Selecciona Edició
Connecta’t

Una jutgessa investiga el cardenal Omella per l’expulsió d’un sacerdot

La magistrada demana al Vaticà l'expedient que va apartar de l'Església Miguel Ángel Barco per una presumpta paternitat

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella.
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella.

El cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, declararà al juliol com a investigat per la seva implicació en una suposada trama per apartar de l'Església Miguel Ángel Barco, un capellà assenyalat per una presumpta paternitat. Segons ha pogut saber EL PAÍS, la titular del jutjat d'instrucció número 10 de Barcelona ha admès a tràmit la querella del religiós, ha citat Omella i ha ordenat una comissió rogatòria a la Ciutat del Vaticà perquè enviï “còpia de l'expedient seguit” contra Barco i que va culminar amb la seva expulsió del sacerdoci.

Barco no pot vestir l'hàbit, predicar ni oficiar sagraments des que la Congregació per al Clergat li va retirar “l'estat clerical” a finals del 2017. En una carta, l'organisme de la Santa Seu va assegurar haver “rebut acusacions” sobre la inobservança del celibat, la qual cosa va portar Barco a “la concepció i posterior naixement de fills”. “Estimo que serà molt difícil que torni a exercir el ministeri sacerdotal”, l'adverteix l'arquebisbe Joël Mercier, que l'anima a “demanar voluntàriament al Sant Pare la dispensa de les seves obligacions”. Aquesta renúncia, afegeix, seria “el camí més adequat per a vostè i per a l'Església”.

El sacerdot nega els fets, que es remunten al 2006, quan exercia a la seva diòcesi, Alcalá de Henares (Madrid). Diu que va assessorar la dona, mare soltera, i que això va generar suspicàcies en els familiars. Barco assenyala que la decisió li ha provocat perjudicis econòmics —ha deixat de percebre el sou de l'Església— i morals. I es nega a acatar l'ordre (l'Església el considera “en rebel·lia”) perquè “la injustícia no obliga en consciència”, repeteix parafrasejant Sant Tomàs.

En la seva pugna amb el Vaticà, Barco apunta al cardenal Omella, que li va lliurar en persona la carta de la Congregació. Diu que l'arquebisbe “es va negar” a donar-li una còpia de les acusacions i que, per “delicadesa i respecte”, es va limitar a llegir-li uns paràgrafs, cosa que li ha generat “indefensió”. El capellà diu, a més, que les acusacions estan basades en tres testimonis dubtosos. El cardenal declararà per un delicte de falsedat en document privat perquè “no va enviar a Roma l'escrit de defensa” amb una acta notarial de la mare de la criatura i una prova de paternitat. Dos documents que, segons Barco, demostren que ell no és el pare. “Va ocultar els documents a consciència i amb un menyspreu temerari de la veritat”, assenyala la querella. I ara la jutgessa n'haurà d'examinar la veracitat.

Al marge de l'encaix legal d'aquesta conducta, la querella va més enllà i acusa Omella de ser, en realitat, “l'autor de les falses acusacions” malgrat que no tenia competència per fer-ho. Barco argumenta que la Congregació per al Clergat només investiga a instàncies del bisbe de torn. I assenyala que ni la diòcesi d'Alcalá ni l'arquebisbat de Saragossa —on va treballar com a cura de la localitat d'Épila entre el 2007 i el 2015— van promoure càrrecs contra ell. En una carta, l'Arxidiòcesi de Barcelona va respondre que no va tenir “cap competència en el cas” i que es va limitar a “comunicar la decisió per exprés mandat” del Vaticà.

Lluites de poder

Barco sospita que darrere del seu cas hi ha una pugna pel poder a l'Església arran d'un altre escàndol en el qual es va veure involucrat la tardor del 2014: el presumpte assetjament sexual a un diaca de 27 anys amb el qual convivia. El capellà també nega aquests fets. El cas va acabar provocant la sortida del llavors arquebisbe de Saragossa, Manuel Ureña, representant del sector més conservador de l'Església. Malgrat que no va donar credibilitat a les acusacions, Ureña va acabar pagant 60.000 euros al diaca.

Les notícies van arribar a Roma, que va forçar la sortida de l'arquebisbe. En aquests contactes va intervenir Omella, llavors bisbe de Logronyo-Calahorra. El Periódico de Aragón va publicar uns missatges de WhatsApp en què Omella animava les persones que estaven preparant l'informe sobre Ureña per al papa Francesc: “Ja sé que no pareu en la recollida de dades. Ànims. Tot va, pel que veig, pel bon camí. Seguiu així. Tant de bo aconseguim sanejar-ho tot. Una abraçada”.

Consultat sobre el cas, l'Arquebisbat de Barcelona diu que no es pronuncia sobre una matèria sota investigació judicial i afegeix que col·laborarà amb la justícia.

Trajectòria ascendent

Juan José Omella (Terol, 1946) està considerat un dels homes del papa Francesc a Espanya: compromès amb la lluita contra els abusos a l'Església i contra la pobresa. La seva carrera ha anat en ascens de la mà del pontífex actual. El religiós ha acaparat càrrecs rellevants en els últims anys: membre de la Congregació per als Bisbes, òrgan clau en el nomenament de prelats (2014), arquebisbe de Barcelona (2015) i el màxim honor, cardenal (2017). Aquest mateix any ha sumat també la condició de membre del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, un òrgan amb seu al Vaticà que s'encarrega de l'Administració de Justícia dins de l'Església catòlica. Un dels dubtes sobre la investigació judicial de Barcelona és si el Vaticà respondrà positivament a la comissió rogatòria sol·licitada per la jutgessa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >