_
_
_
_
_

Desmuntant les mentides de l’assassí confés de Mònica Borràs

Una investigació de 10 mesos demostra que la parella de la dona de Terrassa sabia que no tornaria

Rebeca Carranco
Un mosso amb unes fotos que mostren el punt exacte en el qual es va trobar el cos de Mònica Borràs.
Un mosso amb unes fotos que mostren el punt exacte en el qual es va trobar el cos de Mònica Borràs.Cristóbal Castro

Els Mossos no en tenien cap dubte: Jaume Badiella, de 54 anys, sabia que Mònica Borràs, de 49 anys, no tornaria a casa seva, a Terrassa perquè estava morta tot i que fingia una gran preocupació davant de la policia. Una anàlisi de les seves declaracions i del seu comportament després de la seva desaparició, el 7 d'agost de l'estiu passat, els va servir per construir l'acusació contra ell. La troballa del cadàver enterrat en un rafal al jardí de la casa i la seva confessió espontània ho va confirmar.

La investigació, que ha durat 10 mesos, desgrana les proves –recollides en l'ordre d'empresonament comunicada i sense fiança per Badiella– que l'“actitud” de l'home demostrava que “sabia que Borràs no tornaria”. La primera és que quan aquella tarda d'agost se'n va de casa, segons ell, de “qualsevol manera” i de forma “sobtada” després d'una discussió, sense endur-se el telèfon, ni la bossa ni res, l'home no la cerca. No recorre els seus llocs habituals. Però sí va dues vegades, l'endemà, a la comissaria dels Mossos, on mostra una “evident preocupació”. No és un comportament “coherent”, asseguren els investigadors.

Más información
El 14% de les barcelonines, víctimes de violència masclista
Les denúncies per violència sexual creixen un 18% a Catalunya
Cinc assassinades en quatre dies per violència masclista

Tampoc truca de seguida a la seva mare, al seu germà, o a les seves amigues en veure que no torna, encara que la policia li recomana fer-ho per assegurar-se que no està amb ells. Triga dos dies a fer-ho. Primer truca a una amiga que està fora de la ciutat, després a una cosina amb qui no té una relació molt estreta i finalment, ja la tarda del 9 d'agost, contacta amb la seva mare. Borràs mai havia marxat de casa. Les persones que la coneixen no creuen que s'hagi pogut suïcidar o hagi fugit i destaquen el seu “caràcter jovial”, les seves il·lusions i els seus projectes de futur, com viatjar.

L'endemà, el 10 d'agost, tres dies després de la desaparició, finalment Badiella i la mare de Borràs presenten formalment una denúncia davant de la policia. La relació amb la família d'ella no sembla massa fluïda. Quan el germà de Borràs acudeix al domicili que compartien a Terrassa, una setmana després de la desaparició, per recuperar el telèfon i el mòbil de la seva germana i lliurar-los a la policia, Badiella es nega. Ha d'insistir per portar-los, asseguren els Mossos, i ni tan sols el deixa entrar a la casa: la conversa és en la porta.

Encara més sospitós resulta l'ús que Badiella fa dels comptes bancaris de la seva parella, que si hagués marxat voluntàriament podria tornar en qualsevol moment i retreure-li. L'endemà de la desaparició, es transfereix 155 euros del compte de Borràs al seu, “sense avisar ningú del seu entorn”. Això “denota”, segons la policia, que “era conscient que no tornaria”. A l'octubre demana una targeta de crèdit nova, suplantant la seva identitat, i treu 600 euros en metàl·lic.

El seu comportament prova, segons els Mossos, que Badiella sap que Borràs no tornarà. Els seus antecedents com a parella els fa témer que pugui haver-la matat. Tots dos vivien una “greu crisi en les relacions personals” que va comportar una “espiral de violència constatada" que va acabar amb una greu baralla el 3 d'agost, quatre dies abans de la desaparició, en la qual els dos van patir ferides. Ell se'n va haver d'anar a dormir a un càmping, amb un blau a un ull, perquè ella el va fer fora de casa. Sospiten que el dia 7 es va poder produir un “nou incident violent” entre ells, amb una “reacció violenta per part de Badiella contra Borràs amb el resultat de la mort”.

L'anàlisi del telèfon mòbil de Borràs els ajuda a determinar l'hora en la qual va passar. La dona, expliquen, “era molt depenent del seu telèfon mòbil”. El dia que desapareix, està connectada al telèfon fis que, a les 9.59, de manera sobtada enmig d'una conversa, atura en sec la connexió "sense causa aparent des del punt de vista del sentit comú". A les 10.47, una coneguda intenta parlar amb ella per Whatsapp i ja no ho aconsegueix. A aquesta hora es va cometre el crim, segons la policia. I qui estava amb ella era Badiella, que no té coartada. “Resulta raonable i coherent afirmar que és l'única persona que va tenir l'oportunitat d'atemptar contra la seva vida”, conclouen.

El que es converteix en la prova definitiva és la troballa del cadàver de la dona a la casa dimecres passat, 10 mesos després de la seva desaparició, amb Badiella ja detingut, i la seva reacció en veure el cos. “En el moment de descobrir el cadàver, va manifestar que corresponia a la seva exparella, que ell va ser el causant de la seva mort, que el cadàver el va enterrar personalment el mateix dia”, va confessar als Mossos de manera espontània. Va explicar que no recordava el nombre de cops que li va donar, “però que no va parar fins que Borràs va caure al terra”. Aquest divendres, davant del jutge de violència contra la dona, va guardar silenci.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_