_
_
_
_
_

Les discrepàncies que hauran de salvar Colau i Collboni per governar

Comuns i socialistes discrepen en la gestió de matèries com la seguretat, el turisme o les superilles

Clara Blanchar
Jaume Collboni i Ada Colau, durant la presa de possessió a l'Ajuntament.
Jaume Collboni i Ada Colau, durant la presa de possessió a l'Ajuntament.ALBERT GARCIA

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, treballa amb discreció amb l'equip del líder del PSC al consistori, Jaume Collboni, en l'acord de govern pel qual en breu tornaran a compartir l'executiu municipal. Aquesta vegada, Barcelona en Comú té un regidor menys (dels 11 del mandat passat a 10, ara) i el PSC ha doblat els seus (de quatre a vuit). Els socialistes, doncs, estaran en condicions d'elevar les seves exigències i exigir àrees de pes com la seguretat, la cultura o la promoció econòmica. Abans, amb tot, hauran de llimar les discrepàncies que mantenen en qüestions com la seguretat, el turisme o qüestions de mobilitat.

El debat nacional. La presència de la pancarta amb el llaç groc de solidaritat amb els polítics presos al balcó del consistori és només la punta de l'iceberg de les discrepàncies que mantenen els dos futurs socis. No és poca cosa que Colau pengés el llaç la setmana passada, abans de signar el pacte, com tampoc ho és que en l'acord del mandat passat inclogués un epígraf específic que deixava clar que cada partit “actuaria i s'expressaria dins del consistori i públicament d'acord amb el seu programa polític”. El proper moment de més tensió serà la sentència dels líders del procés.

La seguretat. En la carpeta provisional de l'executiu municipal continua sense haver-hi regidor de seguretat, una cartera que és molt probable que recaigui en el regidor socialista Albert Batlle, que acumula càrrecs en la matèria. Mentrestant, només cal comparar programes electorals per veure que el PSC vincula la seguretat a la convivència (els comuns no van arribar a reformar la controvertida Ordenança de Civisme i el PSC, autor del text original el 2006, voldria que es complís) i que parla de combatre el top manta, un fenomen que Colau va abordar des del punt de vista social.

Más información
Colau, un viatge de les llàgrimes a la investidura
La mala digestió i la política de blocs

Superilles. Mentre Colau i Collboni estan en sintonia sobre unir les dues xarxes de tramvia per la Diagonal, en altres qüestions de mobilitat, discrepen. Les superilles on es restringeix el trànsit de pas, és una d’aquestes qüestions: “Reenfocarem el projecte de les superilles per redreçar la mala implantació que s’ha fet i garantir una adequada interlocució amb tots els actors que intervenen al territori”.

Empresa i innovació. Els socialistes lamenten al seu programa electoral que després de la seva expulsió del govern el 2017 Colau va suprimir l'àrea d'Empresa, Cultura i Innovació, la cartera que va capitanejar Collboni. “Va suposar tota una declaració d'intencions”, afirmen: “Es va promoure la interacció de persones, idees i projectes amb òptiques diferents, afavorint una visió més àmplia de les possibilitats de desenvolupament de la ciutat i de les necessitats dels agents dels respectius sectors i territoris”.

Turisme. En el capítol de Turisme, els socialistes parlen diverses vegades al seu programa de “recuperar consensos necessaris”, de “respondre a la transversalitat d'interessos a la ciutat” o que la regidoria de l'àrea recuperi el lideratge “amb els consensos dels sectors econòmics i socials de la ciutat”. I és que al PSC, li desagrada la gestió que els comuns han fet del turisme. En qüestions com el pla d'hotels, el PEUAT, que centrifuga els nous hotels a la perifèria de la ciutat, els socialistes no entren al detall però es mostren partidaris de “millorar les fórmules de regulació dels allotjaments turístics”.

Gestió pública de l'aigua. Mentre Colau té com un dels objectius d'un segon mandat la remunicipalització de l'aigua, i parla obertament de les pressions d’Agbar per evitar-la, el PSC passa de puntetes sobre el tema en el seu programa i en cap cas es refereix a la recuperació de la gestió pública. En l'antepenúltima pàgina de les 64 del seu programa, sota el títol “És necessari sumar”, els socialistes es refereixen a la necessitat d'una força “que sàpiga fer les coses, bé, que posi ordre, que sumi”. “Que no vulgui batallar sinó sumar” entre actors socials. I al final del paràgraf parla d’“una Barcelona que funcioni amb fórmules mixtes de gestió pública i privada en temes tan transcendents com l'energia, l'aigua o l'habitatge”.

Els comptes municipals. Fa un any, ja fora del govern, els socialistes van alertar d'una caiguda dels ingressos i una pujada de la despesa al consistori. Van acusar Colau de mala planificació, van assegurar que s'acostaven retallades i Collboni va arribar a mostrar un document de l’Ajuntament que quantificava en 107 milions d'euros la caiguda d'inversions. El govern va desmentir categòricament les retallades i va assegurar que el document estava desfasat. L'oposició va forçar fins i tot un ple extraordinari sobre els ajustaments, que va causar un gran malestar entre els comuns. Ara hauran de recompondre aquella crisi i veure qui dels dos tenia raó.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_