Selecciona Edició
Connecta’t

Joan Fontcuberta, l’artista que és arreu

S'estrena un documental sobre la seva vida, comissaria diverses exposicions i publica un assaig amb el filòsof Xavier Antich

Imatge de l'exposició 'Un món paral·lel', comissariada per Fontcuberta, a l'Arts Santa Mònica.
Imatge de l'exposició 'Un món paral·lel', comissariada per Fontcuberta, a l'Arts Santa Mònica.

Acaba d'estrenar-se al Canal 33 Joan Fontcuberta. El que queda de la fotografia, un documental de Carles Prats i Roger Grasas que recorre la vida de l'artista multimèdia i teòric de la postfotografia. Dels relats de familiars, amics i joves artistes sorgeix el retrat d'un home tranquil en les formes i inquiet en el pensament, que es va enamorar de la fotografia tot i que no s'ha conformat mai amb el que l'eina li oferia.

Amb una aproximació empàtica i propera, el documental relata els seus diversos moments creatius: des de les imatges que a finals dels vuitanta el van convertir en un dels més fotògrafs més importants d'Espanya, passant pels cèlebres fakes que el van donar a conèixer al món, fins a les investigacions actuals que es cristal·litzen en assajos i el comissariat d'exposicions sobre la postfotografia. “Estem envoltats de milers d'imatges, la gran majoria de les fotos que podria fer ja existeixen. Per això, des de fa uns anys em centro a ressuscitar les imatges, a fer-les reviure i ara vull anar més enllà, vull buscar les invisibles, inaccessibles, censurades o que no s'han fet mai, les imatges que falten”, explica Joan Fontcuberta, que a partir dels seus personatges imaginaris, carregats de contingut polític i crític, des de l'astronauta rus fins a l'artista desconegut, ha fet una veritable pedagogia dels mecanismes de l'engany per empoderar el públic, ensenyant-lo a descobrir la ficció que s'amaga al darrere de la veritat imposada pel poder hegemònic i els mitjans de comunicació de masses. “L'art conceptual em sembla soporífer”, assegura Fontcuberta a la pel·lícula, que sorgeix de desenes d'hores de gravació al llarg de dos anys. L'artista, que actualment té mostres a Itàlia, Eslovàquia, Suïssa i Bèlgica, ha demostrat en múltiples ocasions, per exemple amb l'inexistent artista Ximo Berenguer, com és de fàcil enganyar els experts.

Revelacions visuals

Es titula Revelacions. Dos assaigs sobre fotografia (Arcàdia), el llibre escrit per Fontcuberta i el filòsof Xavier Antich, que inclou reproduccions en color d'obres de l'artista. El volum, que es va presentar la setmana passada a la Fundació Foto Colectania (on el 2017 durant una conferència performance es va revelar l'esmentat fake de l'artista Ximo Berenguer) és “un comiat i un homenatge a un tipus de fotografia que està desapareixent substituït per una nova manera de tractar la imatge”, en paraules del mateix autor.

De la construcció del fake com a estratègia per denunciar la postveritat i debatre l'accés al coneixement, Fontcuberta ha passat a les noves formes d'entendre la fotografia directament vinculades amb l'aparició de les noves eines digitals. És el cas d'Un món paral·lel, l'exposició oberta al centre Arts Santa Mònica fins al 15 de setembre, en la qual reuneix 12 joves artistes que treballen amb Google Street View, en una estratègia de reciclatge d'imatges en què el mateix Fontcuberta ha estat pioner.

La mostra, produïda per la Fàbrica de les Arts Roca Umbert, s'obre amb un projecte de Mario Santamaría, que exhibeix els selfis involuntaris fets pel dispositiu de Google en els seus escombratges. “Des del 2011 Google ofereix visites virtuals als principals museus del món, reconstruïts a partir de múltiples preses fotogràfiques. Buscant miralls i altres superfícies reflectores en aquestes visites, es troben els autoretrats de la càmera de Google”, explica Santamaría. També participa en la mostra un dels autors del documental, Roger Grasas, que ha documentat els canvis experimentats per alguns dels llocs visitats per Darwin.

El viatge imaginari és un dels tres grans temes de la mostra, juntament amb la memòria històrica i els errors de la tecnologia. Entre aquests destaca ID, d'Albert Gusi, que ironitza sobre la paradoxa de l'afany de privadesa a les xarxes socials que es plasma en les cares difuminades de les persones involuntàriament immortalitzades per Google. “Llàstima que l'algoritme no sàpiga distingir entre els rostres de vianants i dels anuncis publicitaris, de manera que paradoxalment les empreses es gasten milions per publicitar personatges famosos que s'esborraran en honor de la defensa de l'anonimat”, explica Fontcuberta, que acaba de tornar de Mèxic, on ha estat investigant per al seu nou projecte sobre les “fotos amnèsiques”.

“Busco imatges que s'estan espatllant, perquè materialitzen la paradoxa d'un dispositiu de memòria afectat per alzheimer i són com un recordatori de la supèrbia humana i el seu intent fallit de conquerir l'eternitat”, conclou l'artista, que estrenarà l'obra a Mèxic al febrer, durant la fira MACO.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >