Selecciona Edició
Connecta’t

Els veïns clamen contra l’aglomeració d’autobusos a la ronda Universitat

L’Ajuntament assumeix les queixes però passa la pilota als ens supramunicipals

Aglomeració d'autobusos a la ronda Universitat de Barcelona.
Aglomeració d'autobusos a la ronda Universitat de Barcelona.

Els veïns de la ronda Universitat, una de les artèries més concorregudes de Barcelona, estan farts dels autocars. El veïnat assegura que el seu carrer s'ha convertit en l’“estació d'autobusos central de Barcelona”, pel mig centenar de parades que hi ha en els 350 metres de vorera. A les crítiques pel mal repartiment de les parades se sumen les denúncies de contaminació acústica i la pol·lució dels motors al ralentí. L’Ajuntament assumeix les queixes però passa la pilota als ens supramunicipals perquè, assegura, el problema excedeix les seves competències.

Els veïns de la ronda Universitat asseguren que, almenys, hi ha 51 parades de línies en els 350 metres de voreres de la Ronda. En aquest tram s’aturen autobusos escolars i turístics i també hi ha les parades d'inici i final de trajecte de les línies que connecten el centre de la ciutat amb altres municipis de l'àrea metropolitana, però també del Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme o el Bages. Els pocs veïns que viuen en uns pisos en què predominen oficines i despatxos asseguren que la situació és cada vegada pitjor i mantenen que són víctimes dels excessos de la contaminació acústica i d'emissions contaminants.

“No és fàcil, el fum es transforma en pols i embruta. És un continu anar i venir d'autobusos”, lamenta el porter del número 35 de la ronda Universitat, que malda per mantenir impecable el replà de la finca. José Luis Bou és un dels residents de l'immoble. “Sempre hi ha hagut autobusos en aquesta zona, però des de fa cinc anys el carrer s'ha convertit en l'estació central d'autobusos de Barcelona”, lamenta.

A la capital catalana hi ha dues grans estacions d'autobusos, la de Sants i la del Nord. Després n’hi ha d’altres més petites, com la de Sant Andreu Arenal. Ronda Universitat no és una estació però l'acumulació de parades ordinàries i discrecionals complica la convivència entre veïns, trànsit de passatgers i de mercaderies.

“Fa més de vint anys que els autobusos són al nostre carrer, però últimament la situació ha degenerat. Hi ha més de mig centenar de línies, a la qual cosa cal sumar el canvi que experimenta el carrer quan es fa de nit i els supermercats i restaurants reposen les seves existències. Hi ha camions, carrets amb rodes fent càrrega i descàrrega. És un panorama desolador que impedeix el descans dels veïns”, assegura Màrius Armengol, un dels fundadors del col·lectiu SOS Ronda Universitat.

Bou manté, a més a més, que els conductors en ocasions actuen amb menyspreu cap als veïns. “La majoria deixen el motor en marxa quan buiden els passatgers, amb la qual cosa generen pol·lució i soroll”, denuncia. “Diumenge passat, un autocar va descarregar a les tres de la tarda unes desenes de turistes i va romandre aquí aturat fins a les sis. Actuen amb total impunitat, sabent que ningú els diu res. Aquest carrer no hauria de ser un aparcament d'autobusos”, agrega Armengol.

Parades suprimides

Els veïns admeten que el Consistori no s'ha tancat al diàleg, però denuncien la falta de contundència. L’Ajuntament defensa que fa mesos que treballen en el Pacte per a la Mobilitat per “elaborar una reordenació d'autobusos supramunicipals en tota la ciutat”. El Consistori sosté que, gràcies a aquesta tasca, s'han suprimit les parades del bus turístic que hi havia al carrer Balmes, entre ronda Universitat i el carrer Pelai, però admet que no és suficient.

Una portaveu municipal assegura que continuen les converses amb “la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per detectar quins serveis d'autobús supramunicipals es poden desplaçar a una altra ubicació”. Les tres administracions estan d'acord en abordar el tema i saben que han de fer-ho amb “les companyies que operen a la zona”. L'estratègia del Consistori passa per limitar les operacions de serveis d'autobusos en el centre de la ciutat mitjançant la configuració d'àrees intermodals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >