Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA | JOAN CANADELL, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

“Per prendre decisions de caire polític, un 4,5% de participació em sembla poc”

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, considera que "és mentida que se n’hagin anat 4.500 empreses de Catalunya"

Joan Canadell (Barcelona, 51 anys) ha deixat les seves responsabilitats en el secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana per convertir-se, des de dilluns, en el president en la Cambra de Comerç de Barcelona, el primer de reconegut perfil independentista que ha aconseguit guanyar en unes eleccions amb només un 4,5% de participació. Va rebre EL PAÍS dimecres passat, gairebé 52 hores després d’assumir el càrrec, amb un discurs en el qual cridava l’empresariat a defensar el dret a l’autodeterminació davant del Govern central.

Pregunta. Què ha passat en les eleccions perquè vencés una candidatura secessionista?

Resposta. La realitat és que l’empresariat és més independentista que la societat. Ho dic sobre la base de tres enquestes diferents que es van fer el 2012 [en referència a les quals van fer les patronals Pimec i Cecot i la mateixa Cambra de Comerç]. Més del 50% dels empresaris pensaven això. Si examines bé aquests resultats amb les enquestes del CEO [Generalitat], com més nivell de formació, més independentista és la societat. En general, l’empresariat està més format que la mitjana de la societat. Aquesta és l’explicació.

P. No han guanyat simplement perquè l’independentisme està més mobilitzat?

R. La mobilització és important, però hi ha hagut quatre candidatures i, entre les quatre, no han mobilitzat tant com nosaltres?

P. En què ocuparà els primers cent dies en la Cambra?

R. Un dels temes que més ens preocupa és el finançament de la Cambra. És un desavantatge competitiu. També volem engegar un pla estratègic de l’economia catalana amb l’horitzó de 2030-2040. Nosaltres creiem que en aquest període Catalunya serà una república. Tard o d’hora a Catalunya se celebrarà un referèndum i el món empresarial haurà de tenir clares les repercussions.

“Si per defensar l’interès de l’empresariat hem de pactar amb ministeris espanyols, ho farem”

P. El seu projecte per a la Cambra és empresarial o polític?

R. És 100 % empresarial. Si fos cert que el potencial econòmic de Catalunya sent una comunitat autònoma pot passar del 80% al 90% i, en canvi, sent un Estat pot arribar al 120%… què ha de fer l’empresariat? Hem de poder explicar-ho i ells decidir. Això és defensar l’interès de les empreses. Totes les institucions fan política i el meu antecessor, també. Engegarem un sistema de consultes, no només polítiques. Preguntarem a l’empresariat si vol que la Cambra treballi per a la construcció de la nova república.

P. Què passarà si els empresaris no l’acompanyen?

R. Actuarem en conseqüència. Si la meitat de l’empresariat que vota, d’un cens representatiu, ens diu que no hem de treballar en això, no entrarem.

P. Què és un cens significatiu? En les eleccions van votar 19.000 empreses, el 4,5% del cens.

R. Per prendre decisions de caire polític, un 4,5% [de participació] em sembla poc. Tampoc ha de ser un 50%. Ho diran els tècnics.

P. Treballaran perquè torninr les empreses que se’n van anar després de l’1 d’octubre del 2017?

R. És que no se n’ha anat cap empresa.

P. CaixaBank celebra la seva junta d’accionistes a València i abans ho feia a Barcelona. És només un exemple.

R. Que hi hagi 4.500 adreces de seus canviades, ho accepto, però empreses que se n’hagin anat, fins on jo sé, zero.

P. Descarta que es perdi poder pel trasllat de seus?

R. El que dic és que la repercussió d’aquest canvi ha estat fins ara pràcticament zero. No sé si a la llarga pot ser més. És mentida que se n’hagin anat 4.500 empreses. Des del 2008 hi ha hagut moltes empreses que se n’han anat i no hi havia procés.

“La realitat és que l’empresariat és més independentista que la societat”

P. La Cambra de Comerç promourà o donarà suport a una aturada de país o una vaga general com les del 3 d’octubre del 2017 a Catalunya en funció de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés?

R. No proposarem res d’això, només faltaria. Però si l’Estat continua en aquesta posició de no asseure’s a dialogar sobre un problema real que és el dret a l’autodeterminació dels catalans, entendrem que la societat civil s’organitzi per fer accions en aquesta línia. Nosaltres som societat civil, però empresarial.

P. Hi participarà, llavors?

R. En funció de la situació veurem què farem. No n’hem parlat amb l’equip, d’això.

P. El preocupa la paràlisi del Govern català? No hi ha Pressupostos, no hi ha activitat legislativa al Parlament…

R. S’ha de relativitzar tot i no està tenint impacte. La Generalitat està demostrant que, malgrat que no té Pressupostos, està fent una bona gestió. El país va bé.

P. Creu que hi ha paràlisi legislativa estatal?

R. Hem estat en un període electoral i ha estat tot parat. Hi ha una situació crítica en aquest sentit.

P. És partidari que els partits sobiranistes donin suport a la investidura de Pedro Sánchez?

R. No vull fer cap posicionament d’aquest tipus, això sí que és fer política.

P. Ha finançat l’estada de Puigdemont a Brussel·les?

R. No en tinc capacitat. La meva aportació no passa de centenars d’euros. Com a molt.

P. El procés, no ha desgastat la imatge de Catalunya?

R. Segurament, a nivell espanyol, sí que hem perdut simpaties, però a nivell internacional les hem guanyat.

P. Ha parlat amb l’alcaldessa Ada Colau?

R. No, encara no. Creiem que hauríem tingut més afinitat amb l’equip de Maragall. Encara no sabem qui assumirà les regidories econòmiques, si haurem d’interlocutar amb els socialistes o els comuns. Pel que em diuen, serà millor si és amb el PSC.

P. Es mantindrà en la Cambra de Comerç d’Espanya?

R. Sí. Jo, personalment.

P. Col·laboraran amb el Govern central?

R. Si per defensar l’interès de l’empresariat hem de pactar amb ministeris espanyols, ho farem. No hi renunciarem. I li demanarem ajudes si cal, perquè si la competència és seva, hem de parlar.

P. Quin és el seu empresari model?

R. Grifols, sens dubte.

R. Tributa a Irlanda, hi va traslladar part del seu negoci.

P. És un grup que té moltes filials i una tributa a Irlanda. Se l’ha criticat per això, però la majoria dels seus impostos no hi tributen.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ