Selecciona Edició
Connecta’t

Les ‘discos’ de la Barceloneta, obertes tot i el final de la concessió

El retard en la formació del Govern espanyol impedeix tancar l'acord amb l'Ajuntament per liquidar la zona d'oci

Zona d'oci nocturn afectada per la fi de la concessió.
Zona d'oci nocturn afectada per la fi de la concessió.

Les discoteques Shoko, Pachá, Opium i Carpe Diem, situades al barri de la Barceloneta, davant de la platja del Somorrostro, continuen obertes tot i que la concessió s’acabava avui mateix, segons l’Ajuntament . El futur d’aquests quatre locals depèn d’un conveni de cessió de la franja litoral de Barcelona que tenen pendent signar el Consistori i el Ministeri d’Hisenda. Però el retard en la formació del Govern espanyol ha impedit tancar l’acord. Hisenda assegura que la concessió s’acaba el dia 27 i els locals lamenten aquesta situació d’incertesa i asseguren que l’Estat no s’hi ha posat en contacte.

Durant el darrer mandat, el govern de l’alcaldessa Ada Colau va negociar amb el Ministeri d’Hisenda —primer amb el PP i després amb el PSOE— que una vegada acabada la concessió d’aquests locals l’espai es destinaria a l’ampliació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que té una de les seus a l’altra banda de la carretera del passeig Marítim. Totes dues administracions es van mostrar conformes amb la decisió, però no van arribar a tancar l’acord.

El Consistori afirma que la concessió venç el 21 de juny, però el Ministeri d’Hisenda manté que la cessió finalitza sis dies més tard, el 27 de juny. Des de Patrimoni de l’Estat un portaveu asseguren que “les converses es mantenen”. I mentrestant, els empresaris de les quatre discoteques —destinades majoritàriament al públic turista— han programat actuacions musicals fins a l’octubre. Fonts municipals entenen que l’Estat, “amb tota probabilitat”, ampliarà temporalment els lloguers als empresaris de l’oci fins que el Govern espanyol estigui constituït i es pugui signar el conveni definitiu.

Els períodes electorals i les dificultats per formar govern han jugat a favor d’uns centres d’oci amb una facturació que depèn de l’arribada de turistes que busquen oci nocturn a primera línia de mar. Els empresaris asseguren que són “víctimes” d’un Ajuntament que, diuen, els pretén tancar el negoci i asseguren que l’Estat no s’hi ha posat en contacte.

La raó per la qual l’Estat és propietari d’aquests locals i els té cedits en concessió prové de l’època preolímpica, concretament de l’any 1989. Aleshores la línia maritimoterrestre, de titularitat estatal, recorria uns quants centenars de metres per dins de la ciutat. En aquell moment la Direcció General de Ports del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme va cedir a la societat que va construir la Vila Olímpica part d’aquesta línia per construir-hi el barri on van residir els atletes durant els Jocs Olímpics del 1992. I, a més dels pisos, es van cedir per 30 anys diversos terrenys per permetre que s’urbanitzessin. Entre aquests, el passeig Marítim. L’Ajuntament va negociar alhora amb altres societats la urbanització d’aquesta zona de la Barceloneta a canvi de cedir la gestió comercial dels locals, on avui hi ha les discoteques, fins que finalitzés la concessió el 2019.

L’Ajuntament i l’Estat fa anys que negocien la propietat de tota la línia maritimoterrestre. De fet, segons la mateixa font municipal, abans de les eleccions hi havia un principi d’acord perquè l’Estat replegués les seves possessions fins a la mateixa línia de platja.

L’actual línia maritimoterrestre mesura 38 hectàrees que van en línia recta des de l’Hospital del Mar fins a la plataforma del que havia de ser el zoo marí. En aquesta franja, a més de les discoteques hi ha la pista d’atletisme de la Mar Bella: és municipal però els terrenys són de l’Estat i la concessió està a punt de caducar.

El preacord al qual es va arribar abans de les eleccions i que està pendent de signar donava a l’Ajuntament la titularitat dels vials, les zones verdes i els equipaments de la zona (uns espais que el Consistori ha mantingut des de l’època olímpica).

L’Ajuntament també va sol·licitar la titularitat de cinc xiringuitos (no són els que hi ha a peu de platja) situats al passeig marítim de les platges de Nova Icària i Bogatell (Escribà, Xiroi, Ca la Nuri, Las Sardinitas…). “La nostra intenció és que continuïn sent el que són, restaurants, però són instal·lacions que en algun moment ens podria interessar reconvertir”, asseguren des del govern municipal. Segons el Consistori, l’Estat es quedarà les instal·lacions que hi ha a la línia maritmoterrestre i que generen activitat econòmica, com el McDonald’s o els aparcaments de la torre Mapfre) amb la intenció de vendre’ls i obtenir liquiditat. Serà així amb totes les instal·lacions amb activitat econòmica, tret de les quatre discoteques Shoko, Pachá, Opium i Carpe Diem, que, segons la intenció del Consistori, es transformaran en un centre del CSIC. Fonts municipals asseguren que la intenció és canviar d’usos aquestes instal·lacions i convertir-les en equipaments.

La guerra de l’Ajuntament contra aquestes discoteques ve de lluny i es veu reforçada pels veïns de la Barceloneta i la Vila Olímpica, que pateixen les conseqüències d’aquesta oferta d’oci nocturn. Drogues, venda ambulant i prostitució, a més de soroll i borratxeres, són alguns dels problemes diaris que han d’afrontar. De fet, un dels últims expedients oberts per l’exregidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ordena el tancament provisional de Cape Diem, Shoko i Pachá per haver incomplert la normativa en matèria de seguretat. Una ordre que es troba en fase d’al·legacions.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >