Selecciona Edició
Connecta’t

El Doctor Music Festival cancel·la la seva reencarnació

El certamen no ha sobreviscut a la disminució de vendes provocada pel canvi d'ubicació

Vista aèria de la primera edició del festival Doctor Music.
Vista aèria de la primera edició del festival Doctor Music.

Bob Dylan i cau la tarda. És dissabte 11 de juliol del 1998. Baixa la temperatura i la calor només es refugia al cim de les muntanyes, allà dalt, on el sol encara té força per deixar-se veure per algun vessant. A baix, a la vall, sona Forever Young en acústic i el públic pensa que no hi pot haver res millor al món que ser allà, en un racó del Pirineu escoltant el malcarat, que, com manen els cànons, ha prohibit taxativament que se li facin fotos en el seu únic concert espanyol de la gira Time Out of Mind. Els mòbils encara no entorpeixen els concerts. Era el Doctor Music Festival, La Vaca, i el seu impulsor, Neo Sala, fill de la comarca, devia sentir-se tan feliç com el gran públic que s'havia enganxat a la seva idea, considerada eixelebrada per molts, però que ara semblava tenir tot el sentit, amb Dylan en un vespre de la tercera edició del festival. S’ha acabat el somni i no hi haurà quarta edició. Després de renunciar a la ubicació original a causa de l'evolució normativa que protegeix els espais naturals, el Doctor Music va pensar que podria sobreviure a l'asfalt del Circuit de Montmeló (Vallès Oriental), sens dubte un mal lloc per fer pasturar les vaques, i les vendes han aconsellat cancel·lar la seva edició de reencarnació.

“L'obligada reubicació del festival no ha estat ben acollida pel públic”, assenyala el comunicat oficial en què l'organització cancel·la la cita, prevista entre el 12 i el 14 de juliol. “No ha agradat el canvi”, reconeixia des del departament de premsa Merche García al cap d'una estona, i ha insistit que la venda d'entrades a l'emplaçament original anava bé i que el canvi va provocar una allau de devolucions que va acabar desequilibrant les poques vendes de Montmeló. “Ens agrada fer les coses bé, i sentint-ho molt no estàvem en condicions de garantir-ho”, ha indicat sense precisar les xifres de vendes. Ni les d'abans ni les d'ara. Matèria de fe. L'entusiasme del Neo feia pensar el contrari quan es va anunciar el canvi de seu a finals de març, va assegurar que “la menor infraestructura de producció abaratia el festival”, i en aquell moment va qualificar de bona la venda d'entrades. Mogut pel seu somni, La Vaca és un projecte que el Neo acariciava des de fa dècades, va convidar els habitants de la comarca al seu festival, i es va mostrar segur d’ell mateix en emfatitzar que disposava “de les millors condicions possibles” per celebrar-lo.

"Quan la normativa de seguretat de zones inundables ens va impedir fer el festival a Escalarre, vam pensar a cancel·lar-lo, perquè l'atractiu del festival era que es feia en un lloc fantàstic, però mantenir els compromisos amb els artistes i tenir una bona campanya de comunicació ens va animar a provar-ho a Montmeló, però ens vam topar amb una devolució del 80% de les entrades i una nova venda molt baixa. Així resultava inviable", comenta Sala a aquest diari reconeixent que "el cop ha estat molt dur".

"Si ens haguéssim quedat al Pirineu, prevèiem una assistència d'unes 25.000 persones, prou per tenir una bona edició, i tot i que lluny de les 40.000 que necessitàvem per quadrar els números, ens hauria permès posicionar-nos", declara. Sala també parla de la mala sort "d'un any sense caps de cartell fent gira" per explicar la cancel·lació d'un certamen que veu difícil que torni a la muntanya, "tret que canviïn les normatives actuals".

El Doctor Music Festival va programar en els seus tres anys d'existència a Escalarre uns caps de cartell poderosíssims amb els quals es va convertir en un referent per al sud d'Europa en el naixent mercat dels festivals, quan a finals dels noranta el model d'acampada s'imposava al festival urbà, que més tard faria fortuna amb el Sónar i el Primavera Sound, que en aquell moment tot just acabaven de néixer. D'aquesta manera, David Bowie, Lou Reed, Blur, Nick Cave, Portishead, Aerosmith o Aphex Twin van passar pels escenaris pirinencs entre el 1996 i el 1998, dibuixant una personalitat generalista. També hi van actuar Mojinos Escozíos, M Clan, Nosoträsh i Slayer, que contrastava amb la militància indie del festival de Benicàssim.  

A més d'il·lusions, posicionaments empresarials, milions d'inversió, llocs de treball, hores de música en directe i el magnífic ambient propi dels festivals, quedarà en suspens saber si el Doctor Music era un disbarat o una genialitat. Oferia una idea bucòlica d'acampada que no s'estila, suggeria el contacte amb la natura en temps eco i oferia un ventall d’“experiències” que podria resultar imbatible. Fins i tot el cartell podia perdre una mica de pes en l'oferta, per això no ha sobreviscut en un altre entorn, perquè allà s'ha quedat sense valls. Però al mateix temps, la construcció d'una ciutat artificial a la quinta forca, amb unes comunicacions escrites en corba i roadies que pilotaven helicòpters –així va arribar, entre d'altres, Patti Smith el 1996– conferien un aire quixotesc al projecte, impulsat amb una fe oceànica per un Neo Sala que irònicament ha vist com precisament l'ecologia ha impedit el seu paradís natural de música a la natura.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ