Selecciona Edició
Connecta’t

Colau assegura que es presentarà a la investidura encara que no tingui els suports

L'alcaldessa en funcions assumeix els riscos de la seva decisió i el PSC avisa que no la investirà sense un acord previ de govern

Ada Colau, seguida de Joan Subirats, Janet Sanz i Laura Pérez, membres de la seva candidatura, just abans d'oferir la conferència de premsa.
Ada Colau, seguida de Joan Subirats, Janet Sanz i Laura Pérez, membres de la seva candidatura, just abans d'oferir la conferència de premsa. EL PAÍS

Ada Colau, alcaldessa en funcions de Barcelona, va defensar aquest dissabte amb vehemència la necessitat d'aconseguir un govern tripartit al Consistori, integrat per comuns, Esquerra i el PSC. Després d'aconseguir l'aval de les seves bases per postular-se com a alcaldable, Colau va afirmar que assumirà el risc de presentar-se encara que no tingui els vots garantits ni un acord previ de govern amb el PSC o Esquerra. Jaume Collboni, candidat socialista, va advertir que no la investirà si amb antelació no es tanca un pacte amb el PSC. En la seva primera compareixença en dotze dies, Colau va reivindicar aquest govern tripartit liderat per ella per aplicar polítiques d'esquerres i trencar la política de blocs generada pel procés. “No seré el trofeu d'un bàndol ni d'un altre”, va afirmar Colau.

Després d'una llarga setmana de silenci, Colau es va plantar davant dels micròfons acompanyada per bona part dels membres de la seva candidatura i el suport incontestable de les seves bases. La sensació d'alleujament es respirava en l'ambient divendres entre la militància dels comuns quan passades les 21.00 hores van sortir del centre cívic La Sedeta de Barcelona. Acabaven de votar per 457 vots a favor i només 27 en contra que Colau, líder de Barcelona en Comú, alcaldessa en funcions, es postuli per repetir en el càrrec. Entre els gairebé 500 militants reunits, hi havia activistes anònims, dirigents de l'esquerra catalana ja retirats, líders veïnals o de plataformes ciutadanes, regidors del govern en funcions, alts càrrecs i gerents afins al partit… i també càrrecs de confiança que, com en qualsevol cicle electoral,  s'hi juguen el lloc de feina.

Es poden donar moltes voltes però el debat es redueix a si Colau és alcaldessa o no. A Barcelona en Comú la dissidència és pràcticament inexistent

El sentiment general era que s’havia triat l’opció menys dolenta per una qüestió de supervivència dels comuns. Que havien actuat amb una maduresa que no tenien fa quatre anys. Perquè tot i que el text que van votar aposta per intentar formar un govern tripartit d’esquerres amb el PSC i ERC, la nul·la possibilitat que es faci realitat comporta la probabilitat que Colau acabi revalidant l’alcaldia després d’un acord amb els socialistes i el suport en la investidura del candidat de Barcelona pel canvi – Ciutadans, Manuel Valls. Perquè tot i que en el partit hi ha dues ànimes (els partits tradicionals i els activistes) i en els dos costats hi ha opinions diferents sobre la qüestió sobiranista, es poden fer molt voltes, però el debat es redueix a si Colau és alcaldessa o no ho és. A Barcelona en Comú la dissidència és pràcticament inexistent, a diferència del que passa a Catalunya en Comú, la marca que Colau va impulsar per a tot Catalunya, on les crisis han estat constants.

L'anunci, dijous, que Colau es postula per repetir suposa un punt d'inflexió. De la Colau que la nit electoral va reconèixer la derrota davant d'Ernest Maragall (ERC), es va passar a la Colau que ha reflexionat i que lluitarà pel càrrec. Les tertúlies de la ràdio i els matinals de tele no van parlar d'una altra cosa divendres. L'alcaldessa no va comparèixer davant la premsa durant 12 dies (des del dia després de les eleccions fins a aquest dissabte) i durant aquest temps tant ella com els seus han esquivat la pregunta de si acceptarien els vots de l'ex primer ministre francès. Ahir va afirmar que no està pactant amb Valls ni participant en “operacions estranyes”. I va retreure al PSC i ERC que no parlin entre si i no siguin fidels a la majoria d'esquerres sorgida el 26-M. Ahir va dir que es presentarà encara que no tingui suports i el PSC li va avisar que no tindria sentit investir-la sinó es compromet a governar amb ells. “Seria una irresponsabilitat”, li va replicar Collboni. “No la investiríem. No em puc imaginar que algú es presenti per perdre o que es tiri a una piscina sense aigua. Tenim temps”.

Però Colau ha fet el pas. Ha posat les llums llargues i ha analitzat costos i beneficis. Es fa gran. I les seves bases amb ella. “Veig bé que faci el pas. És el que li demana el seu sentit de la responsabilitat sobre la feina feta i sobre el que hem projectat al món aquests quatre anys. Comparteixo l'estratègia”. Qui parla és el politòleg Joan Subirats, comissionat de Cultura a l'Ajuntament i número dos a la llista del 26-M. Referent per a Colau, apareix en la majoria de fotos del procés viscut per qui el 2014, sent activista, va decidir fer el pas a la política institucional, crear un partit, aconseguir una confluència amb formacions com Podem o Iniciativa, presentar-se per ser alcaldessa, i guanyar

Subirats és dels pocs que no té cap problema en valorar amb nom i cognom què suposa per a Colau haver fet aquest pas. D’altres prefereixen no ser identificats. Com aquesta altra veu, una figura de pes en el partit: “La nit electoral Ada va fer un discurs generós, una proposta valenta a ERC i el PSC de fer un govern que congregui el 60% dels vots i 28 de 41 regidors, i que trenqui el bloqueig de la política a Catalunya pel procés. Aquella nit sabia que existia la possibilitat de no ser alcaldessa, però el que canvia és constatar que el bloqueig, el vet entre socialistes i independentistes, es manté. S’acaba postulant per fer una puntada de peu al tauler per veure si rectifiquen, des del vertigen de saber que poden no tenir l’alcaldia. Però no canvia el seu discurs, insisteix en el tripartit ampli i transversal i s’ofereix de pont”.

Amb anys d’experiència en la política i en la gestió, una altra font respon en una sola paraula a la pregunta de què ha canviat: “Valls”. “La nit electoral pensàvem que havíem perdut l’alcaldia, i en el moment en què s’obre la possibilitat de sumar per a la investidura, tot canvia”, afirma, i assenyala que el lideratge de Colau és “tan incontestable que fins i tot gent que no està d’acord amb l’operació Valls, l’accepta”. “I compte”, afegeix aquest directiu municipal: “La legitimitat del seu lideratge no ve de l’alcaldia, ve del carrer, és un lideratge natural”.

“La nit electoral vam pensar que havíem perdut l'alcaldia, i en el moment en el qual s'obre la possibilitat de sumar, tot canvia”, afirma una font municipal

Una col·laboradora molt pròxima a Colau, i precisament des dels anys d’activisme, analitza la trajectòria de l’alcaldessa en funcions i conclou que ha assolit “la maduresa d’entendre que l’única sortida són els vots de Valls”. “L’Ada, d’alguna manera, sempre ha defensat el que pensava contra crítiques ferotges: quan defensava ocupar habitatges buits, quan va alertar de la injusta llei hipotecària, quan va desobeir les comitives judicials per aturar desnonaments..., quan va decidir saltar a la política institucional... i ara assumint que el millor per a tot l’espai dels comuns és intentar ser alcaldessa”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >