Selecciona Edició
Connecta’t

La candidatura olímpica es planteja seus a França, Àustria i Bòsnia

El projecte de Barcelona necessita deslocalitzar algunes disciplines que no tenen infraestructures a Catalunya

Estació de la Masella.
Estació de la Masella.

La candidatura catalana per acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 mira més enllà dels Pirineus. L'organització necessita deslocalitzar la competició per albergar algunes disciplines que no tenen infraestructures ni tradició esportiva al territori, com els salts, el bobsleigh, el skeleton i el luge. El Govern contempla de moment La Plagne (França), Innsbruck (Àustria) i Sarajevo (Bòsnia) per a les proves al tub de gel, mentre que el trampolí de Courchevel (França) és una opció per als salts. La nova normativa olímpica del COI avala distribuir les seus més enllà d'un sol país.

Una de les primeres tasques de l'equip tècnic que ultima el dossier de candidatura de Pirineus-Barcelona va ser comprovar la capacitat estructural i logística del territori català per albergar uns Jocs. Saber què hi ha i què hi falta. I la gran necessitat era trobar un espai per celebrar les esmentades competicions de salts, bobsleigh, skeleton i luge. Les tres últimes necessiten un tub de gel pel lliscar a tota velocitat, però la pista operativa més propera als Pirineus és precisament la de La Plagne, als Alps francesos, situada a 700 quilòmetres de Catalunya. Aquest circuit ja va ser seu olímpica als Jocs d’Albertville, el 1992, i formava part de la candidatura de Annecy per al 2018. Pirineus-Barcelona també contempla Innsbruck, als Alps austríacs.

El cas de Sarajevo és diferent. Les instal·lacions bosnianes, considerades en el seu moment com unes de les més ràpides del món, estan obsoletes des de la Guerra dels Balcans, als anys 90. La pista va dividir els dos fronts bel·ligerants durant part del conflicte i les autoritats no la van reparar un cop acabat el conflicte armat. Actualment l’utilitzen practicants de luge sobre rodes o ciclistes de descens a l'estiu, però les federacions bosnianes aspiren a la seva rehabilitació per al seu ús originari. Per l'estat actual de les infraestructures i la llunyania, l'interès de la candidatura catalana a les pistes de Sarajevo sembla respondre a una voluntat global de construir sinergies entre tots dos territoris a diferents nivells, més que a una decisió purament esportiva. El passat mes de març, el conseller de Acció Exterior, Alfred Bosch, va visitar precisament la ciutat per fomentar la cooperació en diferents àrees, també l'esportiva, però sense concretar com.

Las noves normes del COI, aliades de Pirineus-Barcelona

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, repeteix mandat al govern de la ciutat amb una idea de la candidatura dels Jocs d’Hivern molt diferent de la que tenia quan va entrar a l’Ajuntament el 2015.

BComú dona suport actualment al projecte Pirineus-Barcelona a diferència de l'oposició que hi va mostrar quan va arribar a l'alcaldia de la ciutat. Colau pretenia fugir dels costos que es pressuposaven en una candidatura olímpica, però el canvi de paradigma del COI va modificar les reticències de l'alcaldessa.

L'organisme va presentar un document anomenat The New Norm (La nova norma), que pretén limitar despeses i fomentar la sostenibilitat. La possibilitat d'associar-se amb altres seus per aprofitar infraestructures útils va convèncer Colau, que va cedir el lideratge del projecte a la Secretaria General de l'Esport.

De moment, Salt Lake City (Estats Units) i Sapporo (Japó) ja han traslladat al COI la seva intenció de postular-se com a candidates per als Jocs del 2030. La ciutat asiàtica ja va albergar la cita del 1976, mentre la nord-americana va ser seu el 2002. Barcelona busca la seva primera vegada.

El Secretari General de l'Esport (SGE), Gerard Figueras, va confirmar la setmana passada que l'organització també comptava amb la possibilitat de traslladar algunes disciplines a França, Andorra i l’Aragó per enfortir la idea d'una candidatura pirinenca i transnacional. La capacitat hotelera del principat també és un valor afegit. L'organització, no obstant això, considera que les possibilitats tècniques de les estacions de La Masella, La Molina i Baqueira-Beret podrien ser suficients per cobrir les necessitats d'esquí alpí i surf de neu. L'organització encara ha de decidir si finalment reparteix les proves en les tres estacions catalanes, o si les concentra en dues, o fins i tot en una.

Les proves d'esquí nòrdic també podran disputar-se a les estacions catalanes, mentre que les disciplines de gel es traslladaran a Barcelona. La ciutat té pendent accelerar la construcció de com a mínim un palau de gel, però el projecte no ha avançat en els últims mesos.

Un dels reptes de la candidatura passava per mantenir les seves aspiracions després de les eleccions municipals de Barcelona. Per això, tots els partits van acordar apartar el projecte olímpic de l'agenda política. “No podíem utilitzar-lo com a arma electoral”, explica una persona candidata. I així va ser. Només Manuel Valls va plantejar l'opció de postular-se a uns Jocs d’Estiu, els del 2032, encara que el seu projecte no va generar ni consens ni entusiasme. Des de la SGE es confia a mantenir la bona sintonia amb el Consistori, a l'espera de confirmar-se l'entrada del PSC a l’Institut Barcelona Esports, actualment dirigit per Marta Carranza, de BComú.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ