Selecciona Edició
Connecta’t

RCR construeix un bosc de paper a l’Arts Santa Mònica

La instal·lació acompanya el projecte de l'estudi per a la Biennal de Venècia d'Arquitectura del 2018

Les columnes de paper creades per RCR per a l'exposició de l'Arts Santa Mònica.
Les columnes de paper creades per RCR per a l'exposició de l'Arts Santa Mònica.

“Vam ser al Japó per primera vegada el 1990, quan érem joves amb poca experiència, i ens ho va remoure tot. Des de llavors, sempre hem estat acompanyats d'aquesta experiència. Hi hem tornat moltes vegades, però quan ens van dir que la cerimònia de lliurament del premi [el Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura, que van rebre el 2017] era a Tòquio, quan podria haver estat a qualsevol altre lloc del món, imagineu-vos el que va representar per a nosaltres. Va ser com tancar un cercle”, explica Rafael Aranda, una de les tres potes del taller d'arquitectura RCR, amb Carme Pigem i Ramon Vilalta, durant la presentació de l'exposició RCR. El somni de la vila, que es pot veure al claustre de l'Arts Santa Mònica de Barcelona fins al 2 d'agost.

Senzills i minimalistes, el famós trio d'arquitectes ha creat un subtil bosc a partir de 13 enormes columnes formades per 25 fulls de paper —tots de la mateixa mida, 144 per 33 centímetres— que pengen de fils molt prims. “Són fràgils fulls creats a mà al Japó per la sisena generació de la mateixa família. Han viatjat en avió, plegats en una maleta, però un cop pintats de forma lliure amb taques de colors que traspassen les dues cares i desplegats, creen arquitectura i espai per on es pot passejar. És màgic, no pesen gens, sembla que es desfan, però tenen una capacitat per transformar-se i d'expressió molt gran”, relata Pigem. “Són arbres immensos, però també podrien ser columnes, una sala hipòstila”, apunta Aranda.

Les columnes són al costat d'una gran pantalla en què es projecta Nuvolina, de Hisao Suzuki i Júlia de Balle, que trasllada els visitants als dos mons que formen part de la inspiració d'aquests creadors: el municipi japonès de Yoshino i La Vila, la finca situada a la Vall de Bianya (la Garrotxa) on els tres arquitectes despleguen la seva filosofia sobre l'arquitectura creant “un centre de creativitat compartida que aspira a potenciar valors essencials”.

Dansa per conscienciar sobre l’espai

Segons va explicar Rafael Aranda, paral·lelament a l'exposició, a partir del 15 de juliol es durà a terme una nova edició dels tallers d'estiu, els Summer Workshops, que organitzen RCR al seu estudi. Aquest any hi participaran 120 persones de 26 països. Entre les novetats, un taller de dansa. “Es tracta de reflexionar sobre el moviment del cos dins de l'espai. Hem notat que els arquitectes en aquestes aproximacions a l'espai s'hi troben molt a gust, descobreixen l'espai d'una manera que no es poden imaginar, prenen consciència de l'espai que els envolta”. Tot es podrà seguir per streaming.

“Quan vam anar a recollir el Pritzker teníem moltes ganes de conèixer aquesta comarca del Japó, una zona de bosc on pensem que hi ha l'essència de la cultura nipona. A través de la fusta que obtenen per a la gestió del bosc, fa 500 anys que seleccionen els troncs més llargs i rectes, sense nusos, amb els quals han aixecat les construccions de fusta més altes del món. Després de la visita vam comprovar l'estreta relació d'aquesta comarca japonesa amb la nostra. Tenen unes dimensions i vegetació molt semblants, i hi predominen els boscos d'aurons. En els propers mesos s'agermanaran les dues comunitats. El paper procedeix d'aquest bosc que s'ha treballat amb la intenció de crear aquest espai i una escenografia en què contrasta la fragilitat del paper amb la força del bosc i l'essencialitat de la natura com a font d'inspiració”, continua Ramon Vilalta.

La instal·lació, creada específicament per a aquest espai, però que podrà adoptar diferents formes, segons com s'instal·li, està acompanyada de diversos audiovisuals amb conferències, debats i documentals que recuperen l'esperit de Somni i natura, que van presentar al pavelló català de la Biennal de Venècia del 2018. També, de l'última de les seves exposicions, Geografia de somnis, exhibida a la Toto Gallery DT de Tòquio aquest mateix 2019.

“Hem de deixar les disciplines i el jo, la transversalitat és el que mou el món, per fer, des del teu coneixement i el de l'altre, coses que ningú havia pensat que es podien fer. És un enriquiment mutu. Les aquarel·les sempre han servit per fer esbossos i explicar projectes, però aquí serveixen per experimentar amb l'espai que s'activa en el moment en què hi ha persones que passegen per l'interior i es fa transitable”, remarca Vilalta, enmig de les columnes de paper que es mouen subtilment, com enormes ventalls.

“Les arrels de les coses són universals, la cultura ens enriqueix d'una manera diferent, però l'essència és la mateixa i és universal quan la cerques. Però si et quedes a la superfície tots som diferents”, conclou Vilalta. “Prendre consciència dels valors propis, culturals i geogràfics dona molta força. Com més arrelats estem, més amunt podem volar”, tanca Pigem.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ