Selecciona Edició
Connecta’t

‘Faltes d’ortografia’ al PEN Català

Un suposat error comptable és el que ha portat a la pista de les irregularitats en l’etapa de Carme Arenas, que hauria cobrat almenys 657.000 euros

Rodríguez (esquerra), Gregori i Subirana, durant l'acte informatiu de dimecres a Barcelona.
Rodríguez (esquerra), Gregori i Subirana, durant l'acte informatiu de dimecres a Barcelona.

Rebuts per “direcció i coordinació” de l’entitat sense aplicar retencions fiscals; factures a favor seu per suposades prestacions de serveis; xecs al portador per quantitats sempre inferiors als mil euros autoritzats per ella mateixa, sense cap signatura mancomunada de la junta i cobrades directament a la finestreta; una suposada comissió de serveis pactada amb el Departament d’Educació de la Generalitat, però que aniria a càrrec de l’organisme… Són algunes de les irregularitats que l’actual junta del PEN Català va detectar fa tot just un any sobre la gestió de la seva antiga presidenta Carme Arenas i davant de les quals una assemblea extraordinària de l’entitat va autoritzar dimarts a la nit, amb el 88% dels vots, que s’emprenguessin accions legals contra l’exdirectiva si no s’arriba a una solució pactada. La quantitat d’aquestes irregularitats és, fins on s’ha pogut esclarir, de 657.374 euros, tot i que, “en una posició benèvola”, l’actual direcció, que presideix la poeta Àngels Gregori, podria acceptar que hauria cobrat correctament gairebé 250.000 euros, cosa que rebaixaria la reclamació a uns 373.000 euros.

La pista sobre les faltes d’ortografia al PEN Català va ser fortuïta. Una setmana després de prendre possessió el 14 de juny del 2018, la nova junta va trobar el que semblava ser un error comptable, que va mutar en 40.000 euros no justificats. Va ser quan la cúpula de l’entitat, conformada per Gregori, el vicepresident Jaume Subirana i la secretària general, Gemma Rodríguez, va decidir demanar un informe jurídic i econòmic. Llavors van aflorar pagaments a l’antiga presidenta entre el 2015 i el 2018 que arriben algun any fins als 48.700 euros (2015), tot i que no es justifiquen, i també els xecs al portador, sense cap més signatura que no sigui la seva; les retencions fiscals no estaven aplicades. “No hi ha ni un contracte ni acord de la junta que empari tots aquests cobraments”, ha assegurat aquest dimecres Gregori en un acte per presentar públicament el cas. “L’únic que està acordat per la junta data del 2001, on s’acorda abonar-li 600 euros mensuals per tasques de serveis; de la resta, res”.

Després d’infructuoses reunions amb Arenas per esclarir els números, la direcció del PEN Català va decidir revisar els comptes retrocedint fins al 2001 per incloure tot el període que va estar a la cúpula de l’entitat, com a presidenta (2010 a 2018) i, durant nou anys abans, com a secretària general, tot i el “deficient arxiu administratiu” i llibres de comptabilitat “inexistents” d’alguns períodes. Tot i així, entre el 2005 i el 2015 es constaten pagaments que oscil·len anualment entre els 34.000 (2014) i els 75.000 euros (2007), amb una espectacular punta de 118.000 euros el 2009. És en aquests períodes quan es detecten retirades mensuals d’efectiu en xecs al portador i rebuts signats pel concepte de “direcció i coordinació del PEN Català”, sense les retencions fiscals corresponents, així com factures per suposades prestacions de serveis a l’entitat, cobrats per transferència bancària, en aquest cas sí que va ser amb les seves càrregues tributàries. A banda, l’entitat li abonava despeses de representació, com desplaçaments o manutencions.

Un punt també tèrbol és la situació d’Arenas, funcionària del Departament d’Educació de la Generalitat, que hauria estat a l’entitat privada entre el 2006 i el 2012 en comissió de serveis, un acord amb uns costos que també anaven a càrrec del PEN Català, sense que tampoc hi consti cap documentació. Aquell any hauria reingressat a la Generalitat, però va continuar pagant-se xecs del PEN Català a finals de mes. “Esperem un informe que li hem sol·licitat a Educació”, ha anunciat Gregori. L’actual junta calcula que Arenas va cobrar tots aquests anys per la seva gestió almenys 657.374 euros; en entendre, “des d’un posicionament benèvol”, que les quantitats de la comissió de serveis són correctes, així com les atribucions mensuals de 600 euros aprovades per l’entitat, la reclamació de l’entitat és d’uns 373.000 euros.

Els actuals rectors també admeten que desconeixen la localització d’algunes litografies originals que haurien donat artistes com Tàpies, Plensa o Guinovart per a les campanyes del Dia de l’escriptor empresonat que promou l’entitat i que conformen el seu fons d’art. “És evident que som davant d’un cas d’abús de confiança d’una persona que durant 16 anys va treballar a plena satisfacció professional, però que va cobrar un sou autoatribuït, no aprovat per junta, on no tot estava consignat als llibres i amb temes fiscals per resoldre”, resumeix Subirana, tant per descartar implicacions sociopolítiques en les irregularitats d’Arenas com per explicar-se que les juntes anteriors no es van assabentar d’aquelles maniobres.

Que Arenas portés els comptes a un comptable extern hauria facilitat aquesta opacitat als, almenys, tres tresorers diferents que oficialment va tenir el PEN Català només entre el 2014 i el 2017. Tampoc consta que cap institució pública detectés irregularitats, tot i que els prop de 280.000 euros de pressupost de l’entitat, entre 200.000 i 250.000 procedeixen d’organismes públics.

La llum verda de l’assemblea a una possible demanda judicial enforteix una junta incòmoda per haver d’adoptar mesures davant d’Arenas, que havia animat bona part dels actuals rectors a incorporar-se a l’entitat i que tenia una bona imatge entre els associats, cosa que explicaria les intervencions una mica vehements que es van produir per part d’alguns socis il·lustres i veterans del PEN Català. “La transparència no hauria de ser mai un acte revolucionari”, sentencia Gregori.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ