Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Estimat Albert

Cs és clau per donar estabilitat al Govern d’Espanya. No entenc que ara ens fallis, que el jove madur i responsable s’hagi convertit en un adolescent capritxós que prioritza els suposats interessos de partit als interessos d’Espanya

Pedro Sánchez i Albert Rivera, aquest dimarts.
Pedro Sánchez i Albert Rivera, aquest dimarts.

Quan el juliol del 2006, per sorpresa, vas ser escollit al congrés fundacional com a primer president de Ciutadans vaig pensar que, tot i ser una persona molt vàlida, com havies demostrat quan Cs era només un partit en construcció, encara no t’havia arribat el moment: eres molt jove, et faltava experiència. Però de seguida vaig canviar d’opinió: és veritat que eres jove, 26 anys, però ben aviat vas donar proves de ser molt madur.

He dit que vas ser escollit per sorpresa i el primer sorprès per l’elecció vas ser tu mateix. Ho recordo bé perquè aquell dia jo era al costat teu esperant que s’anunciés el resultat, no em vas voler dir res sobre la persona escollida, només vas balbucejar, fet un sac de nervis, que tu no en tenies la culpa. No vaig entendre res, però immediatament es va anunciar la llista que tu encapçalaves i els assistents, entre desconcertats i contents, van demanar que pronunciessis unes paraules. Aquestes paraules no podien estar preparades amb antelació, no t’esperaves gens ni mica aquell nomenament. Però vas pujar decidit a una tarima improvisada i et vas adreçar als assistents.

No va ser una simple al·locució de compromís, com hauria semblat normal, sinó un discurs llarg i ben articulat de 20 minuts, en el qual vas abordar totes les qüestions de fons: el significat del partit, la seva ideologia no nacionalista i el bilingüisme, la seva vocació liberal i socialdemòcrata, la necessitat d’ocupar un espai electoral llavors buit, el convenciment que si les idees de Cs aconseguien donar-se a conèixer s’obtindrien uns escons al Parlament des d’on es podria discrepar de la política nacionalista, transversal a la resta de partits. En conclusió, vas transmetre molt bé, amb ordre i claredat, el missatge que Cs era una força política capaç de donar veu a catalans que s’havien quedat sense partit. L’entusiasme era general: de sobte et vas convertir en el líder que estàvem buscant.

Recupera, Albert, la capacitat de lideratge que has tingut tots aquests anys i afronta amb valentia l’adversitat. Rectifica. Molts no volen que a Cs només els uneixi un record melancòlic

Però hi va haver més coses. L’endemà et vas presentar a primera hora davant del teu cap a l’assessoria jurídica de La Caixa per demanar-li una excedència fins a les properes eleccions, perquè havies estat designat president d’un nou partit polític i havies de dedicar-te del tot a aquesta tasca. En aquell moment vas demostrar la teva responsabilitat i sentit del deure, no podies fallar als qui t’havien escollit. Tot es va confirmar: eres jove però prou madur.

Al cap de quatre mesos, Cs va obtenir 90.000 vots i tres escons. El teu primer discurs al Parlament el vas pronunciar, amb naturalitat, en castellà i català. Semblava que a Catalunya el que era normal al carrer també començava a ser-ho a les institucions. Un gran pas, un gran alleujament, una esperança.

Els anys següents van ser durs, difícils, amb encerts, amb errors, en soledat. Però vas aguantar bé. Si Cs ha arribat a ser el que és, ho deu sobretot a tu. Cap al 2013 va irrompre a la resta d’Espanya. Aquesta és una altra història, la conec molt menys, però és una història d’èxit. L’últim, obtenir fa poc més d’un mes 57 diputats, que amb els 123 del PSOE sumen una majoria absoluta de 180 escons, capaç de sostenir un Govern coherent i estable en els propers quatre anys, una qüestió imprescindible per afrontar un futur complicat. Cs va ser clau a l’hora d’enfrontar-se al cop d’Estat a Catalunya, ara és clau per donar estabilitat al Govern d’Espanya.

No entenc que ara ens fallis, Albert, que ens falli Ciutadans, que el jove madur i responsable s’hagi convertit en un adolescent capritxós que dona un gir estratègic de 180 graus i prioritza els suposats interessos de partit als interessos d’Espanya. És anar contra tota la teva trajectòria política, contra la trajectòria de Cs. Se t’acusarà, amb raó, que per culpa teva llances el PSOE a pactar amb Podem i els nacionalistes, precisament allò que Cs volia impedir.

Si rectifiques, perds credibilitat. En els darrers mesos has dit fins a l’extenuació que no pactaries mai amb els socialistes. Però molts votants del teu partit, i també d’altres, creuen que aquest país necessita un Govern sòlid i si Cs hi contribueix s’oblidaran d’aquesta desgraciada campanya. Ets a temps de rectificar. Si el 2016 vas acordar amb el PSOE un bon programa de govern, no hi ha motiu perquè ara no es repeteixi aquesta operació. Recupera, Albert, la capacitat de lideratge que has tingut tots aquests anys i afronta amb valentia l’adversitat. Rectifica. Molts no volen que a Cs només els uneixi un record melancòlic.

Francesc de Carreras és professor de Dret Constitucional.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >