Selecciona Edició
Connecta’t

La violació per torns de la ‘Manada’ de Manresa

Aquest dilluns declara al judici la jove que presumptament va patir abusos en grup quan tenia 14 anys

Una pintada al costat de la fàbrica on presumptament es va cometre la violació.
Una pintada al costat de la fàbrica on presumptament es va cometre la violació.

L’asfalt del camí de la Torre d’en Vinyes a Manresa (Bages) fa dies que està pintat d'un violeta intens. Just al davant de les tanques que barren el pas a una antiga fàbrica abandonada algú ha escrit a terra un crit, en lila, reclamant justícia: “No és abús, és violació”. L'interior d'aquest edifici en ruïnes va ser, la nit del 29 d'octubre del 2016, l'escenari del presumpte crim i les atrocitats comeses pel que es coneix com la Manada de Manresa, sis homes d'entre 19 i 26 anys i un altre de 39, la nit del 29 d'octubre del 2016. Mentre un mirava, masturbant-se, la resta presumptament va violar una nena de 14 anys.

Els set acusats van negar els fets dimarts, davant la secció 22 de l’Audiència de Barcelona. La víctima, que ara té 17 anys, declara dilluns al matí. Té por que no la creguin i gairebé tres anys després continua en teràpia. La fiscal ha qualificat els fets —com ja va passar amb la Manada de Pamplona, els cinc homes que van violar una dona de 18 anys durant la primera nit dels Sanfermines del 2016— com a abusos sexuals, tot i que la qualificació encara es pot modificar i elevar a agressió sexual.

De l'escrit d'acusació de la Fiscalia es desprenen els detalls d'aquella nit, que va començar amb un botellón improvisat cap a les deu. Una vintena de joves, molts d'ells menors, a la zona abandonada on avui destaquen les pintades en lila, es van reunir a la vella fàbrica, situada en una zona aïllada prop del campus de la zona universitària de la comarca. Allà, enmig d'un botellón, va arribar la Manada de Manresa.

Un d'ells, el Bryan, coneixia la jove. Sabia que només tenia 14 anys i es va adonar que amb prou feines era conscient dels seus actes per la ingesta d'alcohol i porros. La va portar fins a una cobert que hi havia a prop i allà presumptament la va violar. Quan va acabar es va adreçar a un dels seus amics, el Walter, i el va animar: “Va, et toca a tu, 15 minuts cadascun. No triguis”. Després del Walter va arribar el torn del Daniel David, el Maikel, el Marco Antonio i el Yordanis. La menor feia ja molts minuts que havia perdut la consciència. L’Iván, en lloc d'impedir els fets, es masturbava mirant les agressions dels seus amics.

Quan van acabar, el Marco va empunyar una pistola de salva, segons sosté la fiscal, i va intimidar la resta de menors que hi havia a la festa i que sabien el que havia passat. “Si algú diu alguna cosa, tindreu problemes amb la vostra família”, va afirmar mentre mostrava l'arma i amenaçava a explicar que els joves es reunien allà per fumar i beure. A les 3.30 del 30 octubre, cinc hores després de començar la festa, el Bryan i el Maikel van tornar, presumptament, a violar i agredir sexualment la noia.

L'endemà, alguns dels menors que havien presenciat els fets van relatar el que havia passat a la víctima, que no recordava res. El 2 de novembre, la jove va presentar una denúncia davant dels Mossos d'Esquadra i va ser examinada pels forenses de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Després de l'agressió, les forenses, psicòlogues i psiquiatres que tracten la menor, tutelada durant diversos anys per la Generalitat, asseguren que pateix un trastorn ansiós depressiu, sent rebuig del seu entorn i por que no la creguin, de sortir al carrer i de trobar-se amb els seus agressors. I totes coincideixen: “No s’inventa res”.

La seva advocada, Alba Casòliva, ha demanat que la seva declaració i la de la resta de menors sigui a porta tancada a causa del grau de vulnerabilitat extrem de la víctima.

Després de la denúncia, els set homes van ser detinguts. A més d'abús sexual, al Bryan se l’acusa d'amenaces i coaccions. Alguns menors presents a la festa asseguren que l'acusat els va trucar per telèfon —durant el lapse dels interrogatoris—, intimidant-los perquè guardessin silenci i no l’incriminessin. Només el Daniel David va acabar a la presó provisional, durant 20 mesos. Als pantalons de la menor van aparèixer rastres del seu semen.

El Bryan, el que suposadament va incitar a la cadena de violacions i va inventar la seqüència de torns, va admetre que coneixia la nena i que hi havia xerrat a la festa. Però després, el seu relat es va basar a culpabilitzar la víctima, assegurant que aquesta se li “va insinuar” i que ell la va rebutjar. En la declaració fins i tot va explicar que la víctima, després d'acusar-lo, li va trucar disculpant-se i lamentant no poder retirar la denúncia.

Aquest acusat, que segons el relat de la Fiscalia és el presumpte instigador de la cadena d'agressions sexuals, sosté que aquella nit una amiga de la víctima va entrar a la zona de la fàbrica on estaven bevent, fent botellón, cridant que estaven violant la jove en un cobert contigu. Segons el Bryan, que va declarar dimarts, es va dirigir al lloc juntament amb altres acusats i van comprovar que la noia estava bé. El Yordanis va afegir que la víctima, quan van anar a veure si necessitava ajuda, va sortir d'allà, els va dir que estava bé i va tornar a entrar-hi; i que estava convençut que dos menors d'edat eren amb ella i que va sentir que un deia: “Jo me l'he tirat”.

L’arma de salva

El Marco Antonio, com els altres, ho va negar tot, també que tingués l'arma de salva amb la qual, suposadament, va amenaçar la resta de joves. Fins i tot el Daniel David, malgrat les proves d’ADN que l’assenyalen, nega les acusacions. Davant la pregunta de com va arribar el seu semen als pantalons de la víctima, va respondre amb un desconcertant: “No ho sé”. Els advocats dels acusats s'han negat a comentar el cas amb els mitjans de comunicació fins que no conclogui la vista. Un dels objectius que sembla marcar-se el lletrat del Daniel David és intentar invalidar la recollida d’ADN que incrimina el seu client.

Dilluns declararà la víctima i 12 menors més presents a la festa. Els familiars de la jove guarden silenci, el mateix que hi ha hagut entorn del cas durant aquests dos anys i mig, una cosa habitual quan la víctima és menor. Mentrestant, el moviment feminista de Manresa ja s'ha mobilitzat. Per la seva banda, el Comitè de Vaga Feminista de la localitat ha convocat una manifestació a les portes de l’Audiència de Barcelona per donar suport a la jove “i reivindicar justícia”, cridant la mateixa frase que algú va escriure en lila sobre l'asfalt que porta a la fàbrica abandonada on van succeir els fets: “No és abús, és violació”.

Una petició de pena polèmica

La Fiscalia acusa Bryan d'un delicte d'abús continuat, pel qual sol·licita 12 anys de presó, i tres delictes d'obstrucció a la justícia pels quals demana, per cadascun, dos anys i sis mesos de privació de llibertat. Maikel s'enfronta, segons la petició de l'acusació pública, a 12 anys de presó per un delicte d'abús sexual continuat. El Ministeri Públic sol·licita per a Marco Antonio, Daniel David, Yordanis i Walter una pena de 10 anys de presó, per a cadascun, en entendre'ls autors d'un delicte d'abús sexual. Iván s'enfronta a una multa de 4.320 euros en ser considerat autor d'un delicte d'omissió del deure d'impedir delictes.

D'altra banda, l'acusació particular qualifica els fets com a agressió sexual i sol·licita penes d'entre 15 i 20 anys de presó per als acusats.

La fiscal no descarta modificar el seu escrit d'acusació després que declarin la menor i la resta de testimonis del botellón.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >