Selecciona Edició
Connecta’t

L’Olot, un Athletic de Bilbao a la catalana

El club de la Garrotxa només té jugadors formats a Catalunya o als Països Catalans, a més de ser l'únic sense deutes econòmics

Simón, Reyes i Agustí, al camp de l'Olot. Ampliar foto
Simón, Reyes i Agustí, al camp de l'Olot. el pais

Fa tres anys es va desmuntar l'invent. L'equip no va guanyar ni un partit fora de casa i va ser el més golejat de la categoria després del cuer, la qual cosa va consumar un descens anunciat per a l’Olot a Tercera Divisió després de tres anys en el seu sostre esportiu, Segona B. “Aquest dia va renéixer la idea del compromís amb la ciutat, la comarca i Catalunya perquè vam perdre la nostra dimensió i compromís social”, explica el president de l’Olot, Juan Agustí; “i vam decidir que tots els jugadors de l'equip han d'haver estat formats esportivament a Catalunya o als Països Catalans com València i les Illes”. Un any després, l’Olot va tornar a Segona B i aquí continua cargolat, desè en la lliga passada. Però ja no ha tornat a perdre les arrels sinó que amb el pas del temps destaca per ser un club diferent i exemplar, atès que no té deutes econòmics i està compromès amb el futbol social i integrador.

Marca de la casa

La patent de competir exclusivament amb jugadors catalans va ser de Jordi Reyes, conseller de comunicació i màrqueting. “Molts dels que juguen aquí són amics de la infància i fer això a Segona B és molt complicat. Però entenem que ser d'aquí, el compromís amb el teu club i la teva terra et dona un plus enorme”, explica Reyes. “No mirem la procedència del jugador, sinó que volem que tingui un vincle amb el que és nostre i per això per signar amb nosaltres han d'haver-se format aquí. Volem ser un Athletic de Bilbao a la catalana”, emfatitza Agustí, que desvela que el club té un parell d'observadors en aquestes ubicacions, a més de controlar els catalans que competeixen a l'estranger, ja que fa un any es va fitxar Alan Baró, que estava a Austràlia. Una idea de sostenibilitat perquè tots els diners es quedin al territori i que qualla —en el primer equip són 19 jugadors catalans més un de valencià i un altre de les Balears— i fa pinya. Ho explica Héctor Simón, capità de l'equip que va jugar a l’Espanyol i al Girona, entre d’altres: “Som gent de la zona, que ens veiem fora del futbol i que hem convertit el vestidor en una família. És un orgull defensar aquesta samarreta perquè aquí som persones i després futbolistes”. El problema, no obstant això, rau en què no és senzill competir amb el que es té de casa sense una economia solvent.

No mirem la procedència, sinó que s'hagin format aquí

Encara que el club no paga per utilitzar les instal·lacions de l'estadi municipal ni pels camps de Morrot, on juga el futbol base, no han estat poques les vegades que els ha tocat gratar-se la butxaca. Quatre per ser exactes. I aquí és on estreba la diferència amb qualsevol entitat perquè és l'únic consell d'administració que té el compromís que les accions no baixin un cèntim dels 25 euros que costa cadascuna; també l'únic club que va presentar els comptes amb fons positius sense haver estat mai a Segona.

“Des que vaig arribar sempre m'han pagat puntualment, tant si l'equip va bé com si va malament. Això és de valorar”, remarca Simón. “I si hi ha un dèficit, o posem diners o donem una aportació per finançar el deute”, corrobora Agustí; “encara que ho fem de forma no proporcional perquè no tots tenen el mateix”. Així es va decidir després de la primera acció de 2004, quan el camp requeria gespa i l'obra costava 400.000 euros, encara que la subvenció per a la ciutat no passés de 90.000. “El club està endeutat amb nosaltres”, resol Agustí, tan orgullós pel seu model com queixós amb el de competició, ja que entén que no es pot lluitar davant dels greuges comparatius econòmics que es donen a la categoria.

Protestes per escoltar

Amb un pressupost d'un milió d'euros —“el Barça B va portar un jugador que li havia costat tres milions…”, intervé Reyes— i sense deutes, l’Olot reivindica igualtat. “Reclamem que es regulin els filials en llicències, jugadors i pressupost, que es reguli econòmicament Segona B i que els clubs siguin SL perquè es vegin els comptes i responsabilitats en el registri mercantil, que diferents clubs siguin propietat d'un mateix grup inversor i que s'expulsi els clubs amb deutes procedents d'impagaments a jugadors i Hisenda”, enumera Agustí; “a més a més que el percentatge de recursos que La Lliga aporta al futbol aficionat passi de l'1,5 al 10%, que és irrisori si es mira la resta de lligues estrangeres”. Però les denúncies —“hem demanat ajuda i suport a la federació catalana i espanyola…”, incideix el president— cauen en sac foradat.

Tenen dos equips formats amb nens en risc d'exclusió social

Un mal de cap més per a l’Olot, que ja té prou feina amb equilibrar els comptes i mantenir els 25 equips que porten la seva samarreta. Equips que també expressen els valors del club, atès que formen cinc conjunts femenins, dos formats per nois amb risc d'exclusió social i quatre més integrats per persones amb discapacitats, que treballen conjuntament amb el Club Atletisme Garrotxa. “Vam arribar a un acord en el qual nosaltres assumim el cost econòmic i ells utilitzen les instal·lacions dirigits pels seus educadors-entrenadors”, relata Reyes, que emfatitza també diferents acords amb altres organitzacions com Càritas —publicitat a la samarreta—, Banc de Sang, Integra i TA Garrotxa. “Per a cada partit els donem 100 entrades”, revela el conseller; “i des de fa un mes, també venen uns nens autistes, que tenen reservada la seva zona al camp, a animar-nos”.

Valors que defineixen l’Olot que encara no han trobat ressò. “Ens agradaria tenir un conveni amb el Barça, el club més global i competitiu. Però encara que parlar ens costa poc, que ens responguin ja és més complicat. Si no, ho intentarem amb l’Athletic perquè creiem que les entitats amb estratègies complementàries poden tenir relacions estretes”, diu Agustí. No en va, l'equip basc és una de les seves fonts d'inspiració. Però a la catalana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >