_
_
_
_
_

El 080 desfila cap a la sostenibilitat

La passarel·la catalana també hauria de tenir en compte l’impacte ambiental de l’esdeveniment mateix

Una model en una desfilada del 080 a Barcelona.
Una model en una desfilada del 080 a Barcelona.Carles Ribas

S’utilitza el concepte sostenible “amb molta frivolitat”, adverteix Enric Carrera, el director de l’Institut d’Investigació Tèxtil de la UPC (Intexter), quan li preguntem si el 080 Barcelona Fashion, que s’inaugura aquest dimarts i se celebra fins divendres al Recinte Modernista de Sant Pau, serà més sostenible. En aquesta edició, participen diverses marques que introdueixen valors de sostenibilitat en els seus sistemes de producció i venda, algunes internacionals com Nicholas K o Marrakshi Life, i unes altres d’aquí com Sonia Carrasco o All Sisters. Però la majoria de productes que es presenten amb l’etiqueta de moda sostenible introdueixen millores ambientals, i haurien d’anomenar-se sostenibilistes, és a dir, que estan en el camí cap a la sostenibilitat.

La dissenyadora Sonia Carrasco defineix la seva marca com a “100% compromesa amb el medi ambient”: utilitza teixits orgànics certificats, botons fets de paper reciclat o cremalleres reciclades i reciclables, i la producció se centra en tallers petits de Barcelona. “Reduïm al màxim la petjada ecològica, amb un estil contemporani minimalista i venem sota demanda per evitar la sobreproducció”. En el camp del reciclatge treballen All Sisters, una marca de bany amb dissenys atemporals, fabricats amb poliamida reciclada, un tipus de niló que s’obté dels residus plàstics, i l’etiquetatge de les peces també és de paper reciclat.

Más información
El 080 més sostenible
La nova edició del 080 aposta per les marques locals
“El 080 no és res si els participants no estan disposats a jugar la Champions”

Aquestes firmes van molt per davant d’altres en matèria de sostenibilitat, ja que la gran majoria no tenen en compte el seu impacte ambiental i social. Però, segons Carrera, la majoria de productes que es presenten amb l’etiqueta de moda sostenible només introdueixen millores ambientals, com l’ús de fibres orgàniques o la reducció del consum d’aigua i energia en la fabricació. Només amb aquests canvis no es pot parlar de moda sostenible, assenyala Carrera. Per ser precisos, hauríem de parlar de “moda sostenibilista, és a dir, que camina cap a la sostenibilitat”. Perquè la moda sigui sostenible s’ha de sostenir sobre tres potes, argumenta Carrera: ser ambientalment neta, socialment justa i econòmicament viable.

Elena Salcedo, consultora en moda i sostenibilitat, autora de Moda ética para un futuro sostenible, defensa en el seu llibre que s’hauria de parlar de “moda més sostenible”, però apunta que aquesta qüestió té molts punts de vista. Celebra que aquesta edició de la 080 “doni visibilitat a marques amb propostes més sostenibles”, però també afegeix que, a més de mostrar el vessant del redisseny, amb materials i processos més sostenibles, cal introduir l’ecodisseny, amb les seves variants de reciclabilitat i durabilitat.

Si ens posem més rigorosos, en cap cas es pot parlar de sostenibilitat, perquè aquest és un concepte absolut, afegeix Carrera. Segons ell, el desenvolupament sostenible porta a l’“estat ideal de la sostenibilitat”, que és “una propietat emergent, del sistema, i no de les parts”. És a dir, que “una camisa no pot ser sostenible en un món insostenible”, concreta. “La sostenibilitat és un canvi de paradigma, que només es donarà quan la nostra forma de viure no hipotequi les següents generacions”. Al final, posa a prova “la solidaritat intergeneracional, i és una qüestió d’ètica i valors”. La moda només podrà ser més sostenible quan deixi de promocionar l’hiperconsum i la indústria es basi en l’ecodiseny i l’economia circular. “El creixement no pot ser infinit en un món finit, és un principi elemental de la física”, conclou Carrera.

Les xifres dels residus tèxtils

En aquests moments, a Espanya es llencen anualment 900.000 tones de tèxtils postconsum, i uns 100.000 de tèxtils preconsum. Els contenidors recullen aproximadament un 10% de tots aquests residus, la majoria dels quals es venen com a roba de segona mà aquí o a l’Àfrica i una breu proporció es recicla.

França ja ha prohibit cremar els excedents de producció de la indústria. Es calcula que les grans companyies de moda cremen al voltant del 25% de la seva producció, sobretot de les col·leccions que segueixen més les tendències. Això es deu al fenomen de l’obsolescència percebuda. Si l’obsolescència programada es basa en la fabricació de productes que tenen una data de caducitat perquè deixen de funcionar, en la moda les peces mantenen la seva vida útil, però el consumidor les percep com a desfasades i deixa de posar-se-les.

A més dels participants, per parlar d’una passarel·la més sostenible, s’han de tenir en compte altres factors, com ara que sostenible és l’esdeveniment mateix, apunta Salcedo. Caldria veure si l’organització de l’esdeveniment ha tingut en compte la reducció de residus, especialment d’un sol ús, i la gestió dels residus que es generaran durant la celebració de l’esdeveniment.

Tot i que encara hi ha pocs esdeveniments de moda especialitzats en sostenibilitat, Salcedo destaca la tasca del Copenhaguen Fashion Summit per inspirar empreses, grans i petites, en el camí cap a la sostenibilitat. També apunta que el RE/-Barcelona, un esdeveniment que se celebrarà el 29 i 30 de novembre a la capital catalana, es podria convertir en un “fòrum de coneixement i divulgació de la sostenibilitat al sud d’Europa”.

Darrere d’aquest esdeveniment, que disposa del suport de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha l’associació Moda Sostenible Barcelona. La seva presidenta, María Pérez-Hickmann, recorda que fa sis anys que divulguen la sostenibilitat en moda, des de la inquietud de marques i consumidors que ja han pres consciència del problema mediambiental i social que ocasiona la indústria de la moda. Per a ella, l’esdeveniment “per excel·lència” en desfilades sostenibles es va consolidar fa vuit anys a Berlín, The Ethical Fashion Show, que juntament amb Greenshowroom s’ha reconvertit en la nova fira NEONYT.

Des de l’associació, Pérez-Hickmann prefereix parlar de moda eco-friendly. Opina que “qualsevol pas cap a la sostenibilitat sempre és positiu i ben rebut”, en referència a la passarel·la catalana. Amb tot, espera que “aquest canvi no sigui només un titular de notícia, un greenwashing (rentat d’imatge ecològic), sinó que sigui una aposta decidida per la moda sostenible”. Fins ara, s’han vist “petits indicis” de moda amb valors ambientals i socials a les passarel·les, però encara no en el sector de la moda tradicional, que “està basat en les tendències”. Però ja “no pot deixar de costat el potent moviment social en pro del clima”, afegeix.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_