Selecciona Edició
Connecta’t

La unitat de l’independentisme tampoc arriba als municipis

ERC i Junts per Catalunya busquen en certs casos marginar-se mútuament dels governs locals a través d'acords amb socialistes, comuns o anticapitalistes

Jordi Ballart (esq.) i Isaac Albert (ERC) oficialitzen el pacte a Terrassa.
Jordi Ballart (esq.) i Isaac Albert (ERC) oficialitzen el pacte a Terrassa.

Dia sí, dia també, els responsables de les formacions independentistes fan crides a la unitat del secessionisme. Una màxima que, de moment, no sembla que inspiri els pactes polítics en municipis tan importants com Sant Cugat del Vallès o Reus (Baix Camp). Malgrat el que defensen les respectives cúpules, tant Esquerra Republicana com Junts per Catalunya busquen en certs casos marginar-se mútuament dels governs municipals a través d'acords amb socialistes, comuns o anticapitalistes.

Pocs dies després de les eleccions, alguns regidors electes ja deixaven clar quines serien les seves preferències a l'hora de pactar. Montse Candini, l'alcaldessa de Calella (Maresme) per Junts per Catalunya, va anunciar que reeditaria el seu pacte de govern amb el PSC. La llista neoconvergent va ser la llista més votada i ha preferit els socialistes abans que els republicans per pactar.

Tot i que encara queden acords per tancar, des de totes dues formacions accepten que ha estat impossible mantenir una política de pactes consistent a tots els municipis i molt menys respectar la llista més votada. El mateix president del PDeCAT, David Bonvehí, va estar ahir al Parlament esgotant les possibilitats d'acostament.

La necessitat d'unir les forces de l'independentisme ja havia marcat la precampanya electoral, amb la pressió dels neoconvergents i de l'ANC als republicans per concórrer amb llistes unitàries als comicis generals, europeus i locals. La negativa rotunda d'Esquerra venia acompanyada d'una aposta per una unitat d'acció a posteriori de les urnes que no es nota, de moment, a diversos municipis.

El cas de Calella també s'ha repetit a Vilafranca del Penedès, on l'actual alcalde Pere Regull (Junts per Catalunya) va anunciar ahir que reeditarà la coalició amb el PSC que sosté el govern des del 2013. Regull havia obert negociacions amb els republicans però finalment no van arribar a bon port.

A Figueres (Alt Empordà) i Platja d'Aro (Baix Empordà) passarà el contrari. Fins i tot ignorant la directriu de la direcció nacional d'Esquerra. Abans de la campanya electoral, el cap de files dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià, havia limitat la possibilitat de pactes a formacions “progressistes” i “amb un compromís absolut amb la república”.

En aquestes poblacions de Girona, Esquerra ha participat en operacions que busquen fer fora Junts per Catalunya de l'alcaldia. El triomf de Jordi Masquef a Figueres no li permetrà, de moment, revalidar el càrrec, ja que Esquerra —segona força— encapçalarà un pacte a quatre amb el PSC, Guanyem i Canviem Figueres (amb un sol regidor). Els republicans van acceptar la proposta dels socialistes de Platja d'Aro i posaran fi a tres dècades de Govern del neoconvergent Joan Giraut.

Un dels cops més durs per a Junts per Catalunya seria perdre el poder a Reus, la desena ciutat més poblada de Catalunya. Allà Carles Pellicer (alcalde des del 2011) va revalidar la victòria però els seus antics socis d'Esquerra (que van obtenir un gran resultat) volen un canvi a l'alcaldia. Per aconseguir-ho han iniciat converses amb els socialistes. La CUP, que sempre ha estat molt crítica amb el neoconvergent, també s'ha obert a donar suport a aquest canvi però sense entrar al govern.

Un acord que sí que es va aconseguir tancar ahir va ser el de l'alcaldia de Terrassa. La plataforma ciutadana Tot per Terrassa, liderada per l'exalcalde del PSC Jordi Ballart, va signar un acord programàtic amb Esquerra (entre els dos sumen 15 regidors, la majoria absoluta) per al proper mandat. Aquest pacte posa fi a quatre dècades d'hegemonia del PSC a la cocapital del Vallès Occidental. Ballart, que es defineix com a no independentista, va assegurar ahir que “el debat nacional no ens separarà”.

ERC posa en escac Junts a Sant Cugat

Sant Cugat del Vallès és, per antonomàsia, el bastió del món convergent. El canvi de sigles no ha afectat el suport a aquesta opció política en més de 30 anys. I tot i que en les últimes eleccions Junts per Catalunya va aconseguir ser la força més votada —amb nou regidors, dos menys que el 2015—, la possibilitat que Carmela Fortuny continuï com a alcaldessa està en risc.

Aritmèticament és possible un pacte d'esquerres entre Esquerra, els socialistes i la CUP. La republicana Mireia Ingla podria ser la primera alcaldessa d'esquerres de Sant Cugat. Junts per Catalunya també podria sumar tant amb ERC com amb el PSC.

Així, a la ciutat vallesana, tots els escenaris estan molt oberts però hi ha nerviosisme entre totes les parts per la simbologia de la plaça. Fortuny continua intentant fer la cort a Esquerra, que va doblar el seu nombre de regidors. Les bases d'Esquerra i dels anticapitalistes ja han donat la seva benedicció al tripartit d'esquerres i el PSC tindria a les mans la clau del govern.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >