Selecciona Edició
Connecta’t

Els empresaris assenyalen la inseguretat com a prioritat de Colau

La criminalitat i el comerç il·legal també són qüestions subratllades per representants de la comunitat empresarial europea

Combatre la inseguretat ha de ser la prioritat del nou govern municipal de Barcelona. Aquesta és la posició que defensen de manera unànime sis institucions econòmiques de la ciutat que ha consultat EL PAÍS. “Barcelona no es pot projectar al món amb l’espai públic degradat, ocupat per comerç il·legal o amb una inseguretat creixent”, assegura l’hoteler Pau Guardans, president de l’associació empresarial i acadèmica Barcelona Global. El president de la patronal Pimec, Josep González, apunta que “la seguretat ha de millorar” i que ara “s’està donant mala imatge”.

Una protesta de veïns per la inseguretat al Raval.
Una protesta de veïns per la inseguretat al Raval.

González afegeix que l’Administració ha de posar fi al top manta i a activitats il·legals al mercat dels allotjaments turístics: “Tenim un problema creixent amb els manters, per la imatge poc edificant que donen i perquè perjudica el petit comerç que paga els seus impostos”. L’altra patronal de referència, Foment del Treball, va publicar al maig un document de propostes per al nou govern municipal. En el text es demanen “mesures urgents a favor de la seguretat ciutadana i del comerç”.

Els delictes van augmentar a la capital un 17,2% el 2018, el creixement més alt en una ciutat espanyola, segons el Ministeri de l’Interior. Els furts van pujar un 9% en el primer trimestre del 2019, els robatoris amb violència, un 28%, i els robatoris amb força en domicilis i establiments, un 15%, segons Interior.

La criminalitat i el comerç il·legal també són qüestions subratllades per representants de la comunitat empresarial europea. “La seguretat és el principal repte que cal solucionar”, diu Philippe Saman, el director general de la Cambra de comerç Francesa. Saman posa l’accent en el top manta i demana “una solució pactada entre totes les institucions per erradicar aquest fenomen”. Albert Peters, el president del Círculo de Directivos de Habla Alemana, insisteix en la mateixa qüestió: “La inseguretat a Barcelona ha tingut, fins i tot, repercussió internacional. I els manters, sense oblidar que són persones vulnerables que volen tirar endavant, no es poden permetre perquè cometen una activitat il·legal”. Sobre els manters, Foment denuncia “una certa permissibilitat que ha fet que aquesta activitat comercial il·legal hagi augmentat de manera descarada, fet que ha provocat un efecte crida”.

Més col·laboració publicoprivada

Una altra qüestió que uneix els empresaris és que defensen la col·laboració entre el sector privat i l’Administració. Guardans afirma que “sumar esforços entre el que és públic i el que és privat farà més fàcil” impulsar mesures en habitatge, en cultura, en el “suport a emprenedors”, “a gestionar millor el turisme o a cuidar millor la reputació de la ciutat”.

Saman reclama que es continuï la relació publicoprivada en àmbits que els comuns volien revertir, com el servei de l’aigua, “perquè han funcionat bé i perquè aporten riquesa a la ciutat”. Joan Gaspart, el president de Turisme de Barcelona, va advertir que si es trenca la convivència entre el que és públic i el que és privat, Barcelona “patirà molt”.

El secretari general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, també assenyala aquests problemes: “Cal millorar la seguretat i el civisme, ja siguin els manters o els carteristes. Sembla que tot s’hi val en alguns barris”. Casals afegeix que, en aquest segon mandat, Ada Colau haurà de continuar tancant pisos turístics il·legals: “Queda molt per fer”.

El secretari del gremi hoteler considera que cal revertir el posicionament dels comuns en l’anterior legislatura a favor de desaccelerar el turisme. En concret, Casals demana que es retirin les limitacions per ampliar la capacitat hotelera, les quals s’inclouen en el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). “Sembla que durant els últims anys ha interessat més explicar la part negativa del turisme. Ara hem de positivitzar-lo, explicar les seves bondats”, diu Casals. Saman també és crític amb el PEUAT i considera que algunes decisions de l’equip de Colau han espantat inversors: “Barcelona ha perdut grans marques que s’han anat a altres destinacions. Cal donar-los una altra oportunitat”.

González fa costat al gremi d’hotelers i demana que “es deixi de qüestionar el turisme”, una opinió amb la qual coincideix Foment: “Caldrà revertir i corregir situacions que posen en risc l’èxit del model turístic de Barcelona i al mateix temps afavorir que aquesta activitat sigui el motor de progrés de la ciutat, per millorar la imatge de l’activitat turística davant del ciutadà i la convivència entre els veïns i els visitants, explicant de manera didàctica la contribució que el turisme fa a la ciutat”.

Construir més habitatge

Tots els entrevistats aplaudeixen que Colau “hagi situat en l’agenda de la ciutat la disminució de les desigualtats”, segons Guardans, i creuen que ha de continuar aquest camí. “Colau ha de mantenir la sensibilitat social perquè, tot i que no sempre ha donat resultats, sí que hi ha hagut predisposició a millorar”, explica González. El president de Pimec remarca que cal continuar amb la construcció d’habitatges protegits: “Els preus pugen per l’escassetat de l’oferta de lloguer i per l’augment de la demanda. La solució és construir més habitatges”. Foment també aprofundeix en la necessitat d’estabilitzar els preus immobiliaris, per la qual cosa suggereix que s’incrementi “el parc d’habitatges de lloguer de manera accelerada” i que s’incentivi l’activitat constructora de promotors privats.

González i Peters inclouen, entre les seves prioritats, la protecció a la petita i mitjana empresa. “Calen polítiques que promoguin el petit comerç davant de l’e-commerce. Cal evitar que Barcelona sigui una ciutat dormitori sense comerços”, apunta el president de Pimec. Peters sol·licita al Consistori que es “facilitin ampliacions d’establiments, permisos de negocis i més hotels”.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >