Selecciona Edició
Connecta’t

Els debats del transhumanisme busquen lloc en la societat

El moviment que es planteja una “millora” de l'ésser humà obre nous debats ètics

“Si poguessis decidir que el teu fill fos més alt, que tingués un determinat color d'ulls, o escollir el sexe, ho faries?, I si fossis capaç de dotar-lo amb el doble de memòria o duplicar la seva capacitat física?”. Amb aquestes preguntes el catedràtic d'Ètica de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, introdueix alguns dels milers de dubtes que planteja el transhumanisme. Un moviment, a vegades descrit com a filosofia, ideologia o utopia, que té com a objectiu final transformar la condició humana mitjançant el desenvolupament i la fabricació de tecnologies que millorin les capacitats humanes físiques, psicològiques i intel·lectuals.

Els transhumanistes defensen, en un dels vuit punts del seu manifest, el “dret moral” de tothom que vulgui utilitzar la tecnologia per ampliar les seves capacitats mentals i físiques i per tenir el control de les seves pròpies vides. Aquesta posició, que com assenyalen alguns autors internacionals podria crear un Homo augmentat, no disposa, segons explica Torralba, d'una legislació universal que freni aquesta evolució a dues velocitats, i reclama atenció en aquest debat.

Un dels analistes que va reflexionar sobre el transhumanisme i que ara recull l'obra El transhumanisme sota la lupa és el sociòleg i actual president del CIS, José Félix Tezanos. “Dissenyarem éssers humans que tinguin la capacitat de viure amb més qualitat de vida, de tenir més intel·ligència, més resistència a la fatiga, més rapidesa per resoldre qualsevol conflicte, per acumular més coneixements? Probablement ja tenim moltes de les capacitats i coneixements que ens permetrien fer-ho”, assenyala.

El sociòleg apunta les idees d'autors com Lee Silver, que parlen de la futura creació de paradisos genètics, llocs on es faran tractaments per gestar persones amb gens “enriquits”. El resultat serà la creació d'una nova classe social, la “genocràcia”, com a fruit de riquesa i gens. Tezanos apunta que en un “futur possiblement força proper” serà possible dotar els fills d'aquest “enriquiment” genètic.

El president del CIS aposta pel fet que les societats més civilitzades intentaran prohibir aquestes “aberracions”, però assenyala que en l'actual món global tot està obert i és possible. En aquest punt, Tezanos recorda la novel·la Un món feliç, d'Aldous Huxley, en la qual existien diversos tipus d'éssers humans dissenyats per enginyeria genètica, cadascun amb funcions diferents segons el nivell d'intel·ligència atribuïda des del naixement.

Els dubtes ètics envolten totes les arestes que sorgeixen del debat del transhumanisme, i diversos dels autors que ho aborden recorden el mite prometeu del robatori del foc. El director del Centre Nacional de Supercomputació, Mateo Valero, compara una futurible superintel·ligència filla de la fusió entre intel·ligència humana i tecnologia, a la flama sagrada robada per Tità. “Hem d'esperar que els reguladors i els legisladors entenguin el risc que implica no fer res i, encara pitjor, tot i fer, no fer el correcte”. Els autors adverteixen que en el mite grec, Prometeu acaba eternament torturat i la humanitat patint els mals de la caixa de Pandora.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ