Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Els indults

Alguns diran: els independentistes no es mereixen res. La resposta pot ser: la pau i l'ordenada convivència en una democràcia conforme la llei, s'ho mereix gairebé tot

Els polítics presos durant una de les sessions del judici al Suprem.
Els polítics presos durant una de les sessions del judici al Suprem.

Les democràcies serioses es caracteritzen pel respecte a la llei i a les decisions dels Tribunals sense perjudici de promoure's, per les vies legals, les reformes procedents per ajustar-les a la realitat social. Cap norma és eterna ni mereix ser mitificada. La llei està feta per a l'home i no l'home per a la llei. Pensaments, com, “la llei per dura que sigui continua sent llei” o “que es faci justícia encara que el món desaparegui” són impropis del nostre temps i han de ser rebutjats.

L'equitat haurà de ponderar-se en l'aplicació de totes les normes, especialment, en les de naturalesa penal per la rellevància dels béns jurídics afectats i la gravetat de les penes que poden ser imposades.

No hi ha cap delicte igual que un altre, cadascun és producte d'una personalitat i del seu entorn.

Per afrontar aquesta situació i suavitzar, si escau, l'estricta i legal aplicació de les normes penals, el nostre ordenament disposa, entre altres mitjans, dels indults particulars una vegada prohibits els generals i les amnisties.

L'indult és la condonació o remissió total o parcial de les penes que van merèixer objectivament els delinqüents.

Hi ha una sèrie de regles i raons per a la concessió de l'indult: el bon sentit, la conveniència pública; la necessitat de temperar l'excessiu rigor de la llei, raons especials, evitar abusos, l'existència de dubtes sobre la justícia de les normes, la utilitat pública, etc.

Deia Becaria: “El dret d'indultar és la més bella prerrogativa dels poders públics i l'atribut més preciós de la sobirania però, al mateix temps, és una desaprovació tàcita de les lleis”.

Derogació o moderació de la llei, sí, però com un lloable reconeixement de la superioritat de la justícia, sobre les lleis, en determinats supòsits.

El legislador, afegeix, ha de ser suau, indulgent i humà; especialment quan el delicte és producte de l'impuls de les passions, públiques-privades, i no de la perversitat. Ni l'excessiu rigor ni l'excessiva facilitat resulten ser bons consellers.

El vigent codi penal autoritza el Tribunal sentenciador a sol·licitar del govern la concessió d'indults i els preveu com una causa d'extinció de la responsabilitat penal.

A part, des del 14 de juliol de 1870, existeix, a Espanya, una llei per a l'exercici de la Gràcia d’Indult, que ha tingut diverses modificacions, l'última, l'operada per la llei de 30 de març de 2015.

Conformement a aquesta llei destaquen aquests punts: la concessió d'indults competència del Ministeri de Justícia i del Govern abasta tota classe de delictes i podria ser total o parcial; no s'estén a la indemnització civil ni als costos processals; el total només podrà concedir-se per raons de justícia, equitat o utilitat pública, segons el parer del Tribunal sentenciador; que no es causi perjudici a tercer; es podran imposar les condicions aconsellades per l'equitat, la justícia o la utilitat pública; pot ser sol·licitat pels penats o per una altra persona en el seu nom, a més del Fiscal o del Tribunal sentenciador.

Totes aquestes consideracions i d’altres hauran de ser ponderades per la Sala II del Tribunal Suprem i pel Govern nacional quan es pronunciï sentència en el procés que se segueix per presumpta rebel·lió i altres delictes contra els independentistes catalans.

Llavors haurà sonat l'hora de la política, de l'equitat i de la conveniència o utilitat públiques, pel bé comú.

No serà una tasca fàcil. D'una banda hi ha els acusats que des dels seus llocs de responsabilitat pública van alterar o van pretendre fer-ho, l'ordre constitucional per les vies de fet, sense una altra motivació que la inherent a la seva condició de catalanistes radicals, arrauxats, si es vol, però aliena a qualsevol altra finalitat que no sigui la del seu particular patriotisme extremista. No estem davant delinqüents comuns.

Per una altra, no obstant això, se'ls atribueix delictes greus causants de tensió i divisió social a Espanya i Catalunya i fins i tot l'aparició pública d'opcions polítiques neofranquistes.

Difícil, els futurs condemnats (de produir-se aquesta situació) haurien d'ajudar a l'atorgament dels indults i el Govern ponderar totes les raons exposades i administrar els dubtes amb prudència i certa benevolència.

Alguns diran: els independentistes no es mereixen res. La resposta pot ser: la pau i l'ordenada convivència en una democràcia conforme la llei, s'ho mereix gairebé tot.

Angel García Fontanet és magistrat

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >