dels ajuntaments) va reduir un 44% la xifra global d'assessors al Consistori el mandat passat, de manera que la xifra va passar inicialment de 166 a 92 i posteriorment es va ampliar a una mica més d'un centenar. La retallada va arribar coincidint amb un rècord de grups municipals, set.

Els partits es troben en plenes negociacions de cara al proper mandat, però una mirada a la manera en què es van repartir els càrrecs en el mandat passat –disponible a les pàgines web de les tres administracions– i els resultats electorals del passat 26-M poden donar una pista de com quedarà el panorama. La formació de Colau, de fet, és una de les més afectades. Entre les tres institucions té uns 67 càrrecs (que sumen 3,5 milions), 49 càrrecs són del Consistori (2,5 milions). Aquesta xifra es veurà reduïda en haver de compartir carteres amb els socialistes, tot i que es podrà veure compensada si hi ha acords a la Diputació i l’AMB.

La CUP, Junts per Catalunya i el PP també s'enfronten a grans reduccions. Els anticapitalistes tenen ara 13 assessors (sis a l’Ajuntament, quatre a l’Àrea Metropolitana i tres a la Diputació) però en perdre la representació a les tres corporacions en les darreres eleccions es quedaran sense res. El sou establert per a aquests càrrecs –si les formacions disposen de regles internes sobre salaris això varia– suma 660.562 euros bruts l'any.

Els neoconvergents (si bé hi ha alguns càrrecs que requeien sobre l'extinta Unió) s'enfronten a perdre el control de la Diputació (i el 50 % dels escons), es van deixar la meitat de regidors a Barcelona i el seu pes a l’Àrea Metropolitana s'ha vist reduït. No ser al govern de l’Administració provincial els fa perdre 19 places de les 48 que té als tres ens. La massa salarial és de 2,82 milions d'euros, dels quals 1,3 milions corresponen als nou assessors més ben remunerats de la Diputació. La retallada a l’Ajuntament també podria ser similar. Ara tenen 14 assessors, amb una massa salarial conjunta de més de 700.000 euros.

S’ha de veure quin efecte té al PP el seu mal resultat electoral. Actualment té 17 assessors en total (806.000 euros), nou al Consistori. Es tracta d'una quantitat considerable si es té en compte que només té tres regidors (aquest mandat només en té dos). Els populars són dels que van optar per dividir el lloc de treball en dues places de mitja jornada, la qual cosa permet ampliar el nombre de persones contractades.

La pujada electoral del PSC i d’Esquerra al territori barceloní els dona més representació a tots els ens. De fet, les dues forces estan empatades en escons a la Diputació. ERC i els comuns molt possiblement tinguin els mateixos escons al Consell Metropolità. Els republicans (ara amb 30 places, 1,21 milions en salaris) s'han quedat sense aconseguir cap pacte de Govern i s’ha de veure com els afectarà. El cas dels d’Oriol Junqueras és paradigmàtic, ja que demostra com, més enllà del resultat (a l’Ajuntament, per exemple, van doblar el resultat), la rellevància s'aconsegueix amb la negociació política.

Els socialistes tenen actualment 34 càrrecs a la seva disposició, que sumen 2,7 milions d'euros en salaris. La majoria (11) són a l’Àrea Metropolitana, tot i que els més ben pagats són a la Diputació (13 places i 1,6 milions). El PSC és la formació que paga més bé els seus assessors. A l’Ajuntament, dos assessors cobren el màxim possible: 75.753 euros. Es tracta d'un salari equiparable al d'un regidor de l'oposició. A la Diputació, hi ha assessors que cobren fins a 77.840 euros.

Ciutadans va millorar molt tímidament els seus resultats (un escó en cada corporació barcelonina) però aspira a poder ser partit frontissa a la Diputació i així poder treure’n més partit. En total, ara té 14 assessors que sumen una massa salarial de més de 758.000 euros. A l’Ajuntament segurament l'escissió de Valls li passarà factura (ara té set assessors).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >