Selecciona Edició
Connecta’t

El Ballet de Barcelona acaba de néixer i ja s’estrena al Teatre Condal

Chase Johnsey dirigeix una nova companyia de dansa, establerta a Rubí, amb 14 ballarins de set nacionalitats

El Ballet de Barcelona acaba de néixer i ja s’estrena al Teatre Condal

Van començar a assajar el 6 de maig i aquest cap de setmana, tot just 39 dies després, ja s’estrenen al Teatre Condal. El Ballet de Barcelona és una companyia que acaba de néixer, creada per Chase Johnsey. Aquest director artístic ha aconseguit reunir 14 ballarins —11 noies i tres nois— de set nacionalitats diferents (alguns d’ells procedents del Ballet de Catalunya després d’una polèmica per les condicions de treball). I ha aconseguit un espai al centre de dansa tradicional L’Espona, a Rubí (Vallès Occidental), per assajar quatre hores al dia, a les quals hi afegeix classes de ballet.

Ho fa en una sala amb un terra semidur amb barres de ballet mòbils i presidida per un piano amb una etiqueta de l’esbart dansaire de Rubí. En un descans després de practicar els diferents passos, salts i girs de nom afrancesat, Johnsey explica que feia temps que li rondava pel cap la idea d’impulsar la seva pròpia companyia. “Vaig parlar amb Dani Anglès, que va creure en la meva visió del projecte i em va ajudar a aconseguir l’actuació al Teatre Condal”.

Una escissió del Ballet de Catalunya

Pràcticament tots els membres del Ballet de Barcelona provenen del Ballet de Catalunya, creat el 2017 i que té la residència al Centre Cultural de Terrassa (Vallès Occidental). Els artistes van deixar la companyia després d’estrenar La ballarina de Picasso a l’abril en aquest mateix centre, a causa d’unes condicions laborals i un tracte que no consideraven respectuosos. Dels 35 membres del Ballet de Catalunya, en van marxar més de la meitat. Una desena se’n van anar amb Johnsey a Rubí. El Centre Cultural de Terrassa ha rebutjat fer comentaris sobre el cas. També els ballarins, que prefereixen mantenir silenci per “passar pàgina” i centrar-se en els seus nous projectes.

Pujaran a aquest escenari tres dies, des de divendres fins diumenge, però ja tenen previstes tres actuacions més. L’estrena al Condal tindrà com a protagonistes, a la primera part, peces clàssiques com L’ocell blau, El corsari i La mort del cigne, en què hi intervindrà del mateix Johnsey. La segona estarà marcada per una coreografia d’Antonio Carmena, exsolista del New York City Ballet.

Johnsey, procedent de l’estat nord-americà de Florida, però resident a Barcelona, admet que el projecte neix sense recursos, però amb molta il·lusió. “Ningú cobra, tothom està assumint riscos, però el que volen els ballarins és ballar. Tots tenim esperances i somnis”. Per sufragar el cost del vestuari assegura que van recórrer al micromecenatge.

Amb el Ballet de Barcelona, Johnsey afirma que busca crear una companyia que combini les peces clàssiques amb una visió diferent de la disciplina. “La dansa és molt arquetípica i restrictiva, amb la figura ideal de l’home i de la dona. Jo el que vull és trencar amb tot això i obrir la dansa a tota mena de perfils, a la diversitat de races, de sexualitats …”. I afegeix que cal posar el focus sobre cada ballarí. “Molts dels ballarins no han fet mai cap solo. Amb mi cadascú tindrà el seu moment i el que busco és preparar-los i que expressin i ensenyin la seva personalitat, que descobreixin com són. Busco la individualitat, no vull que totes les ballarines siguin iguals. Jo accepto com és cada un i ells m’accepten a mi tal com soc, i això és molt bonic”, incideix aquest director artístic, que anteriorment va formar part de Les Ballets de Trockadero de Montecarlo, una companyia trans, i va ser el primer artista a l’English National Ballet, on va destacar per ser el primer home que va interpretar un paper femení en una companyia tradicional.

Per la seva banda, els ballarins no veuen el fet d’haver tingut tan poc temps per assajar com una pressió, sinó com una motivació. “Quan et donen molt de temps fins a l’estrena, et relaxes més, però d’aquesta manera et poses més les piles”, explica Júlia Roca, que durant sis anys va formar part del Ballet Nacional de Portugal. Ara espera amb impaciència l’estrena al Condal, que inclourà un programa clàssic i neoclàssic, els seus preferits. La seva companya, Paula Losada, també vol posar sobre l’escenari l’estil de ball nord-americà Balanchine, “que molt rarament es pot veure per aquí”, puntualitza Losada. Totes dues es mostren il·lusionades amb el projecte i el veuen com una inversió de futur.

I precisament sobre aquest futur Johnsey es mostra prudent. No preveu un gran creixement de la companyia. “És més important que siguem autosuficients per no dependre de les subvencions. No vull tenir 40 ballarins d’aquí a un any, prefereixo centrar els esforços a millorar la qualitat i aconseguir un espectacle emocionant i que el públic es quedi amb les ganes de tornar-nos a veure”. Aquest cap de setmana tindran l’oportunitat de decidir-ho.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >