Selecciona Edició
Connecta’t

Prats de posidònia del cap de Creus, en restauració

La planta aquàtica protegida conviu a l'estiu amb milers de barques que fondegen a la Costa Brava

Una lupa per inspeccionar les prades de posidònia.
Una lupa per inspeccionar les prades de posidònia.

Un equip de bussejadors ha iniciat les tasques de restauració dels prats de posidònia oceànica afectades pels punts d'ancoratge en localitats de l'Alt Empordà com Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou i Roses. La posidònia és una planta protegida endèmica de la Mediterrània que no viu a cap altre mar. De fulles planes d'un centímetre d'ample per fins a 150 de llarg crea extensos prats subaquàtics que juguen un paper clau en l'ecosistema marí, amb unes funcions ecològiques fonamentals com la producció d'oxigen i la fixació de carboni, a més de constituir un hàbitat i refugi per a gran diversitat d'espècies, i ajudar a preservar la sorra de les platges frenant l'efecte de l'onatge. La seva presència també té un efecte directe en la pesca, ja que els alevins de moltes espècies comercials es refugien entre les seves fulles.

Aquesta fanerògama està protegida tant per la Unió Europea, com per l'Estat i la Generalitat, dins i fora dels espais naturals. Els seus prats estan a una profunditat màxima de 30 metres en el litoral de la península, depenent de la transparència de les aigües. La normativa detalla que no es pot “recollir, tallar, mutilar, arrencar o destruir intencionadament”. Tant pel que fa a l’ancoratge de barques com a efectes de la pesca es tracta d'“hàbitats protegits”. No obstant això, cada estiu un miler de llanxes fondegen diàriament a la Costa Brava i danyen aquests prats indicadors d'aigües netes, ben oxigenades i exemptes de contaminació. “Els danys són punibles, tenim sistemes de vigilància tot i que són insuficients”, indica el director de Medi Natural, Ferran Miralles.

L’actuació de restaurar els prats, que és el quart any que es fa, s'emmarca en el Programa d'infraestructura verda de Catalunya que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat per desenvolupar accions que evitin la degradació d'ecosistemes. Té un termini d'execució de vuit mesos i una inversió de 115.000 euros. Encara que s'ha prioritzat la prevenció, s'intensificaran les sancions per a qui danyi l'ecosistema.

La restauració d'aquests prats es concentrarà a extreure blocs de formigó, cadenes i objectes diversos que destrueixen aquesta planta. En una primera fase els bussejadors han revisat 27 hectàrees de camps d'ancoratge per estudiar l'extracció i reubicació de punts de formigó tenint en compte el seu efecte sobre aquesta planta. S'han iniciat tasques d'extracció d'unes canonades metàl·liques a dues cales de Roses, on també s'ha reflotat una barca enfonsada sobre posidònia.

“Hi ha hagut expedients sancionadors i estem intensificant aquesta línia de treball”, apunta Miralles, que veu clar que, “al medi marí, o firmem un acord de respecte i ens posem d'acord per no destrossar un recurs que a tots ens interessa, o és impossible vigilar les 24 hores tots els quilòmetres de litoral”. La primera mesura que cal prendre, diu, és regular els temes de l'ancoratge, i en això “s'ha avançat molt”. Els consistoris reben plans d'usos preventius sobre “on i com” han de tenir els camps de boies per no fer malbé aquesta planta. Però també hi ha règim sancionador. L'any passat la Unitat Marítima dels Agents Rurals va posar unes 50 denúncies per estar en zones protegides i ancorar sobre posidònia.

Una xifra irrisòria tenint en compte la quantitat de gent que incompleix la normativa; moltes vegades per desconeixement. Però segons Miralles, “el desconeixement de la normativa no t'eximeix de complir-la”. Els agents rurals tenen una feina complicada tenint en compte els milers d'usuaris que naveguen desconeixent la normativa. L'estiu passat van aixecar unes 20 actes a llanxes que van danyar la posidònia. Entre els sancionats, els autoanomenats “llops de mar”, mariners amb experiència que intenten evitar la denúncia amb excuses variades.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >