Selecciona Edició
Connecta’t

El Sindicat del Poble-sec ocupa un bloc al Paral·lel

L'edifici és el "paradigma de la gentrificació" d'on van ser "expulsats" veïns després que finalitzés el contracte de lloguer

La Maribel, la Sara i l'Eloisa a l'escala del número 1-3 del carrer Parlament.
La Maribel, la Sara i l'Eloisa a l'escala del número 1-3 del carrer Parlament.

“La meva filla, de 15 anys, només demana una habitació per fer els deures. Per això li dic al fons inversor que ha comprat aquest pis: D’aquí no ens fa fora ningú, lluitarem fins que no puguem més. No per nosaltres, sinó per la gent que no pot pagar 1.200 euros per un pis a Barcelona”, reivindicava aquest dimarts la Maribel, l’ocupa del principal primera del número 1-3 del carrer Parlament, a tocar de l’icònic Paral·lel, al barri de Sant Antoni de Barcelona. El Sindicat de Barri del Poble-sec, amb el suport de l’entitat Fem Sant Antoni, fa un mes que va ocupar quatre dels dotze pisos d'aquest immoble, propietat d’un fons inversor. En un dels pisos viu ara la Maribel, una veïna d’origen equatorià que fa quatre anys va marxar del seu país buscant una vida millor i que es va trobar a la capital catalana amb una feina de mitja jornada que “no li arriba” per sobreviure.

La història del número 1-3 del carrer Parlament s’assembla, cada vegada més, a la història de desenes d’edificis a Barcelona. El Pau va llogar un pis de l’immoble el 1989. “Llavors, l’única condició especial, a banda del contracte, que em va posar l’administrador de la finca és que cuidés les veïnes més grans: l’Asunción, la Mari i la Pepita. Senyores de més de 90 anys a qui calia ajudar a pujar la compra, la bombona de butà…”, recorda el veí. El 2012 una societat va comprar tot l’edifici. “Ens vam convertir en bitxos i a mesura que van anar vencent els lloguers de 10 o 15 anys vam haver de marxar”, recorda el Pau. Des de llavors, i fins al desembre del 2016, cinc pisos van anar quedant buits i es van anar reformant.

El desembre del 2016 una socimi va adquirir l’immoble. En només un any van vèncer els contractes de tres pisos més amb un desenllaç idèntic. “L’edifici és el paradigma de la gentrificació”, denuncia Xavier Cavallé, de Fem Sant Antoni. Cavallé manté que els propietaris van fer obres majors il·legals sense donar cap allotjament alternatiu als llogaters per així anar expulsant els veïns. Només quedaven dos lloguers de renda antiga. “Una de les llogateres va morir fa dos mesos. Ara només queda un pis amb lloguer indefinit. Hi ha dos veïns nous que viuen amb un lloguer que supera els 1.500 euros i la resta dels pisos fa anys que són buits”, denuncia un antic veí del bloc, que, com la resta dels seus companys, van ser expulsats.

Fa un mes que quatre dels pisos van ser ocupats pel Sindicat de Barri del Poble-sec. “Nosaltres tenim un edifici propietat d’un altre fons on allotgem les famílies del barri que es troben en situacions d’urgència. Ara hem ocupat quatre pisos al número 1-3 del carrer Parlament. Ens apropiarem dels pisos que estiguin apropiats per l’especulació perquè aquesta és l’única manera de lluitar contra aquests fons que intenten expulsar les veïnes”, manté la Julia, del Sindicat del Poble-sec.

La Maribel, l’ocupa del principal primera, sosté que no vol viure “gratis” i el seu objectiu és poder abonar un “lloguer social” i exigeix a la immobiliària que negociï amb ells un contracte d’aquest tipus. L’Eloisa és l’ocupa del principal segona. Ella va migrar de la República Dominicana el 2017 amb el seu fill de 16 i la seva filla de 14. Des de llavors, intenta “donar un futur millor” a la seva família. Ha viscut en hostals i en un altre edifici ocupat pel Sindicat. L’ocupa de l’àtic primera és la Sara. Va arribar fa quatre mesos de Marroc amb el seu marit i la seva filla de quatre anys. Vivien en una habitació però van haver de marxar fa unes setmanes. “Amb una nena, ningú et vol llogar una habitació”, sosté la Sara. Van acabar al pis d’emergència del Sindicat del Poble-sec. Ara fa quatre setmanes que són al pis del carrer Parlament, 1-3.

La immobiliària, de moment, no ha interposat cap denúncia per l’ocupació. “Això, de vegades, és mal senyal. Vol dir que volen fer un desnonament extrajudicial”, lamenta un dels membres del Sindicat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ