Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

“No podem posar un límit al nombre de turistes que acull la ciutat”

Joan Gaspart abandonarà la presidència de Turisme de Barcelona després del triomf de l'ANC a la Cambra de Comerç

El president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart.
El president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart.

Vint-i-sis anys després, Joan Gaspart deixarà la presidència de Turisme de Barcelona. Gaspart (Barcelona, 1944) ha sobreviscut a cinc alcaldes i a dos presidents de la Cambra de Comerç de Barcelona, el soci de l'Ajuntament al consorci turístic públic-privat. Gaspart ha conduït aquest ens des de la seva fundació el 1993. Assegura que ja tenia previst deixar el càrrec, però la seva sortida s'ha accelerat pel triomf de l'Assembla Nacional Catalana (ANC) a la Cambra. Gaspart atén EL PAÍS a l'Avenida Palace, hotel que va fundar el seu avi, ple de records d'una glòria empresarial passada. L'hoteler llueix a la solapa un pin amb l'escut del Barça, un emblema que li va regalar la seva mare quan tenia 5 anys. “He fet dues coses importants a la vida: anar a buscar el Mobile World Congress i, com a president del Barça, fitxar Leo Messi”, diu Gaspart.

Pregunta. Vostè ha dit que confia en els nous dirigents de la Cambra perquè són empresaris i volen el millor per al sector privat. El seu nou president, Joan Canadell, demana boicots a companyies contràries a la independència, el trasllat de seus socials a l'estranger per no pagar impostos a Espanya, entre moltes altres idees. Això el tranquil·litza?

"A Colau li semblava que el Mobile no s'havia de celebrar, i després li va donar suport"

Resposta. L'únic que li puc dir és que el que convé a Barcelona des del punt de vista turístic és estabilitat, tranquil·litat i pau. Jo respecto totes les opinions, pugui estar-hi d'acord o no. Com a empresari hoteler, per exemple, no he estat d'acord en aquesta legislatura amb alguns assumptes, com el PEUAT [Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics], o no ho estaré si l'Ajuntament creu que cal augmentar la taxa turística, com no ho estaran tots els meus companys hotelers.

P. Fa quinze anys, la meitat de les pernoctacions a la ciutat eren visites de negocis, ara en són el 30%, i el turisme representa el 70%. Aquest desequilibri és inevitable?

R. Prefereixo un problema de convivència entre turistes i veïns, per intentar que se solucioni, que no pas un problema de que no venen els turistes i viure arruïnats. Per què tenim un problema? Barcelona és plena durant el Mobile World Congress, i malgrat això no hi ha cap problema de convivència. És a l'estiu quan hi ha problemes de convivència. Els 14 milions de visitants de Barcelona visiten en general pocs punts: Les Rambles, el camp del Barça, el barri Gòtic, el parc Güell, i punt. La convivència és incòmoda en alguns moments i en alguns llocs. El que no podem fer és posar una barrera de límit al nombre de turistes que acull la ciutat. No ho han aconseguit a Venècia, on és més fàcil fer-ho, perquè cal arribar-hi en vaixell. A Barcelona, el sistema més habitual d'arribada és l'autocar; cal trobar una fórmula de mobilitat perquè la gent que arriba a Barcelona no vagi directament a veure només les quatre principals icones. Cal diversificar aquestes visites, sobretot a l'estiu. També cal intentar que les persones que ens visiten, siguin conscients que no són a Lloret, a Salou, a Cambrils, que són en una ciutat diferent de les vacances en aquestes ciutats costaneres, amb la seva vestimenta i les seves maneres de fer.

P. Lloret o Salou no busquen, com Barcelona, una millora en civisme?

R. Sí, i la busquen ciutats d'arreu del món, Amsterdam també.

P. Com aconseguiria vostè aquesta descongestió del turisme?

"Hi ha moments en els que has de ser generós per aconseguir un objectiu"

R. Intentant que la gent desembarqui en algun lloc no llunyà de la ciutat, en espais on puguin aparcar els autocars, i d'allà crear una mena de pont aeri, un transport al centre de Barcelona, però en comptes de deixar-los a tots en els mateixos punts i a la mateixa hora, distribuir-los per la ciutat.

P. I què faria amb els que arriben en creuers i desembarquen a Ciutat Vella?

R. Aquest és un problema d'uns pocs mesos l'any. Hem de ser conscients que quan vens un producte, la Coca Cola, per exemple, ho fas per vendre el màxim nombre de cocacoles. Quan promociones Barcelona, intentes vendre la ciutat al màxim nombre de gent. És el que deia abans: és millor tenir un problema de més o de menys?

P. Això no xoca amb el que defensava el govern municipal, que buscava la desacceleració turística?

R. En aquests quatre anys, amb l'alcaldessa al capdavant, l'Ajuntament ha anat canviant d'opinió. Molt a l'inici del mandat recordo que a Colau li semblava que el Mobile World Congress no s'havia de celebrar, i després no només va estar-hi a favor sinó que li va donar suport. A l'inici pensaven que la Fórmula 1 no s'havia de celebrar a Barcelona, i han acabat estant-hi a favor. Barcelona continua necessitant milers de petits negocis i milers de llocs de treball que depenen del turisme.

P. Jordi William Carnes va dimitir coma director general de Turisme de Barcelona el 2018 arran d'una auditoria que apuntava a greus errors en la gestió de despeses. Finalment l'Ajuntament li va exigir que retornés 15.400 euros en despeses injustificades. S'ha estat injust amb Carnes?

R. A partir d'una interpretació d'unes despeses puntuals s'ha creat un follón que pot haver-li fet mal. Tot ha quedat en una xifra petita, després de quatre anys gestionant milers i milers d'euros. És la manera d'actuar en el món de la promoció, que a vegades no és la mateixa manera d'actuar que en el món públic, perquè a vegades cal fer despeses sobre la marxa.

P. Un consorci públic-privat ha de permetre despeses com un mòbil de 1.820 euros per a un polític saudita o que, per a una entrevista amb el ministre de Salut dels Emirats Àrabs, es paguin 1.640 euros per una nit d'hotel a Dubai?

"El sector privat ha d'entendre que les coses han canviat"

R. Depèn de les circumstàncies i del que busquis. Tots els diners que no vaig gastar-me, perquè no va fer falta però que m'hauria gastat, per portar el Mobile World Congress, estarien justificats? Si jo hagués regalat, no un mòbil sinó set mòbils, catorze mòbils, un rellotge, un cotxe, per portar el Mobile?

P. Però vostè ha explicat que per aconseguir el Mobile, a la gala en què va conèixer el president de la fira, només va haver de regalar una samarreta del Barça. No és contradictori?

R. No, allò va ser puntual i una casualitat. Els representants públics han d'entendre com funciona la promoció; sempre ha funcionat així: hi ha moments puntuals en què has de ser generós per aconseguir un objectiu, evitant per suposat realitzar pagaments. Però si has de fer un regal, sigui un rellotge o un mòbil, si això serveix perquè la feina aporti un benefici a Barcelona, doncs jo crec que no és tan greu, i d'altres pensaran que és molt greu. També penso que un desplaçament en avió privat pot ser necessari, perquè el que es guanya en temps i en eficàcia, és més positiu que esperar  un vol regular.

P. En la selecció dels dos darrers directors generals, Carnes i el seu successor, Joan Torrella, es va anunciar que seria un procés transparent i de concurrència oberta. Però ni van ser transparents ni coneixem la concurrència oberta. Hauria d'establir-se un sistema definit per a la selecció de directius de Turisme de Barcelona?

R. En 26 anys de Turisme de Barcelona hi han hagut diversos sistemes de contractació, no està establert enlloc com s'ha de fer. Si els que venen, creuen que això és important, per contractar alts directius, doncs que estableixin un procediment de contractació per concurs a través d'una empresa externa. Però a Pere Fontana el vaig contractar parlant directament amb l'alcalde [Pasqual Maragall]: em va dir que perfecte, li vaig comentar el sou que rebria, em va dir que era una barbaritat, vaig respondre que el director comercial de Barcelona ha d'estar molt ben pagat i al final em va dir que fes el que jo volgués. El resultat és que Fontana va ser un gran director general.

P. És possible fer això avui?

R. Amb Carnes, com que hi havia diferències, es va buscar una contractació externa.

P. Van contractar l'empresa Seeliger & Conde, presidida pel seu consogre, Luis Conde...

R. Com que el senyor Conde és el meu consogre, vaig anar a veure l'alcalde [Xavier Trias] i l'hi vaig explicar: “Alcalde, abans de contractar-la, vostè sap que aquesta empresa és del meu consogre i no vull que ningú pensi que això pot influir”. I l'alcalde va respondre'm: “Joan, no entrem en detalls de si aquest és el teu cosí o el teu parent. És la millor empresa o no?”. Vostè sap com fitxava jo jugadors del Barça fa quatre dies? Ara et reuneixes amb el fiscalista, amb l'administrador de finques del jugador, amb tal i qual; i per part del Barça, amb el de finances, amb l'assessor de divises, etcètera. Què era millor? Això d'ara o aquell sistema més personal, amb la mare, el pare i la tia que feien de representants del jugador? A mi em va anar molt bé: vaig fitxar Maradona, Lineker, Romario i Messi.

P. Estem parlant del mateix? Un consorci públic-privat i un club esportiu?

R. Estem parlant de la convivència entre el món privat i el món públic, que és imprescindible per a aquesta ciutat. El dia que es carreguin la convivència entre allò públic i allò privat, aquesta ciutat ho patirà molt. El sector privat ha d'entendre que les coses han canviat, que això ja no és pim, pam, pum, que ara hi ha normés més estrictes; i la part pública ha d'entendre que en moments i circumstàncies puntuals en el camp de la promoció cal fer coses que en el camp públic no es farien igual.

Fe d'errades

En una edició anterior d’aquesta entrevista es confonia erròniament el nom de l’exdirector general de Turisme de Barcelona Pere Duran amb el de Pere Fontana, que també va ser director general d’aquest consorci.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >