Selecciona Edició
Connecta’t

En ruta amb les emergències mèdiques

EL PAÍS passa una jornada en una ambulància del SEM: un parell d'accidents, un ictus i una temptativa de suïcidi en un matí

EL PAÍS passa una jornada a bord d'una ambulància del SEM.

Amb prou feines passen 10 minuts de les 9.30 del matí. Hora punta a Barcelona. El trànsit congestiona la ciutat de mar a muntanya. La central de coordinació del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) avisa per ràdio d'un accident a l'altura del passeig Colom. El doctor Jorge Morales, cap territorial del SEM a Barcelona ciutat, activa la sirena i canvia el rumb del vehicle d'intervenció que pilota. Sobre el sostre del cotxe, una alarma lluminosa de color blau intenta dispersar la multitud. Sembla un accident lleu, amb un taxi i una moto implicats. “Acostumen a ser lesions lleus, erosions o caigudes. A l'estiu, passa perquè estan poc protegits, amb parts del cos a l'aire”, explica Morales. Una ambulància medicalitzada i una altra amb un tècnic i una infermera, també van cap allà.

Morales trepitja l'accelerador i comença una conducció defensiva. Això vol dir que pot fer el que vol —saltar-se semàfors, superar la velocitat permesa—, però sempre sota la seva responsabilitat. Quan arriba al lloc de l'accident, els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana i un parell d'ambulàncies del SEM ja atenen els afectats. “La motorista té unes abrasions a la cama. Anirà ella mateixa a l'hospital”, resumeix una infermera. Els equips sanitaris finalitzen el servei i retornen a la base fins a un altre avís.

Quan un ciutadà truca al 061, CatSalut Respon, la central de coordinació del SEM —té una seu a l'Hospitalet de Llobregat i una altra a Reus— s'engega per atendre la demanda i activar el recurs necessari. “Això és el cervell del SEM. Rebem totes les trucades, des d'una urgència a una consulta, i s’ofereix la solució més adequada”, explica des de la sala de comandament el cap de guàrdia, Luís Herrero. A Catalunya hi ha 421 ambulàncies, el 80% de suport vital bàsic, amb dos tècnics sanitaris a bord. A més a més, la comunitat disposa de quatre helicòpters situats estratègicament al territori.

De ruta per la ciutat, torna a sonar la ràdio: una persona amb agitació psicomotriu. Passa sovint. El SEM n'atén més de sis casos diaris. “Una persona té un episodi d'agitació i no ha d'estar necessàriament vinculat a un trastorn mental. Hi ha una línia molt fina que separa el trastorn mental de l'estrès quotidià que pot desbordar la gent. I si has pres drogues, això pot provocar alteracions orgàniques o psíquiques”, explica Morales. El SEM ha signat amb els Mossos d'Esquadra un protocol d'actuació per immobilitzar, sense riscos, les persones que es troben en un episodi d'agitació psicomotora agressiva. Es tracta de reduir-los l’estrès i evitar compressions toràciques en immobilitzar-los. “La complexitat és molt alta”, admet el metge.

A la zona zero de l’atemptat

El doctor Morales ha lluitat en catàstrofes i grans emergències a tots dos costats de l’Atlàntic. Es va iniciar com a paramèdic a Mèxic i després va estudiar Medicina, amb l’especialitat de Cardiologia. A Catalunya, va ser a la zona zero de l’atemptat terrorista perpetrat a la Rambla de Barcelona l’agost del 2017. “No ha estat la tasca més important en xifres, però sí la més significativa des del punt de vista social. Ningú està preparat per a una cosa com aquesta”, reconeix.

Aquell dia no treballava, però es va posar a disposició de la cúpula del SEM de seguida que es va assabentar dels fets. Va anar a la zona baixa de la Rambla, al costat del passeig de Colom, on era impossible la comunicació per la saturació de les línies. Després es va traslladar al lloc de comandament avançat, i feia d’enllaç per informar de la situació sanitària.

A darrera hora, va arribar el pitjor. “Vaig haver de certificar les defuncions. Algun metge ho havia de fer. És una de les tasques més desagradables que he fet a la meva vida”, rememora. La imatge final d’aquell dia roman intacta en la seva memòria: “La Rambla buida, ja arribava el capvespre, i només els morts damunt l’asfalt”.

Són les 12.51 del migdia i la ràdio torna a sonar. Una dona amb un possible ictus. L'accident cerebrovascular és, a més de l'infart de miocardi, una de les patologies en què el temps és crucial per al pronòstic del pacient. Diversos equips d'emergència es desplacen al lloc de l'avís i la central activa el codi Ictus, un dispositiu de coordinació per tenir preparats tots els recursos, des de l'ambulància a l'hospital de trasllat, per atendre el pacient en el menor temps possible. “Aquestes malalties són temps-dependents. Hi ha una part del temps que depèn del sistema sanitari, des que entra la trucada, es genera un recurs, s'envia l'ambulància i aquesta porta el pacient a un hospital perquè rebi el tractament. Però hi ha una altra part que depèn del pacient o del seu entorn, que és el temps que triguen a avisar-nos. El que es triga a avisar-nos per dolor al pit o perquè deixa de moure una part del cos és temps en què el cor, o el cervell, s'està morint”, explica Morales. Quan el metge arriba amb el seu vehicle, l'ambulància ja està arrencant a l'Hospital Clínic, el més proper. Han passat 15 minuts des de l'avís. Allà, l'equip de neurologia ja està sobre avís i preparat per rebre la pacient.

De camí a la central de l’Hospitalet, la ràdio torna a llançar una alerta: una temptativa de suïcidi d'un menor ingressat a l'Hospital Sant Joan de Déu. Diverses unitats ja s'han desplaçat al lloc. Catalunya també disposa del Codi Risc Suïcidi, un altre dispositiu de coordinació entre els serveis mèdics per detectar i monitoritzar les temptatives de suïcidi. En aquest cas, a més de la intervenció inicial per estabilitzar-lo, el menor romandrà sota control dels serveis de salut infantil i juvenil durant, almenys, un any.

Morales està bregat. És expert en emergències i ha coordinat les tasques d'emergència en terratrèmols i huracans. També a l'atemptat de la Rambla el 2017. Malgrat tot, assegura: “Aquesta és la feina més bonica del món. Ofereixes una oportunitat de supervivència. Dones la mà a tota la continuïtat d'aquesta persona fins que siguem aquí”. I la ràdio torna a sonar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ