La ‘nova política’ i Oriol Pujol

La generositat amb la delinqüència de coll blanc acostuma a ser un dogma entre els qui tenen el poder. Per a sant Tomàs, la misericòrdia està per sobre de la justícia. I alguns s’ho prenen, com els fonamentalistes, al peu de la lletra. Tal vegada han arribat al tomisme pensant en el finançament del partit o en l’horitzó professional de les portes giratòries. Sigui com sigui, la misericòrdia amb els lladres refinats no s’extingeix: niava en els antics executius nacionalistes de Convergència i perviu en els moderns gabinets independentistes, aquests que asseguren obeir el mandat popular de les bases sobiranes per enfonsar el règim del 78.

El cas és que al maig del 2013, després de ser condemnats en sentència ferma a quatre anys i mig de presó per malversar 2,7 milions d’euros de l’erari públic, els expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat Enric Roig i Antoni Herce van passar 48 dies a la presó fins que els va ser concedit el règim obert: és a dir, barra lliure amb l’única obligació de pernoctar en la institució penitenciària. El Departament de Justícia conduït per Germà Gordó —la Fiscalia considera que és la persona que va aconseguir el 3% en l’obra pública per a CDC— va qualificar, sense animus iniurandi, aquests presos tan insignes de “delinqüents primaris”, i després d’estar-se un mes i mig entre reixes van rebre la llibertat, aquella injecció d’autoestima i suport per part del poder.

Però, és clar, tot això passava abans de la revolució sobiranista. I ara? Doncs no hi ha gaire canvis i el Nouveau Régime ho ha heretat tot —excepte el llenguatge— de l’Ancien Régime. Oriol Pujol Ferrusola, el cinquè fill de l’expresident de la Generalitat, va ingressar a la presó de Brians 2 el 17 de gener del 2019. Després d’un període equivalent al doble torn d’unes colònies escolars d’estiu, al 57è dia, se li va concedir el tercer grau per part de la Secretaria de Mesures Penals. Això sí, hi va haver un informe unànime en aquest sentit de la junta de tractament del centre carcerari. Però la jutgessa de vigilància penitenciària va considerar que aquella mesura era un abús i va tornar a dictar presó al maig passat. No obstant això, després de cinc llargs dies d’intensa observació, la misericòrdia —que més que un sentiment és una pràctica— va tornar a interpel·lar la junta de tractament. Oriol Pujol està novament al carrer. Si el tercer grau li oferia estar en llibertat des de les vuit del matí fins a les vuit del vespre, amb l’aportació republicana i revolucionària de l’article 100.2 del codi penitenciari ja pot ingressar de nou al centre a les deu de la nit. Les autoritats carceràries van fer servir un article excepcional del codi citat, perquè a persones singulars només cal aplicar-los regles extraordinàries que de ben segur facilitaran la seva reinserció instantània.

Ara la Fiscalia acusa el Govern de donar un tracte de favor a Oriol Pujol. Malgrat els intents per desvincular-se de la decisió, Esquerra Republicana i la consellera Ester Capella són captius i responsables d’aquesta resolució. El Ministeri Públic, en un escrit de deu folis, dona una lliçó d’ètica a les autoritats que s’erigeixen en guies i exegetes morals de la revolució dels somriures. “L’intern va cometre un delicte per pura cobdícia, simple avarícia, així com per la seva situació familiar privilegiada”, assenyala la Fiscalia, i afegeix: “Ens trobem davant d’un cas de corrupció política, conegut com cas ITV, de gran rellevància perquè hi està implicat el fill d’un president de la Generalitat, que, a més, exercia càrrecs polítics i direcció del seu grup parlamentari”.

Oriol Pujol ja va obtenir una notable rebaixa de la condemna gràcies al pacte amb la Fiscalia. En un tràmit de 10 minuts, per estalviar-se un feixuc tribunal popular, l’exdirigent de CDC va acceptar la condemna de dos anys i cinc mesos de presó per suborn, tràfic d’influències i falsedat en document mercantil. Una autèntica ganga (també nia la misericòrdia entre els fiscals?). La seva esposa va cobrar 381.450 euros per treballs d’“assessorament”, que en realitat encobrien comissions il·legals a ell mateix per la “reordenació” del sector de les ITV i per ajudar al fet que el seu amic, l’empresari Sergi Alsina, pogués aconsellar en la deslocalització, fora de Catalunya, de Sony, Yamaha i Sharp. Un exemple patriòtic que es pot posar en el pedestal del nacionalisme.

Ara Esquerra, la que assegura que vol enfonsar el règim del 78 en nom de la nova política, està disposat a fer un exercici de blanqueig de l’Antic Règim. Coses de la misericòrdia.