Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS OPINIÓ i

Colau (redundàncies)

Entre ser independentista antinacionalista o bé independentista a favor del procés, hi ha una certa diferència

Ada Colau, en ser investida alcaldessa per segon cop.
Ada Colau, en ser investida alcaldessa per segon cop.

Entre ser independentista antinacionalista o bé independentista a favor del procés, hi ha una certa diferència. Com a mínim, la primera opció no va contra la llei, tot i que té molts menys adeptes que la segona, que és il·legal i insensata: va trencar les lleis i aplega els llacistes i les papallonistes.

Però la Colau, que sembla sensata, va decidir apuntar-se a l’opció insensata; i repeteix sovint que no és independentista, però en canvi, parla de presos polítics i posa llacet a la plaça, a la solapa i al cervell. Potser ho fa per obediència a l’amo de Podemos (aquell marxista leninista que viu en aquella barraqueta tan humil prop de Madrid), que també comet la insensatesa de simpatitzar amb els que han causat tants mals irreversibles a Catalunya.

La Colau, que sembla sensata, després de saber que Valls li donava els vots gratis, va cometre la insensatesa de repetir com un disc ratllat que el que ella volia és una coalició d’esquerres: ERC, PSC i ella d’alcaldessa. Ja sabem que tothom sap que ella sap que ho feia per despistar, perquè quin insensat podia pensar que ella pensés la insensatesa de pensar que Collboni i Maragall es podien entendre? L’odi als socialistes, per cert, no és exclusiu del germà; és el gran denominador comú d’ERC, Junts per Puigdemont, Cs, PP i Vox.

La Colau, que sembla sensata, quan li fan una entrevista, posa en marxa la seva titànica energia verbal, i no para de xerrar i repetir-se fins a la insensatesa, sense respondre mai les preguntes que li fan. A l’entrevista amb la Pastor, va tornar a repetir vint cops que ella estava pel tripartit ERC, PSC i ella d’alcaldessa. Jo, que només tinc una intel·ligència mitjana, ho vaig entendre a la primera, i cada vegada que ella repetia aquesta insensatesa, em feia pensar que es pensava que tothom és tan insensat que necessita repeticions insensates. I, després de repetir-se tant, en lloc de quedar-se del tot exhausta, va deixar del tot exhausts a tots els que l’escoltàvem.

Sortosament, la Colau, que sembla sensata, no ha deixat que Maragall, de professió germà, sigui alcalde. Gràcies, Colau! A Los desayunos de TVE, li van preguntar al germà: “Així vostè serà l’alcalde de Barcelona?”. Resposta del germà amb un somriure de suficiència insensatament exagerat: “És que algú ho pot dubtar?”. Doncs sí, senyor germà: ho dubtaven els que sabien sumar.

I ara vull agrair a la Colau que el germà no sigui alcalde. Però ho agrairé molt més a la sensatesa del senyor Valls, el qual deu estar esgarrifat de les insensateses que fa el líder de Cs, que, en lloc de fer el sorpasso al partit més corrupte d’Europa, hi cohabita insensatament i dissimula amb no menys insensatesa que d’amagat flirteja amb Vox. I s’enfada amb el senyor Valls, que és el més sensat de tots. Jo estava disposat, si m’hagués acompanyat un bon nombre de persones, a anar a sota el balcó de l’Abascal i cridar “Con Rivera no! Con Rivera no!”.

Ara només falta que el senyor Valls no intenti fer un partit nou per trencar la insensata majoria parlamentària dels llacistes i de les papallonistes, perquè no ho aconseguirà. Es tracta d’una religió, i els insensats que la professen no apostataran mai. Abans es deixaran matar, que és la cosa més insensata del món.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >