Selecciona Edició
Connecta’t

Cultura desenterra el Museu Nacional d’Història i Arqueologia

Mariàngela Vilallonga anuncia els nous càrrecs del Conca i la remodelació del seu departament

La consellera Mariàngela Vilallonga, al Parlament.
La consellera Mariàngela Vilallonga, al Parlament.

Miràngela Vilallonga, la quarta consellera de Cultura en tres anys, compleix aquest dijous els seus 100 primers dies, i vista l'estadística, és gairebé un rècord. Aquest dimecres va comparèixer per primera vegada a la Comissió de Cultura del Parlament per explicar els objectius i les actuacions al seu departament per als propers mesos. I Vilallonga no va defraudar. Amb el to pausat i tranquil que la caracteritza, va aportar un bon nombre de dades i informacions, gairebé tantes com les que van donar junts els consellers que la van precedir i dels que ella va dir sentir-se successora: Lluís Puig i Laura Borràs. De Ferran Mascarell i Santi Vila, ni paraula. I la consellera va donar la campanada anunciant una sèrie de canvis i remodelacions, molts d'ells esperats com la nova cúpula del Conca, que des de fa anys estava encallada. Segons va anunciar, el dia 10, el president Quim Torra proposarà al Parlament que els nous consellers siguin Salvador Casals, Edmon Colomer, Jordi Font, Núria Iceta, Vinyet Panyella, Miriam Porté i Margarida Troguet. També va agrair la tasca de Carles Duarte —present a la sala, com en totes les compareixences dels consellers— i el seu equip. Segons la consellera, “el Conca ha de reflexionar sobre el seu futur” i no va descartar que es canviï la llei per tenir més autonomia.

Però Vilallonga va donar algunes primícies més, com que el seu departament ha desenterrat un projecte que portava temps tancat en un calaix: el polèmic Museu Nacional d'Història i Arqueologia, el tercer dels quatre museus nacionals que preveu el Pla de Museus en un horitzó del 2030. Si els seus antecessors havien passat de puntetes sobre aquest tema, ella va anunciar que es tracta “d'un gran projecte” i que estarà situat “a Montjuïc”, a "l'illa dels museus”, desempolsant un altre concepte oblidat. També va dir que estaria al costat o a prop del MNAC, ampliat en els pavellons, però sense afinar més.

La consellera, després d'assegurar que els eixos del seu departament eren la llengua, la cultura integral i el foment de la creació, va anunciar que aviat estarà a punt un decret de reestructuració del seu departament i, entre altres mesures, va destacar que la Biblioteca Nacional de Catalunya deixarà de formar part de la Direcció General de Patrimoni per passar a la Secretaria General. Es crearà un observatori cultural i la Direcció General de Cooperació Cultural passarà a dir-se Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. També que l'Arts Santa Mònica passarà a estar gestionat per l'Institut d'Empreses Culturals.

“No poden fer-se grans coses, però no ens podem queixar”, va dir la consellera en referència al pressupost. L'oposició (PSC) va demanar concreció i va recriminar el fet que mentre altres departaments s'han recuperat de la crisi, Cultura està sota mínims i el seu pressupost ha disminuït un 20% en els últims anys, passant de 337 a 268 milions d'euros. Catalunya en Comú va insistir en el tema recordant que el 0,7% està molt lluny dels països de l'entorn, a més de recordar que en aquest període s'han perdut el 22% dels treballadors culturals. Per la seva banda, Ciutadans va carregar contra la consellera quan li va demanar que es retractés per haver signat el 2016 el Manifest Koiné que renegava del bilingüisme i exigia un nou país on només fos oficial el català. La consellera no ho va fer i va recriminar al diputat Héctor Amelló ser de Figueres i no parlar català. “He tingut més de 5.000 alumnes i en els 44 anys de docència, sempre en català, mai he tingut problemes”.

Altres temes que es van plantejar van ser una llei de mecenatge, la necessitat o no d'una llei de patrimoni immaterial i la reestructuració del sistema d'arxius. I pel que fa al tema dels llegats va dir: “Ens hem assegut al despatx amb Jorge Herralde [propietari de l'editorial Anagrama], hem visitat el seu fons i ell la Biblioteca de Catalunya, però no ha decidit res encara”. Entre les seves frases: “Estic acostumada a defensar causes perdudes”, en referència als seus anys com a docent de llatí a la universitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ