Selecciona Edició
Connecta’t

Melcior Comes guanya un premi Crexells “reconduït”

La novel·la de l'escriptor mallorquí 'Sobre la terra impura' ja ha obtingut el Serra d’Or i el Núvol i va ser finalista de l'Òmnium a millor novel·la de l'any

Melcior Comes, amb l'obra guanyadora del premi Crexells.
Melcior Comes, amb l'obra guanyadora del premi Crexells.

“Ja vivim un moment històric a Catalunya amb prou incerteses perquè nosaltres n'afegim encara més”, ha assegurat aquest dimecres el president de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, per resoldre les crisis que en les dues últimes edicions ha viscut el premi Crexells de novel·la que concedeix l'entitat. Reconèixer una obra autopublicada (2016, amb Crui, de Joan Buades) i un canvi de criteri del jurat per incorporar obres no triades per la votació popular prèvia (2017) van generar tantes tensions que va portar en l'últim cas fins a la suspensió de la convocatòria, per primera vegada en la història del guardó degà de les lletres catalanes. Ara, la 48a edició, fallada aquest dimecres, que coincideix amb els 90 anys de la seva primera convocatòria, no s'ha volgut arriscar en la mesura en què, amb jurat únic d'experts, ha apostat per Sobre la terra impura (Proa), del mallorquí Melcior Comes, una obra que en un 2018 d'acceptable collita literària ja ha guanyat el Serra d’Or i el Núvol i va ser finalista de l'Òmnium a la millor novel·la de l'any.

“Si en cada lloc es parla del que s'ha de parlar, i aquí toca de literatura, és el millor que es pot fer per al país; Catalunya ha sortit fora de llera i és bo tornar-hi”, insistia Casassas, mentre Joan Maluquer, vicepresident de l'entitat, parlava més en termes tècnics de “la reconducció” del premi després de comprovar que “hi ha experiments que no fan més que complicar les coses”, en referència als diversos formats que entre elecció per part d'experts i lectors populars han condicionat el funcionament del guardó des del 2009. En aquest sentit, la novel·la de Comes, la setena vegada que guanya el Crexells una obra d'un escriptor de les Illes i el sisè autor (Baltasar Porcel el va obtenir el 1987 i el 2000) guardonat originari d'aquí, sembla una elecció que no generarà gaire polèmica.

“Els llibres han de ser entretinguts, no pots donar la tabarra a la gent”, argumenta Comes (Sa Pobla, Mallorca, 1980) per defensar aquest punt d'intriga i humor que traspua l'ambiciosa novel·la, on, en 500 pàgines, un escriptor va descobrint el tèrbol passat falangista i les fosques maniobres per mantenir el poder d'una família mallorquina enriquida amb la indústria del calçat. “Si analitzes la majoria dels premis Pulitzer, o obres que jo admiro, com Pastoral americana, de Roth, o Middlesex, d'Eugenides, hi ha sempre auges i caigudes de famílies industrials, i jo tenia aquesta ambició d'explicar també una història econòmica”. Assegurant que “no és una novel·la en clau”, sí que admet que poden existir certes concomitàncies amb industrials de la zona d'Inca, com els de la famosa marca Camper.

“Sabia des del principi quants capítols tindria la novel·la i com començaria i acabaria, i quan l'acabaria: cal planificar-ho així si vols fer una obra ambiciosa”, defensa Comes, que té més premis que novel·les, vuit amb el Crexells: el Ciutat d'Elx ja amb el seu debut, L'aire i el món (2003); el Documenta per L’estupor que us espera (2004); el Ciutat de Palma-Llorenç Vilallonga per El llibre dels plaers immensos (2006), el Josep Pla per La batalla de Walter Stamm (2008), el Sant Joan per Hotel Indira (2014) i els dos que ja havia obtingut Sobre la terra impura.

Comes també volia reconstruir el període de la Transició, una teranyina sociopolítica que “va comportar un terrorisme als anys setanta que també m'interessava, especialment el cas Bultó, com també els mecanismes de vinculació d'unes elits al poder com sigui”. Com deia Dickens, Comes assegura que amb les seves obres vol “fer riure, fer plorar, fer esperar i, si puc, fer reflexionar”. Sobre l'humor, admet la influència del seu admirat Porcel, que d'alguna manera li va donar suport en els seus inicis. “Parlo molt amb Porcel mentalment; en realitat, em sento sol, no es pot pensar en termes generacionals: tot escriptor està sol”, diu qui viu a Esplugues de Llobregat i utilitza en la seva obra un català estàndard: “Si ets un escriptor català has d'utilitzar un català estàndard, el que tots coneixen, no el mallorquí perquè soc d'aquí; això només se'ns pregunta els que som d'allà; jo no vull fer costumisme lingüístic”.

A més de la necessitat de mitigar el soroll mediàtic o sociopolític, l'estabilitat del premi Crexells arriba també en un moment clau en el món literari, mentre que, des de fa dos anys, precisament en l'inici de les seves turbulències, li ha sorgit un competidor en el seu paper de Goncourt català. Es tracta del premi Òmnium a la millor novel·la, que convoca l'entitat cultural homònima, més ben dotat econòmicament: 20.000 euros per a l'autor i 5.000 euros més per a la seva editorial perquè promocioni l'obra, respecte als 6.000 euros i una peça artística d'Alícia Viñas que ofereix ara el guardó de l'Ateneu Barcelonès. Potser per això, el Crexells incorpora ara també una campanya de difusió a partir de l'edició de 30.000 punts de llibres de l'obra guanyadora i anuncis a la ràdio per a l'estiu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >