Selecciona Edició
Connecta’t

El llaç groc entra als llibres

Enciclopèdia Catalana inclou la icona del procés com a símbol del catalanisme, al costat de la senyera, els castells o el Barça

L'Ajuntament de Barcelona, on aquesta setmana es va tornar a penjar un llaç groc.
L'Ajuntament de Barcelona, on aquesta setmana es va tornar a penjar un llaç groc.

“No hi ha dubte que el llaç groc és el símbol principal del procés català al segle XXI. A diferència d’altres símbols de la història catalana, en coneixem bé l’origen: el 16 d’octubre del 2017, un símbol solidari amb dos activistes empresonats, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart […]. La prohibició dels estaments oficials espanyols d’aquests llaços a favor dels empresonats i dels que van marxar a l’exili el va convertir en un símbol que des de llavors ha omplert les places i els carrers. Un símbol de l’orgull col·lectiu dels catalans […]. El groc és el color de l’Assemblea Nacional de Catalunya i el llaç és el símbol de la solidaritat amb aquell que pateix una injustícia”. Així justifica Daniel Venteo la inclusió del llaç —que utilitzen els que reclamen l’alliberament dels polítics catalans a la presó als quals jutja el Suprem per rebel·lió, malversació i desobediència per participar en el procés— en el llibre Símbols del catalanisme, que ha dirigit Enciclopèdia catalana. Venteo, tal com explica al canal de vídeo d’aquesta editorial, ha inclòs el llaç juntament amb cinquanta personatges més, banderes, himnes, llocs de memòria, fets històrics, entitats i manifestacions considerats com els símbols del catalanisme. Entre ells, la sardana, la senyera, els monestirs de Ripoll, Poblet i Montserrat, Sant Jordi, els castells, Pau Casals, Francesc Macià, Lluís Companys, Jordi Pujol, el català, l’estelada, el timbaler del Bruc i el Barça.

El museòleg i historiador, que reconeix que “la selecció dels símbols pot ser discutible” i que el lector “pot trobar a faltar possibles temàtiques i se sorprendrà, probablement, d’algunes de les escollides” és l’autor també de l’últim capítol: Símbols en transició, de la mort de Franco al segle XXI, que inclou, a més del llaç, la careta de la llibertat d’expressió, una màscara teatral amb la boca silenciada que va néixer el 1977 amb motiu del judici a Els Joglars per La torna i que 40 anys després s’ha tornat a utilitzar per denunciar que hi ha hagut censura ideològica sobre l’independentisme.

També apareix el referèndum il·legal de l’1 d’octubre, qualificat en el llibre d’Enciclopèdia catalana com de “jornada històrica”. En el seu text, Venteo explica que “la violència policial dels cossos de seguretat espanyols contra els votants, molts dels quals estaven atrinxerats pacíficament en els col·legis electorals per impedir la retirada de les urnes, es va convertir en una de les imatges amb més projecció internacional, fins i tot més que la mateixa celebració del referèndum”. Venteo explica l’anomenada operació urnes que va possibilitar l’arribada de 6.500 urnes repartides en més de 2.000 col·legis després de recórrer més de 9.000 quilòmetres des de la Xina per evitar “la intervenció de les autoritats espanyoles”.

Aquest capítol, com la resta del llibre, apareix profusament il·lustrat (hi ha 740 fotografies en total), amb imatges de la jornada, del famós vaixell Piolín en què s’estaven les forces de seguretat traslladades a Catalunya al port de Barcelona, així com amb “les imatges de la violència policial que van donar la volta al món”. El llibre, de gran format, 384 pàgines i enquadernat en pell, conté una introducció de l’antropòleg Joan F. Mira i articles d’historiadors com Angustí Alcoberro, Josep Pich, David Martínez, Jordi Casassas, Joan B. Culla i Josep Maria Salrach, que repassen l’univers simbòlic del sobiranisme català, des dels seus orígens fins als nostres dies, d’“aquests símbols significatius políticament per Catalunya al llarg dels segles, que han estat revestits d’una dimensió simbòlica”. Es repassen les causes socials i polítiques que s’han generat en cadascun dels símbols.

“No he pogut llegir el llibre, però no em sembla estrany, ni m’escandalitza la inclusió del llaç”, explica el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, Enric Ucelay da Cal. “No soc independentista però he dedicat la vida a estudiar-lo. El catalanisme és un sentiment assumit tan ampli que pot incloure la persona que parla i llegeix poesia en català, però res més, i al més al·lucinat dels vuitcentistes il·lusos que creuen que van a recrear l’imperi de no sé què”.

Per la seva banda, l’historiador José Álvarez Junco assegura que la inclusió del llaç és “un intent de fer veure que l’independentisme representa tot Catalunya, cosa que de vegades aconsegueixen”. “Però una cosa són els catalans, una altra els catalanistes, una altra els nacionalistes i una altra els independentistes. Del 100% dels catalans al 40% dels independentistes”, explica aquest catedràtic emèrit. “Un dels trucs retòrics de l’independentisme és fer-se passar per tots els catalans. És lògica la inclusió perquè en la concepció de la realitat independentista tots els catalans ho són”.

La inclusió del llaç groc i l’1-O en un llibre de símbols catalans es produeix després que el Museu d’Història de Catalunya incorporés a la seva col·lecció un element, almenys, xocant, de la jornada de l’1 d’octubre: la porta d’accés del pavelló municipal de Sant Julià de Ramis (Girona), on havia de votar el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va ser rebentada per la Guàrdia Civil per poder fer-se amb les urnes i impedir la votació. “Van venir al cap d’un mes per portar-se-la a Barcelona. Bé, només mitja, perquè era molt gran. La resta la tenim guardada on està el material de la brigada municipal, perquè fa cosa tirar-la”, va explicar l’alcalde, Marc Puigtió (ERC), a aquest diari al maig del 2018. La porta va ser, amb seguretat, l’objecte més representatiu aconseguit dins de la campanya llançada pel llavors conseller de Cultura Lluís Puig, per recollir material (fotos i vídeos) d’aquesta jornada per formar part de les col·leccions de museus i arxius i “garantir la memòria col·lectiva” i “poder explicar aquests fets en el futur”. Aquesta campanya va continuar després de la intervenció de la Generalitat per l’article 155 i la fugida del mateix Puig a Brussel·les.

Un color amb interpretacions variades

Protesta el 2005 de coreanes, antigues esclaves sexuals de les tropes japoneses durant la Segona Guerra Mundial.
Protesta el 2005 de coreanes, antigues esclaves sexuals de les tropes japoneses durant la Segona Guerra Mundial. Getty Images

J. Á. M.

Les aspiracions independentistes que el llaç groc s’instauri en l’Olimp dels símbols catalanistes xoquen amb el fet que el mateix llaç i color s’usa per a altres causes a tot el món: des del dia mundial contra l’espina bífida fins a la lluita contra les esclaves sexuals coreanes usades pel Japó en la II Guerra Mundial. Però la llista és molt llarga: com a símbol del Dia Mundial contra l’Endometriosi, com a suport a les Forces Armades a Alemanya i en solidaritat pels incendis forestals del 2009 a Austràlia.

La Xina recorda els 442 morts en l’enfonsament del creuer Dongfang zhi Xing el 2015 i des del 2016, per conscienciar sobre els efectes del soroll a tot el món. A Itàlia simbolitza la solidaritat amb els presoners de guerra. Al Japó només porten aquests llaços les persones que s’han convertit en models públics que cal seguir, mentre que a Singapur es fa servir en solidaritat amb la reintegració d’exconvictes.

Si un gos porta un llaç groc, no s’hi apropi. Avisa que hi ha un problema: el gos està malalt, en zel, té problemes de comportament, és nerviós o simplement peruc.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >