_
_
_
_
_
l'escrita
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

L’ètica per corbata

El filòsof Ramon Alcoberro és un intel·lectual a qui segurament no li agrada dir-se’n, entranyable savi corcó, cantador de veritats sovint antipàtiques per a una societat instal·lada en el bonisme i l’autocomplaença

Ramon Alcoberro, en una conferència el 2014.
Ramon Alcoberro, en una conferència el 2014.

No m’atreviria mai a començar un article dient-li “catxondo” a un mestre, perquè la meva correcció política, a diferència de la seva, em frena per descriure humans eminentment vius (o vivament eminents), com és el cas del filòsof Ramon Alcoberro.

A continuació faltaré a l’exhaustivitat provinent d’algú que el conegués més que jo. Serveixi això d’excusa per a la present aproximació a la seva figura: la de l’intel·lectual a qui segurament no li agrada dir-se’n, la de l’entranyable savi corcó, cantador de veritats sovint antipàtiques per a una societat instal·lada, anant bé, en el bonisme i l’autocomplaença. (Respecte a això, no gosaré comparar-lo amb el fibló d’Atenes perquè em cauria un clatellot.) I aquí em teniu, confessant que aquest és un article que tenia pendent d’escriure i que m’hauria agradat publicar pels volts de la data en què va deixar discretament les aules de la Universitat de Girona, on va impartir ètica com a professor associat durant una bona colla d’anys.

Ara, ja retirat, ens imaginem que té més temps per gaudir dels seus fills, que s’han fet grans com els fruits saborosos del seu hortet; més temps per viatjar a destins on hi hagi una tomba o una llibreria. I és que ell mateix diu que és un comprador neuroticocompulsiu de llibres. Però no l’entronitzem: també hem sabut que es declara fan de Los Amaya i Las Grecas. Un gust flamenc pop que va molt bé amb les seves corbates originals, molt originals. Ho constatem els testimonis: no hi ha hagut sobre la faç de la Terra corbates més pintoresques que les del professor Alcoberro. En recordo especialment una de fons verd amb un estampat de porquets que semblaven flotar en l’aire. El recordo a ell, explicant ètica aristotèlica, què era això de l’amistat, la virtut o la moral, tot amanit amb una seguretat implacable, un accent gens agironat i una corbata alcobèrrica. Però no em feu cas, que tinc molta imaginació. Potser era un corbatí. Potser ni en portava. El que segur que no m’imagino és que deu continuar llegint com el monstre blau que menja galetes. I que moltes vegades escriu per no parlar.

No m’ha sorprès llegir que és membre honorari de la Federació Catalana de Currículums Brillants Però Desaprofitats (FCCBPD). Del seu currículum, coses que suposava però que no m’havia molestat a consultar: llicenciatura, diplomatura, doctorat, coordinació, consultoria, AteneuBarcelonització, i, per si no n’hi hagués prou, autor de més d’una vintena de llibres de filosofia i assaig. Tot això i molt més ho trobareu amb detall al seu lloc web, on acumula per amor a l’art articles sobre filosofia, la que ens sona i, fins i tot, la dels membres honoraris de la Federació Filosòfica d’Autors Brillants Però Desaprofitats (FFABPD).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_