Pren força la hipòtesi que els dos executats de Sarrià poden ser víctimes de la violència interna republicana

Totes les possibilitats estan obertes però sembla que pren força la hipòtesi que els dos cossos trobats en una fossa al carrer de Ràfols, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb signes d'haver estat executats (notícia avançada dijous per EL PAÍS) podrien haver estat víctimes de la violència desfermada al si del bàndol republicà. La seva mort podria tenir a veure amb les lluites entre faccions polítiques i podria estar relacionada amb els Fets de Maig, els enfrontaments en aquell mes del 1937 entre trotskistes i anarquistes, d'una banda, i els comunistes i el Govern republicà, de l'altra.

El responsable d'intervencions arqueològiques del Servei d’Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Pujades, ha ofert aquest divendres al matí una roda de premsa per parlar sobre la troballa. Les restes esquelètiques, corresponents a dos individus “d'entre 30 i 40 anys”, van aparèixer en una petita fossa, on van ser encaixats amb les cames doblegades, durant les obres de construcció de dos edificis. Estaven coberts de calç, cosa que en principi va fer pensar als arqueòlegs que es tractava de víctimes d'alguna epidèmia. El fet que un dels cossos presentés un forat de bala a l'occipital, així com la troballa de restes de corretges, cremalleres i sivelles i un botó de baquelita (prefiguració dels de plàstic però ja sintètics i utilitzats en uniformes), va situar el descobriment en l'època de la Guerra Civil, tot i que Pujades no ha volgut afirmar que el material sigui clarament militar. “Tot és provisional”, ha recalcat. “Som al davant només dels primers indicis, la troballa és molt recent, pràcticament se'ls estava extraient ahir, i no ens hem de precipitar a treure conclusions”.

No obstant això, hi ha algunes coses clares. Som davant d'una execució? “Un suïcidi no és”, ha respost amb sorna l'arqueòleg. “Si no som davant d'un fet de guerra, som davant d'una represàlia, potser d'una cosa relacionada amb els Fets de Maig, la veritat és que no ho sabem, ni qui els va matar ni per què. Algunes coses seran molt difícils d'esbrinar, i d'altres pot ser que sigui impossible d'arribar a saber-les”.

Som davant d’una execució? “Un suïcidi no és”, ha respost amb sorna l’arqueòleg. “Si no som davant d’un fet de guerra som davant d’una represàlia, potser alguna cosa relacionada amb els Fets de Maig”

No s'ha trobat cap identificació, ni carnet ni cartilla, en els cadàvers. La de la fossa no és una inhumació típica, ja que es pot veure que es va forçar que els cossos encaixessin en el forat i se'ls va tirar calç a sobre, òbviament amb l'objectiu de fer-los desaparèixer ràpidament. Pujades ha recordat que a Barcelona durant la Guerra Civil “va passar de tot” i ha tornat a esmentar els Fets de Maig, i les lluites internes entre el POUM i els comunistes –en canvi, significativament, l'especialista no s'ha referit en cap moment a l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939. Ha reflexionat que es podria tractar de membres d'un sindicat o d'un partit, víctimes d'una pugna política o una revenga. Sobre si podrien ser víctimes de les txeques, les atroces presons polítiques, una de les quals era la de l'avinguda de Vallvidriera, situada relativament a prop, com va assenyalar ahir aquest diari, Pujades ha rebutjat pronunciar-s'hi: “No hi ha cap dada encara”.

No s'ha trobat la bala que va matar (o va rematar, podria ser un tret de gràcia) el subjecte que té el tret al cap. És possible que entrés i sortís i que el projectil quedés en un altre lloc si als individus els van matar en un altre indret i els van traslladar. El segon individu és el que està més cobert de calç i el crani està massa desfet per saber si va rebre també ell una canonada de bala al cap. El que sí que sembla clar és que als dos homes els van enterrar en el que llavors era un paratge relativament aïllat i discret, en un vessant, al costat d'un torrent. Els sediments van cobrir la tomba i la van deixar a 2,5 metres de profunditat. El tècnic ha meditat que, a diferència dels pobles en què han aparegut fosses, és difícil en un lloc com Barcelona esclarir el sentit, si en tenia, del paratge en la memòria popular. Del fet que l'individu amb el tret al cap tingués dents d'or, ha explicat que és una pròtesi i era habitual a l'època.

Ha dit que no es pot saber si hi ha més fosses; és evident que en aquesta només hi havia els dos cossos que han aparegut. El fet que els enterressin i cobrissin de calç sembla indicar un desig d'amagar-los, ja que el que és habitual en casos d'execucions era llançar simplement els cadàvers o lliurar-los a les famílies. En tot cas, l'arqueòleg ha tornat a subratllar que de moment no hi ha res clar i que potser l'episodi no té res a veure amb el que aparenta.

Les restes s'han portat a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar-les a fons. “Serà un treball molt llarg”, ha advertit Pujades. “Hi ha algunes dades objectives i la resta avui és fer volar coloms”, fer conjectures. No obstant això, ha assenyalat que és fonamental veure la situació històrica de la ciutat en l'època i observar les batusses que hi havia entre els diferents col·lectius republicans. “Els nacionals eren fora, i dins hi havia problemes importants”, ha conclòs.