“La seguretat de Puigdemont competeix a les autoritats belgues”

Eduard Sallent, 47 anys, va ascendir el mateix dia a comissari i a cap dels Mossos. És el quart responsable de la policia catalana en menys de dos anys, el pitjor període de la història moderna del cos.

Pregunta. Se sent còmode amb la manera en què ha estat nomenat?

Resposta. No em correspon a mi ni nomenar ni destituir caps del cos, és una facultat del conseller i ho fa de la manera que creu més oportuna. Però hi haurà continuïtat en els temes essencials amb el meu antecessor.

P. És vostè un home de confiança de Torra?

R. No l’havia vist mai. El vaig veure mitja hora la setmana següent que em nomenessin. No he tingut cap contacte amb cap president de la Generalitat.

P. Amb 20 anys va ser cara visible d'un sindicat independentista. Continua vinculat a alguna organització d'aquest tipus?

R. No. La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya el 1992 no era un sindicat independentista. Jo vaig ser-hi un temps i me'n vaig anar perquè no hi estava a gust i d'allà vaig marxar a l'exèrcit.

P. El Govern de Puigdemont va posar els Mossos a la picota?

R. La situació d’aquells mesos va ser extremadament delicada per al cos dels Mossos. El context polític i institucional de Catalunya, les seves relacions amb l’Estat, van dificultar molt la feina dels Mossos. Crec que ha quedat àmpliament dit.

P. Els polítics en són els responsables?

R. Els polítics tenen responsabilitats polítiques i nosaltres, operatives. Cadascú haurem de fer el nostre examen de consciència, què podríem haver fet millor i què no es va fer bé.

P. Què es va fer malament?

R. Els Mossos ha de tenir molta més fluïdesa de comunicació amb determinats estaments de l’Estat. Durant anys hem viscut en flotació lliure, els uns i els altres. Està bé reforçar eines com el CITCO [Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, depenent del Ministeri d'Interior], la relació amb la Secretaria d’Estat, i explicar directament la teva visió, la teva perspectiva, les teves necessitats.

P. Els Mossos d'Esquadra estan polititzats?

R. No. Hi ha gent que polititza els Mossos, però no ho estan. Som funcionaris públics que actuem amb una neutralitat absoluta. Que hi hagi gent que vulgui construir discursos polítics, en un sentit i en un altre, és una altra cosa.

Mossos ha de tenir molta més fluïdesa de comunicació amb determinats estaments de l’Estat

P. El Govern també ha construït aquests discursos?

R. Els uns i els altres han construït visions de nosaltres. O s'han publicat en els mitjans. O s'expliquen històries sobre nosaltres, en les quals qualsevol semblança amb la realitat és una coincidència.

P. Li sembla bé que la nova escorta de Torra no depengui de vostè?

R. Me l'he trobat feta. És una àrea que el Govern ha impulsat, traduint pràcticament el decret de la Moncloa i aplicant-lo. Ningú m'ho ha preguntat ni consultat. Espero que els Mossos d'aquesta unitat actuïn com se'ls ha ensenyat.

P. S'ha plantejat dissoldre la unitat?

R. Això no correspon al cap del cos. No seria normal institucionalment. Tenen dret als seus 100 dies de gràcia.

P. Hi ha agents d'aquesta unitat en servei o fora que donin seguretat a Carles Puigdemont?

R. Hi ha dues persones acusades a la Fiscalia de l’Audiència Nacional perquè acompanyaven Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. També s'ha constatat en altres moments que persones podrien fer aquest servei fora d'hores de feina. És una cosa que no s'hauria de produir.

P. Els Mossos prendran mesures?

R. Més que els Mossos, que hi hagi dues persones encausades a l’Audiència Nacional és un bon exemple que no és un tema sense conseqüències. Que ho tinguin molt present.

P. Vostè no ho veu bé…

R. Efectivament.

P. Com ho solucionaria?

R. És complex, ho fan fora de les hores de servei. No puc prohibir a la gent que hi vagi. L'única cosa que puc fer és el que faig ara: dir, escolti, això no és innocu, pot tenir conseqüències directes per a vostè i també institucionals per a nosaltres.

P. Creu que Puigdemont ha de tenir seguretat a Bèlgica?

R. És un tema que competeix a les autoritats belgues, que són les que tenen la responsabilitat de seguretat en aquell Estat i, per tant, han de fer ells la valoració.

P. Què farà per solucionar la delinqüència a Barcelona?

R. Haurem de reforçar el nombre d'efectius, però també cal mirar els elements urbanístics i socials que juguen en contra nostra, com la zona on ens trobem, que permet la mobilitat dels grups organitzats entre Itàlia, França i Espanya, o el turisme.

P. Estem pitjor que fa quatre anys?

R. Venim d'una crisi molt severa. En contra del pensament universal, amb la crisi baixa el delicte. Hi ha menys per robar. Ara som en fase de creixement econòmic i, per tant, creix el delicte. Però estem molt per sota de la mitjana del nostre entorn, i dels màxims històrics de la nostra ciutat.

P. La gestió de l'alcaldessa, Ada Colau, ha contribuït a les males dades?

R. No crec que sigui un element central.

P. És un element col·lateral?

R. Alguns problemes es podrien haver abordat d'una altra manera, com l'ocupació d'immobles o el top manta, que demanen un abordatge integral.

P. Els MENA (menors estrangers no acompanyats) són un problema per a la seguretat?

Hi ha gent que polititza els Mossos, però no ho estan. Som funcionaris públics que actuem amb neutralitat absoluta

R. No especialment. Els menors no acompanyats són un fenomen que ha superat les capacitats que tenim d'acolliment. Alguns cometen delictes, i hi estem a sobre. Però seria igual d'injust dir que ells són el problema com negar que alguns d'ells cometen delictes.

P. Ells són al darrere de les males dades de Barcelona?

R. No, no únicament. Hi ha més factors. Igual que amb les agressions sexuals. Hi ha hagut dos elements molt interessants: la conscienciació social que un abús és un delicte seriós i es redueix molt la xifra negra. I després el tema mediàtic amb determinats casos que ens ha permès a tothom prendre consciència de l'extrema gravetat d'aquests fets. I s'ha de denunciar.

P. Temen un nou atemptat terrorista a Catalunya?

R. Continuem tenint actius que poden posar en risc la seguretat, no es pot abaixar la guàrdia. Però no tenim informació operativa que avali que hi pugui haver un atemptat.

P. Hauria fet el mateix que Trapero l'1-O?

R. Hauria intensificat les relacions directes amb tots els interlocutors.

P. No es va fer?

R. Es podria haver fet més.

P. Pot haver-hi una resposta violenta a la sentència del Suprem?

R. No. Els escenaris probables són una gran mobilització, que ja hem viscut, i algun tipus d’aturada de país.

P. Torra va arribar a demanar dimissions als Mossos per carregar contra els CDR. Es plantarà davant d'aquest tipus de pressions?

R. Jo soc cap del cos i ningú entrarà en les decisions operatives, és la meva feina. Si alguna cosa hem après tots és que la feina del cap del cos, dels comandaments, és la decisió tècnica, i ningú hi ha d'entrar.

P. Vostè, com va dir Trapero, detindria els seus caps polítics si l'hi ordenessin?

R. No entro en futuribles, però som policia judicial i complirem les ordres dels jutges en tot moment.

P. Aleshores, ho faria.

R. Compliria qualsevol ordre que em donés un jutge.