Selecciona Edició
Connecta’t

Un fàrmac contra el truc que comparteixen el càncer i els embrions per sobreviure

Un medicament experimental desenvolupat per l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ajuda el sistema immune a detectar cèl·lules tumorals quan s'intenten amagar

MSC1
L'equip que ha desenvolupat el nou fàrmac al VHIO, liderat per Joan Seoane.

Les cèl·lules que degeneren i provoquen el càncer fan servir contra nosaltres mecanismes que un dia van ser essencials per a la nostra supervivència. Un d'ells és el que fa que els embrions no siguin atacats pel sistema immune de la mare, que intentaria aniquilar-los en detectar els antígens estranys del pare. Per fer possible la reproducció, una proteïna anomenada LIF neutralitza selectivament el sistema defensiu matern. Hi ha dones amb una mutació que malmet aquest sistema i són estèrils.

Però aquesta mateixa proteïna que serveix per superar un escull de la reproducció sexual entre mamífers es converteix en una eina amb la qual els tumors s'escapen de les defenses del cos. Les cèl·lules tumorals que expressen amb intensitat la proteïna LIF apaguen les alarmes que fan saltar els macròfags i que avisen els limfòcits T que s'han d'apropar a combatre les cèl·lules aberrants.

Els experiments amb ratolins no permeten predir si un fàrmac que funciona en aquests animals serà gaire tòxic en humans

Fa 10 anys, l'equip que lidera Joan Seoane al VHIO (Institut d'Oncologia Vall d’Hebron) va començar a estudiar el paper de LIF en el desenvolupament de les cèl·lules mare tumorals, fonamentals en les recaigudes i la metàstasi. Obrint-se a altres disciplines com l'embriologia van aprendre sobre el paper que aquesta proteïna pot exercir evitant els atacs del sistema immune, i al cap d'un temps, partint d'aquella recerca basada en la curiositat, han acabat desenvolupant un fàrmac que encara es troba en una etapa experimental, però podria passar a augmentar l'arsenal necessari per combatre els tumors als quals LIF ajuda a progressar. “Fins ara hem vist que alguns d'aquests tumors amb uns nivells més alts de LIF són el gioblastoma [un tipus de tumor cerebral], el de pàncrees i el d'ovari, i també hem vist que són més agressius i tenen més mal pronòstic”, afirma Seoane.

“És un dels nostres projectes més importants, perquè és la primera vegada que al Vall d’Hebron hem pogut portar un projecte científic fins a l'assaig clínic”, explica Seoane, que és director de Medicina Traslacional del VHIO. “Primer hem entès els mecanismes del que falla en el càncer i després, a partir d'aquesta informació, hem desenvolupat 40 anticossos monoclonals i hem triat el millor”, afegeix.

El fàrmac escollit, batejat com a MSC-1, inhibeix l'activitat de LIF i té dos efectes. En primer lloc, atura la regeneració de les cèl·lules mare tumorals que afavoreixen les recaigudes i la metàstasi i, a més, evita que la proteïna desactivi les alarmes que avisen el sistema immune que alguna cosa no va bé. En models animals, l'aplicació d'aquest medicament amb una immunoteràpia convencional contra el càncer (anti-PD1) “no només ha aturat el creixement dels tumors sinó que en alguns casos ha fet que desapareguin”, apunta Mónica Pascual-García, investigadora del VHIO i coautora d'un article publicat a Nature Communications en el qual s'explica aquest enfocament.

La proteïna LIF li serveix a l’embrió perquè el sistema immune no l’aniquili en detectar els antígens del pare

Després d'anys provant les possibilitats del LIF com a objectiu per aturar el progrés d'alguns tumors, Seoane va fundar Mosaic Biomedicals, una empresa per portar noves teràpies als pacients. En aquests moments, en col·laboració amb el Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i el Princess Margaret Cancer Center del Canadà, el medicament s'està provant en 41 pacients en la primera de les tres fases que han de superar els fàrmacs per demostrar que es poden utilitzar de manera generalitzada en el tractament d'una malaltia.

Aitana Calvo, secretària científica de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, recorda un altre cas d'èxit espanyol. “La molècula BO-112 és la primera immunoteràpia [que combat el càncer ajudant el sistema immune del pacient] desenvolupada íntegrament a Espanya, que ha sorgit d'una col·laboració entre el CNIO, la Universitat de Navarra i l'Hospital Gregorio Marañón”, indica Calvo. “Ja s'ha acabat la fase I [en la qual es comprova en un petit grup de pacients que no sigui tòxic] i s'està dissenyant la fase II”, afegeix.

Ignacio Melero, immunòleg de la Clínica Universitat de Navarra i del CIM i un dels responsables del desenvolupament de BO-112, reconeix el valor del treball de l'equip del VHIO, que ajuda a entendre el paper d'un grup de proteïnes que produeixen els tumors per evadir la resposta immunitària que els podria destruir, tot i que encara considera aventurat valorar la importància jeràrquica de LIF entre altres proteïnes que exerceixen funcions similars. “També és important veure els resultats dels estudis fase I per determinar els possibles efectes tòxics, perquè aquests es prediuen molt malament en els estudis que es fan en ratolins”, afegeix. Segons explica Seoane, els resultats, presentats fa un mes, descarten la toxicitat en pacients.

El camí encara serà llarg per entendre quin paper pot exercir el nou fàrmac i com s'haurà de combinar amb la resta de tractaments que aspiren a fer de molts tipus de càncer malalties cròniques.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ