Selecciona Edició
Connecta’t

El Teatre Lliure es dinamita per reinventar-se

La nova temporada és una aposta radical per noms nous i prioritza la dimensió social del teatre

'Drei Schwestern', versió de 'Les tres germanes' de Txèkhov per Susanne Kennedy que es veurà al Lliure.
'Drei Schwestern', versió de 'Les tres germanes' de Txèkhov per Susanne Kennedy que es veurà al Lliure.

Els sans-culottes del teatre s'ensenyoreixen del Lliure, que consuma la revolució iniciada en decapitar metafòricament a Lluís Pasqual i instaurar un nou règim dirigit per Juan Carlos Martel. La presentació aquest divendres de la nova temporada ha servit per veure fins a quin punt les declaracions programàtiques de Martel i el seu gir rupturista cap a un Lliure més social, obert, participatiu –fins i tot assembleari–, jove, paritari (136 dones i 133 homes assajant ja en el teatre) i de “sostenibilitat ètica”, anava més enllà de les proclames. I el que ha presentat el nou director, en el càrrec des del febrer, és realment una bomba.

El Lliure es dinamita a si mateix des de dins per reinventar-se, i a veure què passa. La temporada que ha presentat (en realitat mitja temporada, del setembre al gener, la resta es revelarà més endavant), consta de 16 espectacles, 7 propostes artístiques, 4 projectes de residència, 1 workshop i “nombroses accions”. És una aposta, la del primer semestre, pel teatre més radical gairebé sense concessions a la tradició del Lliure, als grans noms, als habituals de la casa i a l'establishment escènic català. Una aposta per artistes fora del mainstream que creen col·lectivament i per arribar com sigui al públic jove. “L'establert ha de reconfigurar-se” i “la cultura que només es conserva no és cultura en absolut”, són dues de les afirmacions que ha fet Martel.

Més d'un seguidor de tota la vida del Lliure o abonat donarà un grunyit quan repassi un cartell compost gairebé exclusivament (hi son també Pep Pla, Míriam Iscla, Alícia Gorina o Josep Maria Miró) per noms poc o gens coneguts de l'espectador mitjà i amb propostes i estètiques de dràstica contemporaneïtat. Martel assumeix la radicalitat del canvi i ha afirmat ser “conscient del risc de fugida d'espectadors que pot patir la casa”, i diu que ho assumeix. En tot cas, per al segon semestre s'han avançat els noms de Julio Manrique i Carlota Subirós, per insuflar una mica de tranquil·litat.

El repte serà mantenir el públic de sempre aconseguint arribar a un de nou. Martel afirma que el Lliure es planteja ser “el teatre que la ciutat no tenia i necessita”. La programació, fruit d'una "consciència diversa”, ve acompanyada d'una èmfasi en el social i en valors més enllà del que és purament escènic. En aquest sentit, el “comitè de transparència, paritat i diversitat” del teatre, advoca no només per potenciar la diversitat de classe, racial, funcional i de gènere i sexualitat sinó que lamenta que el Lliure no tingui “suficient presència de relats de persones racialitzades”.

Foto de família de la nova temporada del Lliure.
Foto de família de la nova temporada del Lliure.

Hi haurà revolució en els horaris, amb noves funcions a les 11 del matí i a les 4 i a les 6 de la tarda i avançament de les de nit a les 20 hores. I “divendres accessibles” per a públic amb mobilitat reduïda. Es creen noves modalitats d'entrades amb preus assequibles, grans descomptes, packs i un carnet per a menors de 30 anys amb tiquets a 9 euros, de manera que “s'haurà acabat allò de dir que el teatre és car”.

Entre el que es veurà la nova temporada, The story of the story, de Theater Arthemis, una companyia holandesa que treballa intuint com pensa l'espectador; Paisatges per no acolorir, de Teatro la Re-Sentida, del Xile, interpretada per noies d'entre 13 i 17 anys que mostren la seva visió de la violència a la qual s'han d'enfrontar; Oblivion, de la belga Sarah Vanhee, que porta a escena els residus que ha acumulat durant un any, o Drei Schwestern, de Susanne Kennedy, unes tres germanes de Txèkhov (picada d'ullet irònica a Pasqual, que va fer un muntatge icònic de la peça?) passades pel túrmix de l'eterna tornada de Nietzsche i protagonitzades per actors emmascarats i amb les seves veus pregravades. La programació inclou fins i tot un concurs de rap (les habituals “batalles de galls” freestyle que se solen fer en espais urbans). Amb dir que Falaise de Baró d’ Evel, Flam de Roger Bernat i Càsting Giulietta, que dirigeix el mateix Martel, sonen pel cap alt clàssic del cartell...

El Lliure dona entrada a la companyia La Calòrica, que mai havia trepitjat un teatre públic, perquè celebri els seus deu anys amb la reposició del seu primer muntatge, Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Així mateix lliura la gestió de l'Espai Lliure a una altra companyia, La Ruta 40, perquè ho programi. El pla de residències, que se situa sota l'advocació de Carlota Soldevila –una picada d'ullet al proletariat del vell Lliure, als que van ser indispensables però no van formar part de la fama–, inclou la del col·lectiu Mos Maiorum com a companyia resident i Carla Rovira com a artista resident.

Canvi d'estètica també al Lliure, que pren com a icona la lligadura tipogràfica “&”, en vermell, per destacar el seu compromís copulatiu d'afegir nous elements diferents, accions i compromisos. Preguntat Martel si no li sembla que aquest signe té un aire al polèmic llaç groc, ha respost que ni els havia passat pel cap, però ha afegit jesuíticament que en tot cas “qui ho pensi així no està malament tampoc”. La “&” serveix per definir seccions de la programació com Lliure &ciutat, &katharsis, &espai o &acciódirecta.

El director, eixut com un Greco i amb convicció de Savonarola teatral, ha presentat la temporada a la sala principal d'assajos del Lliure de Montjuïc , amb la programació escrita als miralls. Ha considerat que la sala d'assajos és un dels llocs més sagrats del teatre, on passen moltes coses i on s'acostuma escoltar als altres. Ha ofert algunes dades de l'exercici 2018, amb 128.272 espectadors, 85,75 % d'ocupació i recaptació d'1.340.000 d'euros. Però ha matisat que li interessen més altres indicadors que són “els valors culturals”. Ha dit que vol establir “temps més humans” en el Lliure i prioritzar factors socials. “La nostra missió és escoltar i dialogar amb el present per construir un futur millor”, ha reflexionat.

Ha subratllat que el nou Lliure vol entroncar amb el dels inicis en el qual els fundadors tenien una edat mitjana de 25 anys. Martel ha cedit la paraula a la seva adjunta a la direcció, Georgina Oliva, que ha recalcat el propòsit de redefinir col·lectivament què és el teatre, amb la idea de deixar de costat el formal i l'elitista i reprendre la cultura de carrer. Martel ha revelat que han rebut 264 propostes de projectes quan l'últim any de Pasqual en van arribar només 58. Una part de la programació se situa sota el lema “acció directa” amb la pretensió de lligar educació, societat i cultura. Pel que fa a la paritat, Martel ha dit que no només és una autoexigència fonamental i que ha de portar-se també a la platea sinó que al Lliure s'impulsa ja “un pensament de consciència diversa”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >